Si s’intenta fer una recapitulació del que implica cada estació de l’any, no en termes generals sinó en el nostre cicle vital, es poden trobar unes constants en l’hivern, la primavera, la tardor i l’estiu que repetim cada vegada.
L’hivern coincideix amb els primers mesos de l’any i això té una connotació de nou començ i, sobretot, de nous i bons propòsits. Els mesos de primavera signifiquen nova vida, sobretot per la influència del medi que ens envolta i que ens permet dies de més llum i de més vida animal i vegetal. Els mesos de l’estiu son els que ens condueixen al descans de més dies de durada de tota l’any. Això vol dir gaudir d’una certa aturada i a la vegada de la meditació del que s’ha fet i/o del que es vol fer en el futur.
La tardor és una estació diferent i, per tant, no queda exempta del seu sentit de novetat. Els mesos actuals, els de tardor, però, son els mesos de la novetat de la represa que acabaran amb el final de l’any. Ens referim a la represa i a la novetat perquè si bé son els mesos de qui torna a l’estudi, al treball, al lleure d’aquests mesos i a la vida de la parròquia que no és estrictament el culte, entre d’altres, ens adonem que en tots els àmbits son qüestions que ja estan iniciades. Es tracta de reprendre, de començar quelcom que és novetat i continuació a la vegada, que ja està iniciat. És com la humanitat mateixa que no es va fent a base de fragments sinó més aviat com una successió de fets i vivències continuades. Així doncs, aquests mesos de tardor es pot començar un nou curs dins d’uns estudis que son els mateixos que el curs anterior, una vida a la parròquia que és nova dins de la continuïtat d’abans de l’estiu i un treball que pot ser o no ser el mateix i amb la mateixa gent o amb gent diferent. Ens trobem, per tant, en l’estació de la novetat dins de la represa.
Hi ha molts moments en què la vida cristiana és com la tardor. La vida cristiana esdevé una tardor perquè no deixa mai de ser viscuda com una novetat dins de la represa. Com una confiança renovada en Déu que es viu gràcies a la fe. La fe que és nova i que és a la vegada la nostra fe de sempre i la dels que ens han precedit en el mateix camí.
Un cristià reprèn de nou la seva vida cada vegada que aconsegueix sortir d’ell mateix per anar vers l’altre. Cada vegada que la persona aconsegueix sortir d’ella mateixa i orientar-se cap a la construcció del Regne. Ho diu Mateu 6, 31-33:
“No us preocupeu, doncs, dient: ¿Què menjarem, o què beurem, o amb què ens vestirem? Totes aquestes coses son les que busquen els pagans. Ja sap prou el vostre Pare celestial que en teniu necessitat. Busqueu primer el seu Regne i la seva justícia, i tot això se us donarà de més a més.”
És “buscar el seu Regne i la seva justícia” que permet als cristians, a cada moment, la represa en la novetat. La finalitat de la represa cristiana que no és només bastir una obra nova a cada moment. La represa cristiana és la que està, des de fa segles, a la recerca del Regne i de la seva justícia.
Fruit d’aquesta recerca en l’Església, la comunitat cristiana n’obté la vida en plenitud que comença a viure des d’ara i que no deixa mai de cercar. De manera semblant al nostre cicle vital de la tardor, que descobreix el que és nou en la represa.
