Des del passat diumenge 4 d’octubre i fins al proper diumenge 25, s’està celebrant a Roma el segon Sínode de l’Església Africana. Aquest Sínode el va convocar el papa Benet XVI dins del darrer Sínode que es va celebrar a Roma, l'octubre passat, ara fa just un any, sobre la Paraula de Déu, i el va iniciar a principis d’any amb el seu viatge al Camerun i Angola, on va lliurar als bisbes els materials de treball. El que més em sorprèn, en aquests pocs dies que portem de sínode, és el poc interès mediàtic que suscita aquesta trobada episcopal, en la qual s’està parlant d’una de les esglésies més joves i més dinàmiques que hi ha en el món. D’entrada, pot ser que el continent africà no interessi massa, per no dir gens, als mitjans de comunicació si no és per a informar d’alguna desgràcia, d’algun conflicte bel·lic o de com s’estén la fam, les malalties o la misèria per aquest continent veí. No cal dir que l’Àfrica, després del procés de descolonització que es va iniciar entre els anys cinquanta i seixanta del segle passat, ha estat i continua essent un continent oblidat des d’Europa. Com tampoc cal recordar que els nostres grans mitjans de comunicació només segueixen aquells esdeveniments que puguin ser més noticiables, més sorprenents, més espectaculars o més dramàtics. Una reunió d’uns quants bisbes per parlar de l’Àfrica no té cap interès.
Per tant, el temari d’aquest sínode que s’està celebrant a Roma, a semblança del primer que es va celebrar, hauria de ser el fet de trobar un model propi per a l’Església que neix i creix a l’Àfrica. En el primer sínode, es va apostar molt clarament pel model que en aquells moments s’estava concretant a Ruanda, però, per desgràcia, poc després de celebrar-se el Sínode va esclatar la guerra civil a Ruanda entre els hutus i els tutsis. Això va fer que caigués totalment el model d’Església que s’havia proposat per a l’Africa. Ara, anys després, caldria trobar un nou model. D’altra banda, els bisbes reunits a Roma tenen també molts altres temes sobre la taula, com són l’expansió de l’islam, la poligàmia o el pes de la cultura i les tradicions antigues a l’hora de fer arrelar l’Evangeli en les noves comunitats. Tot un repte.
