Arribats a mitjans juliol, l’Evangeli ens refereix com Jesús envia els seus deixebles de dos en dos a predicar i, a banda de no prendre res amb ells, els diu que es quedin a la primera casa on s’allotgin fins que marxin d’aquell lloc. Igualment, si no els volen rebre, els diu que s’espolsin la terra de sota els peus, com si d’una acusació es tractés.
El santoral del mes de juliol conté, entre d’altres, dos sants coneguts arreu: sant Benet, el dia 11, i sant Ignasi de Loiola, el 31.
De sant Benet en conservem la Regla que composà al Monestir de Montecassino. La Regla que escrigué Benet, encara que partia d’exemples de regles anteriors, fou la que permeté orientar la vida dels monjos a establir una escola del servei diví. Per a tal propòsit, Benet organitzà la vida monàstica a partir del coneixement de tota persona. La Regla introduí igualment el cant en la pregària dels monjos.
Pel que fa a Benet de Núrsia, sabem que desencisat de la vida d’estudiant que conegué a Roma, decidí anar a viure tres anys en una cova a la muntanya com a ermità, fins l’any 500. Foren uns anys que permeteren a Benet aprofundir en el seu propi coneixement i en el del seu pròxim.
A Ignasi de Loiola li devem els Exercicis Espirituals. Una pedagogia pràctica que, a partir d’oracions, meditacions i exercicis personals, permet de créixer en una manera humana de viure inspirada en Jesús de Natzaret. Els Exercicis Espirituals es publicaren per primera vegada l’any 1548.
Després de la seva conversió, Ignasi emprengué el camí de Loiola cap a Barcelona. Abans d’arribar a la ciutat, però, feu una estada d’onze mesos a Manresa on visqué igualment en una cova orientada al riu Cardener i a la muntanya de Montserrat, on prèviament havia passat uns dies de vetlla i pregària. El mateix Ignasi explicaria amb posterioritat el molt que li havia estat concedit, de coneixement intern del Senyor i d’ell mateix, durant els dies de Manresa. Aquests fets li permetrien d’iniciar els Exercicis Espirituals que acabaria anys més tard.
Benet de Núrsia al s. V, i Ignasi de Loiola al s. XVI, iniciaren la seva recerca espiritual reclosos en una cova, abans de viure al monestir, com feu Benet, o d’envoltar-se dels primers seguidors i companys de comunitat, com feu Ignasi.
Els dos sants iniciaren la seva missió amb vivències de coneixement personal i dels altres per tal d’apropar-se a Déu. Cadascun d’ells recollí aquestes vivències de manera diferent: en la Regla de Sant Benet i en els Exercicis Espirituals.
La primera casa on s’allotgen Benet i Ignasi és una bauma. Una cova que esdevé un indret personal de trobada amb ells mateixos, amb els altres i amb Déu. Un espai de recolliment que els permet d’emprendre després la seva particular predicació. La predicació que conduiria Benet al naixement de l’Europa dels monestirs de l’ora et labora, de la pregària, de l’estudi i del treball. I la que conduiria a Ignasi, mil anys després, al naixement de la Companyia de Jesús que desenvoluparia la seva missió a partir de l’evangelització i l’ensenyament.
Mil anys els separen, però Benet i Ignasi semblen enviats de dos en dos a predicar. Sant Benet amb uns instruments per a les bones obres, entre ells “No anteposar res a l’amor del Crist”, i sant Ignasi amb el lema sempre present “En tot servir i estimar”.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.