Amb la nostra tossuda voluntat de continuar posant els joves enmig de la nostra reflexió, aquest dissabte vinent, 24 de febrer, hem convidat el sociòleg Imanol Zubero a parlar avui de les claus socials, laborals i polítiques de la situació dels joves. Serà al Seminari de Barcelona, de les 9,30 a les 13,30. Tots hi sou convidats. Aquí teniu el programa. I aquí us hi podeu inscriure, presencialment o per streaming.
L’any passat ja vam tocar el tema. Ho vam fer des del reconeixement d’aquesta bretxa generacional que tots podem constatar fàcilment. I ho vam fer també des de la dificultat pastoral que suposa connectar amb ells i transmetre la Bona Notícia de Jesús tal i com, des de la Pastoral Obrera, ho havíem fet sempre, seguint l’esperit de la JOC: De jove a jove, valorant els joves (“Un jove treballador val més que tot l’or del món”) , a partir del compromís per garantir els drets dels joves més vulnerables, i d’un llarg procés de creixement en la fe i en l’acció. Un marc poc agraït en un context actual de resultats immediats, de nous llenguatges, de desprestigi de l’Església, d’individualisme, d’emocions a flor de pell i de dissolució d’entitats i institucions, que van passant a gran velocitat ja no pas de sòlides a líquides, sinó a gasoses.
Enguany volem insistir en les claus socials, laborals i polítiques que marquen la vida dels joves. Per diversos motius. En primer lloc perquè tenim el convenciment que els joves, junt amb dones i immigrants, són dels col·lectius més castigats per la precarietat. I per tant convé conèixer bé les causes i conseqüències de tot plegat per incidir-hi. I és responsabilitat de tots nosaltres, joves i adults, crear les condicions perquè els joves puguin viure a fons la seva dignitat de Fills i Filles de Déu. Fer present el Regne de Déu és, sens dubte, una tasca evangelitzadora, tant si la fe s’explicita com si no, o, fins i tot, com si el Regne creix a partir de persones que no se senten cristianes.
I en segon lloc, per una raó no menys important: la nostra solidaritat i lluita amb els joves no passa només actuar a favor seu, en el c0mpromís militant, sinó per la nostra proximitat amb els joves tal i com són. Una proximitat que ajuda a tocar de peus a terra, que trenca prejudicis entre joves i adults, que porta a l’acompanyament mutu i que és capaç d’establir ponts que facilitin una connexió de qualitat i un suport a l’acció de moviments com la JOC o de parròquies dels nostres barris amb l’esperit del Concili Vaticà II.
Se’ns gira feina.
