(Jaume Duch)
Jesús no es va rendir mai a l'hora d'obrir l'enteniment dels seus seguidors a la veritat. Els evangelistes tampoc no amagaren mai en els seus escrits la diferent manera de pensar del mestre i dels deixebles. Avui trobem en el text de l'Evangeli una curiosa recomanació que els amics van fer a Jesús, li van retreure que la gent que no formava part del seu grup també tingues dret a fer servir el seu nom per fer be a la gent. Jesús es mostra ben generós en afirmar que el bé es sempre bé, el faci qui el faci.
Aquesta radical generositat de Jesús es la que se'ns demana practicar a nosaltres. Jesús volia evitar d'una vegada per sempre l'estretor de mires dels creients i l'orgull dels bons. Ell va deixar clar que qui fa bé als altres homes i dones ja està, d'alguna manera, vinculat a la seva persona i al seu projecte de salvació.
Per pròpia experiència sabem que el cor humà esta ple de contradiccions, que en el cor fa estada una barreja de bondat i de malesa, de virtuts i de males intencions. L’Evangeli que avui contemplem ens parla de l'enveja dels que volien per a ells el monopoli de fer el bé. Jesús els va corregir, perquè volia que la comunitat creient del futur tingués ben present que no havia de ser una reserva privada, exclusiva i egocèntrica, dels qui únicament podien estimar i fer el bé als altres.
Jesús volia que la seva comunitat fos arreu l'acompanyant i la col·laboradora de totes les persones que, ni que sigui per camins diferents, estan fent avançar "el cel nou i la terra nova" que ell havia vingut a oferir a tots. L’Església no pot viure, doncs, reclosa només en el cercle privat dels bons, ni especialitzar-se tan sols a condemnar els qui no pensen com ella però que honradament defensen la dignitat i la vida dels altres.
El mestre ens urgeix a fer tasca de salvació, en lloc de veure enemics per totes bandes. El que cal és començar per ésser exigent amb un mateix tal corn suggereixen les paraules que Jesús va dir: "Si la teva ma et fa caure en pecat, talla-te-la. Si el teu peu et fa caure en pecat, talla-te’l..." Aquest llenguatge és evidentment una metàfora clara per subratllar la importància de la sinceritat i coherència personal dels creients: treure de la nostra vida tot allò que hi ha d'inútil i que fa mal.
Una de les coses que hem de vetllar per treure sempre de vida es l’enveja, i la tendència a jutjar els altres. En comptes d’això és molt millor saber alegrar-se del bé que brota arreu en aquesta hora complicada i difícil de la història, sigui qui sigui qui el faci possible. No ens correspon a nosaltres ser jutges ni fiscals de ningú, la tasca que correspon a l’Església es la de ser sembradora de bona llavor, la mort i la resurrecció de Jesús ja li donarà l'increment necessari per fruitar.
