Gràcies a una atenta invitació, ahir ens vam trobar a Barcelona amb el bisbe emèrit de Aliwal, a Sudàfrica, Fritz Lobinger, convidat per l’Editorial Herder per poder parlar dels seus dos llibres: "El altar vacio" i "Equipos de ministros ordenados". Lobinger té un projecte molt experimentat en les comunitats joves d’Àfrica, Amèrica i Àsia, segons el qual ell proposa que les comunitats cristianes, a banda del capellà, haurien de tenir també uns equips de laics, ben preparats i disposats, que es dediquessin, a temps parcial, al servei de la comunitat. Aquests equips, segons ell –aquesta és la novetat!- haurien de ser ordenats pel bisbes. Aquesta seria una solució, diu ell, no només per la manca de capellans sinó també per procurar la participació i la implicació de tota la comunitat. Evidentment això no es pot fer sense l’acceptació dels capellans que haurien de canviar la seva manera de treballar, que encara és molt individualista, i haurien de procurar formes de treball en equip i que procurin la co-responsabilitat i el co-treball. És per aquest motiu que el bisbe Lobinger ha preparat aquests dos llibres que són uns materials senzills per a la formació dels capellans i de les comunitats. La seva finalitat, ens ha dit ell, més que la de crear polèmica o imposar noves formes o nous estils, és la de poder fer grups de discussió que es puguin plantejar on comença i on acaba avui dia la participació. No ens amaga que, durant aquestes presentacions, ell ha trobat molta por, sobretot per part dels bisbes i dels capellans. És per això que va procurar fer uns materials senzills de treball.
Certament aquesta teoria -o pràctica- queda molt clara en les joves esglésies d’aquests països però és molt més difícil de trasplantar-ho a Europa. Pel que fa als vells països d’Europa Lobinger diu que aquí caldria crear noves comunitats o petites comunitats que incorporin una alegria i una il·lusió semblant a la de les noves i joves esglésies on tenen molt clar que primer de tot és la comunitat i després els sagraments. En el cas nostre sembla que primer són els sagraments i després la comunitat. O encara pitjor, primer és el capellà, després els sagraments i al final de tot la comunitat. Això és el que s’hauria d’invertir segons el treball del bisbe Lobinger. Com diu ell, no podem estar-nos mirant el cel i demanant-li a Déu que ens doni vocacions, perquè el que hem de fer és mirar cap a banda i banda i descobrir aquelles vocacions que ja existeixen enmig nostre.
