Des "d'aquella muntanya" ens arriba avui una llarga exposició de Jesús sobre la llei en la vida dels creients. Es un tema prou conegut, però no per això, menys complicat. Hi ha lleis d ajuden a créixer, i lleis que posen pals a les rodes en el creixement personal de molts. Jesús dir va que havia vingut a completar la llei. Amb la seva vida i la seva mort ens ha fet saber que l'amor vertader va sempre més enllà de la llei. La primera lectura, del llibre de l'Eclesiàstic, anticipa la clau interpretati del missatge de Jesús: no hi ha imposició forçada, es tracta tan sols d'una crida a la llibertat: "Si tu vols, guardaràs els manaments..."
La llei de l'Antic Testament venia directament de Déu i, en general, estava adaptada a la saviesa racional de l'home." No matar, no trencar una parella, ser sincer, limitar la venjança ." Tot això era un programa que s'adaptava bé als temps durs en els quals vivia aquell poble i que, malgrat els anys passats, encara té validesa avui. Aquelles lleis eren l'inici d'un camí que mirava cap endavant, cap al temps de l'Esperit que movia Jesús. És la qüestió de la lletra i de l'esperit, la lletra és necessària, però la lletra sols té sentit segons l'Esperit que la inspira.
El "sermó de la muntanya" demana anar més enllà de la llei, demana obrir-se al projecte de Déu, que és fer créixer una nova humanitat, segons la dinàmica del Regne. Encara recor dem, segurament, la lletra i la música de les benaurances que Jesús va proclamar. La seva proposta va ser una invitació a la felicitat: "Feliços... feliços... feliços..." I el salm d'avui segueix re petint: "Feliços els qui segueixen la llei del Senyor." Que ningú s'equivoqui, no es tracta de rebuscar en vells manuscrits la cor recta interpretació dels trencacolls de la llei. Per a Jesús, complir les lleis és cosa bona, amb això, però, no n'hi ha prou, perquè segons ell: només el cor que estima hi veu clar.
A tots ens agrada ser llestos i encertar, ara bé, segons la dinàmica cristiana, qui vulgui viure al marge del "més" que de- mana sempre l'estimació, aquest viurà molt poc, ja que el qui vulgui tenir-ho tot, ho perdrà tot. Només el qui triï viure en Jesús l'haurà encertat: "Qui dona la seva vida, la tindrà per sem pre." És, doncs, l'hora de triar entre la vida i la mort, és l'hora de decidir-se a anar més enllà de la llei pels camins de l'amor vertader.
Una vida moral que en té prou amb el compliment del que està manat acaba esclavitzant i malbaratant les millors ener- gies de la persona. La millor manera de complir la llei és desbor dant-la per amor. Jesús no va imposar una llei nova, sinó una nova manera de mirar la llei antiga: amb ell cada dia es pot in ventar la vida, superant per amor els límits estrets de la llei. Jesús va fer referència a situacions ben concretes que cal tenir presents en el viure de cada dia. El seu advertiment és radical, quasi una provocació: "Se us ha dit, però Jo us dic: estimeu."
