(Jaume Duch) Durant els propers cinquanta dies la comunitat cristiana viurà el "temps de Pasqua". És un bon temps per deixar-se il·luminar per la llum que ve de la victòria de Jesús. La Pasqua no és un espectacle, sinó una experiència que celebra la vida de Crist, que és, alhora, la nostra victòria, en la mesura que la fe és comunió de vida amb ell.
Des del dia mateix de Pasqua, la vida dels amics de Jesús va començar a transformar-se. El pas renovador del ressuscitat entre ells els va arrancar del passat. Des de llavors, viurien del seu Esperit, és així com va néixer l'Església, ho proclama la primera lectura: "Els amics de Jesús, fidels al seu record, partien el pa en el seu nom, ho posaven tot en comú, i invocaven Déu amb confiança." Cal aturar-se, també, en les paraules finals de l'Evangeli d'avui: "Els senyals prodigiosos escrits en aquest llibre han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, havent cregut, tingueu vida en el seu nom."
L'Evangeli acosta al nostre cor una revelació admirable, que totes les seves pàgines repeteixen incansablement: aquest home, Jesús, és Déu. Cal reconèixer, no obstant, que no va ser facil pels qui durant aquells tres anys van conviure amb Jesús tenir-ho tot tan clar. Va ser necessària l'experiència personal de la resurrecció, perquè el desconfiat Tomàs esclatés, en nom de tots, en un crit d'adoració: "Senyor meu i Déu meu."
És a partir d'aquesta confessió de fe que va començar la comunitat cristiana. Ja ho hem notat abans, Jesús havia dit: "I, creient, tingueu Vida en el seu nom." De quina mena de Vida parla Joan? Com els cristians poden gaudir de la vida nova en el fràgil viure en aquest món? Els teòlegs l'anomenen "vida teologal". És a dir, una vida donada per Déu que ens lliga cons- tantment a ell sota la forma d'experiència de fe, d'esperança i de caritat. Podem dir, doncs, que el cristià quan creu, quan espera i quan estima, viu ja en la vida eterna, perquè al marge dels calendaris participa ja estretament de "l'etern".
Pau ho va deixar clar en dir: "Vosaltres vau morir, i la vostra vida està amagada en Déu juntament amb el Crist. Quan es manifestarà el Crist, que és la vostra vida, també vosaltres apareixereu amb Ell plens de glòria." Es pot afirmar, doncs, que els batejats en nom de Jesús han tornat a néixer i davant d'ells s'ha obert un món nou ple de possibilitats, sense que això vulgui dir que la seva vida serà un camí de roses sempre planer. La segona lectura insisteix que les dificultats, les contra- diccions i les lluites seran presents en el seu recorregut vital.
No oblidem, però, el que es va cantar joiosament la nit de Pasqua: "Nit santa que allunya els pecats, torna la innocència als caiguts, dona alegria als tristos, expulsa l'odi, porta la concòrdia." La qual cosa vol dir: viure amb el Crist que viu i fa viure.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.