Aquests dies, la notícia -potser sense saber-ho- l’hem tingut tots a casa. Es tracta de l’inici del nou curs escolar. Fins i tot, aquest any, ha coincidit que pràcticament totes les escoles infantils, primàries, secundàries, de batxillerat i universitats han començat aquest passat dilluns dia 12 de setembre. Una coincidència que només fa que donar més importància al món de l’ensenyament en les nostres societats occidentals i super-desenvolupades. Si ens ho mirem bé, és una autèntica sort que el ritme de les nostres cases i de les activitats de les nostres entitats, comunitats, parròquies i moviments quedi marcat pel fet de la vida escolar i acadèmica. Pensem que això no és així en molts altres països, atès que la xifra d’analfabets en el món, més que reduir-se o ampliar-se, sembla que tendeix a quedar-se enquistada en uns 793 milions de persones. Tal i com vam poder saber la setmana passada. Totes aquestes persones, que no tenen accés a la capacitat de llegir o escriure, o a la capacitat de sumar, restar, multiplicar i dividir, ho tenen molt difícil en la vida i fàcilment seran persones que viuran explotades per altres que justament s’aprofitaran de les seves poques habilitats comunicatives o mercantils. Molts d’aquests són, per tant, els exclosos del nostre món.
Dic això per tal que sapiguem valorar degudament tot el que representa el món de l’ensenyament, sobretot per tres coses que han marcat aquest inici de curs: l’austeritat, la desconfiança i la crítica excessiva del sistema educatiu i del personal docent.
Finalment, en tercer lloc i per acabar, també hem d’assenyalar que no és bo per a l’ensenyament tant d’esperit crític. Alguns experts ens han assenyalat aquest setmana que és molt bo per als pares que ells també comencin l’escola aquests dies. És a dir, que no sols facin agafar uns hàbits familiars i docents als seus fills sinó que també ells facin un canvi de vida, que impliqui –sobretot- dues coses: Primera, interessar-se més per les tasques escolars dels seus fills i, segona, procurar de no criticar tant els professors. Ens hem de mirar l’escola en positiu i hem de procurar parlar bé dels professors, ens recordava el filòsof José Antonio Marina. Com també, la revista ‘Science’, publicava aquests dies que, segons un estudi recent, “els nens que obtenen un millor resultat són aquells als quals els seus pares els hi pregunten sovint què és el que estan estudiant”. Per tant, és bo que, sense fer cap interrogatori als nens, ens interessem més pel que estan fent en l’escola. Si no ho fem així, entre tots, cada vegada anirem afeblint més el nostre sistema educatiu.
