(Oriol Xirinachs) A diferència dels matrimonis amb mitjans econòmics, que en morir els deixen com a herència als seus fills i que sovint són motiu de divisió entre ells, l’herència que nosaltres, els mossens, solem deixar és una enorme quantitat de llibres. Com és lògic, a la residència dels jubilats, aquestes herències són molt sovintejades, fins al punt que arriben a ser un problema. A cada una de les tres plantes hi ha una biblioteca, amb un pes que el sòl, de moment pot resistir. Però últimament s’ha hagut d'emprendre la tasca de suprimir els que estan repetits per poder anar rebent successives herències. Moral, dogmàtica, dret canònic, espiritualitat, litúrgia, història de l’església.... Un munt de saviesa acumulada en aquests espais!
La primera cosa que se m’acut quan les visito, buscant algun llibre, és imaginar allò que pensaria Jesús veient aquell gavadal de llibres. No crec que Joan penses en tots aquests quan escribía: «Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que les que es podrien escriure no cabrien en el món sencer» (Jn 21,25). Més aviat, diria jo, que sense arribar a l’extrem d’acusar-nos amb el: «—Com en sabeu, d’anul·lar els manaments de Déu per conservar la vostra tradició!» (Mc 7,9), segurament que s’estranyaria en veure que li hem fet dir tot allò. I somriuria bondadosament.
Aquell humor tan humà de Mafalda, em consola. En un dels seus acudits ens recorda que: “un dels mals de la vellesa és que quan penses que ho saps tot, comences a perdre la memòria”.
És un dels molts empobriments de la vellesa. I en algun aspecte podem dir: quina sort! Ja que gràcies a L’Esperit aquella saviesa que no perdem és la de l’Evangeli, que ara anem retrobant en la seva senzillesa i “sine glosa” , tal com proposa el papa Francesc en més d’una ocasió.
I empobrits poder retrobar el consol de Jesús als pobres: « —T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos» (Mt 11,25)
