Acabades les grans celebracions pasquals, encetem avui un nou període del temps litúrgic. L'evangelista Marc ens presentarà, durant set setmanes, un conjunt de fets i de paraules de Jesús en les quals es pot descobrir un fil conductor que dona unitat a tot: Jesús es revela com el Messies i inaugura el Regne de Déu entre els homes.
El primer que l'evangelista fa notar és la sorprenent incomprensió que Jesús va trobar al seu voltant. Sorprèn que tingués tanta oposició, fins al punt que els seus mateixos familiars se’l volien endur perquè pensaven que havia perdut el seny. Cal prendre consciència de per què les autoritats religioses del Temple interpretaven la seva activitat com una obra demoníaca. La resposta cal trobar-la, potser, en el fet que quan les persones no volen veure la llum tanquen els ulls, i llavors ja no hi ha res a fer. Qui s'esforça a ensenyar i corregir els altres, com ho feia Jesús, normalment acaba titllat d'haver perdut el seny. És certament difícil entendre la manera de fer de molts homes i dones: estimen i odien, són fidels i traeixen, fan la guerra i la pau... i tot a l'hora. Sort que Déu sí que els coneix, i sap què vol dir perdonar.
Un dels perills més reals de moltes persones és haver-se acostumat avui a viure superficialment faltats de seriosa vida interior. Amb facilitat perden el respecte per la vida, per les persones i les coses. De manera especial, s'incapaciten per "escoltar i veure" el misteri que hi ha en el rerefons de l'existència. Es viu d'impressions, de sentiments i d'emocions, atents al que és efímer. Aquesta banalització de la vida és segurament l'arrel de viu l'actual increença.
És difícil llegir l'Evangeli sense quedar sorpresos per unes estranyes paraules de Jesús: "Tot serà perdonat als homes, els pecats i totes les blasfèmies, però el qui blasfema contra ['Esperit Sant no tindrà mai perdó." Ens poden desconcertar aquestes paraules pel fet que va ser Jesús mateix qui les va dir. Sabem de sobres que ell va venir precisament a revelar fins a quin punt Déu és misericòrdia i perdó. Els religiosos oficials del Temple el van tractar com un home manipulat per un esperit de mentida, d'odi i d'impuresa. Els seus acusadors, amb el seu rebuig, van caure en la vall profunda en la qual Déu ja no hi pot fer res.
Els escribes van entrar des d'aquell moment en el pendent d'una voluntària i obstinada incomprensió. L'insult més greu proclamat contra Jesús va ser considerar-lo maligne i pertorbador. Ells es van instal·lar definitivament en el seu pecat: imaginar Déu a la seva conveniència i rebutjar així el que l'Esperit els volia fer entendre. També a nosaltres ens caldrà tenir sempre present tot això, per no caure en el mateix parany. Per poder comprendre Jesús és necessària una vertadera comunió espiritual amb ell.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.