Jesús és un prestidigitador que entreté la gent en el desert. Ell és qui manifesta la misericòrdia de Déu en alimentar el poble que passa gana. El pa es multiplica per la força de l'amor compassiu de Déu. El miracle que l'evangelista Joan ens presenta avui, prefigura segurament de manera discreta l'Eucaristia.
Recordant el que Jesús va dir i va fer aquell dia: "Prenent els cinc pans, alçà la mirada al cel, i va pronunciar la benedicció, va partir els pans i els va donar", ens adonem que són les paraules de la consagració que el prevere pronuncia en la celebració de la missa: "Preneu i mengeu, aquest és el meu cos..." Jesús coneix les necessitats i la fam de les persones, ell ens mira sempre des de la claror de l'amor que revela la preocupació de Déu per cadascú.
És possible que a molts de nosaltres de petits se'ns formés cristianament parlant-nos de la necessitat de complir el precepte de la missa dominical. Ens podem preguntar ara: ens ha ajudat gaire aquest plantejament impositiu? O és potser la joia de combregar la que ens hauria de portar cada diumenge a participar del pa partit en el nom de Jesús? Ens acostem a la comunió, conscients que només ell pot apaivagar la nostra fam de viure amb sentit? Les persones més grans han d'ajudar, amb el seu testimoni, els més joves a descobrir la coherència que té, en la fe, poder respondre a la invitació de Jesús quan ell diu: "Preneu i mengeu, preneu i beveu. aquest és el meu cos i la meva sang vessada per vosaltres." Paraules que volen dir: soc jo qui us espera, per fer amb vosaltres el camí de la vida.
Sempre ens serà necessari, donada la nostra rutinària manera de ser, vetllar per alliberar-nos del convencionalisme en la participació dels sagraments, especialment de l'Eucaristia. Cal tenir present que la pols de la peresa i la deixadesa apaga la vivor de l'agraïment que cal tenir ben viu davant del do de Jesús. Deixar per "un altre dia" la trobada amb qui ens estima no és la millor manera de mostrar agraïment.
Ser alimentats per Jesús demana el viu despertar de la fe. Els creients vivim entre dues realitats. La de la vida corrent, del treball, del descans, de les preocupacions, de l'amor i les fatigues i, per altra part, la vida de relació amb Déu. No són dues vides juxtaposades i independents com sovint hom té la temptació de considerar. Sense Déu, la realitat de la vida s'enfosqueix i resta tancada sobre si mateixa. Plena de la realitat de Déu, en canvi, s'eixampla més enllà dels límits coneguts.
Desvetllar la fam pel pa de Jesús és encertar l'aliment que dona vida.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.