(Jaume Duch)
Marc és un narrador excel·lent, l'escena que ens presenta avui està plena de detalls sobre una mar esvalotada i una barca en perill. Es tracta d'una reflexió que ens permet insistir en el tema iniciat diumenge passat: els seguidors de Jesús hauran d'afrontar les normals dificultats de la seva vida de creients en l'arriscada navegació històrica de la barca de l'Església, sostinguts per la fe i la confiança en el seu Senyor encara que aquest sembli dormir.
Som prou conscients que la mar de la nostra realitat es mou en un vaivé constant, entre l'angoixa i l'esperança. Com diu en Martí Amagat: "Abans es deia que la barca de l'Església era insubmergible. Se'ns deia que tots els qui hi viatgem no correm cap perill, però ha arribat l'hora de mirar-s'ho d'una altra manera. Ha arribat l'hora d'entendre que l'Església, perquè també és d'aquest món, ha de canviar si no vol naufragar. Ha de tirar per la borda el llast de segles i acceptar navegar lleugers d'equipatge."
Quedi clar, doncs, que el somni silenciós de Jesús enmig de la tempesta té un significat ben precís: el de fer-nos descobrir a través de la seva aparent absència la presència real d'aquell que ho pot tot i que vol fer-nos comprendre que més enllà del poder de dominar la naturalesa, hi ha un altre poder que s'anomena amor.
No estaria de més que ens preguntéssim: si en la nostra travessia vital, Jesús en lloc de manar el vent i calmar la mar moguda, no hauria potser de fer-nos descobrir que el perill més gran que tenim és el de voler una navegació massa tranquil-la? Que el perill són les circumstàncies massa favorables? No va ser ell qui va dir que la força dels seus seguidors està en la seva feblesa ja que les possibilitats d'arribar a bon port es troben tan sols en l'àmbit de la fe? A vegades sembla com si Jesús jugues en l'equip contrari.
Pau diu en la segona lectura: "El qui viu amb Crist és una nova criatura." Aquestes paraules ens recorden que no són els nostres esforços o les circumstàncies favorables les que ens faran arribar a "l'altra riba", sinó la certesa que algú, que sembla dormir, però que ens estima, no abandona mai la barca.
Quan Pau parla de "nova criatura" segurament fa referència a les persones alliberades de la por. Amb el benentès que els creients no vencen la por perquè se senten forts, sinó perquè manifesten coratge en la debilitat. El mestre Kierkegaard deia: "En acceptar el risc de creure l'home es converteix en un altre."
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.