Amb la nostra tossuda voluntat de continuar posant els joves enmig de la nostra reflexió, aquest dissabte vinent, 24 de febrer, hem convidat el sociòleg Imanol Zubero a parlar avui de les claus socials, laborals i polítiques de la situació dels joves. Serà al Seminari de Barcelona, de les 9,30 a les 13,30. Tots hi sou convidats. Aquí teniu el programa. I aquí us hi podeu inscriure, presencialment o per streaming.
L’any passat ja vam tocar el tema. Ho vam fer des del reconeixement d’aquesta bretxa generacional que tots podem constatar fàcilment. I ho vam fer també des de la dificultat pastoral que suposa connectar amb ells i transmetre la Bona Notícia de Jesús tal i com, des de la Pastoral Obrera, ho havíem fet sempre, seguint l’esperit de la JOC: De jove a jove, valorant els joves (“Un jove treballador val més que tot l’or del món”) , a partir del compromís per garantir els drets dels joves més vulnerables, i d’un llarg procés de creixement en la fe i en l’acció. Un marc poc agraït en un context actual de resultats immediats, de nous llenguatges, de desprestigi de l’Església, d’individualisme, d’emocions a flor de pell i de dissolució d’entitats i institucions, que van passant a gran velocitat ja no pas de sòlides a líquides, sinó a gasoses.
Enguany volem insistir en les claus socials, laborals i polítiques que marquen la vida dels joves. Per diversos motius. En primer lloc perquè tenim el convenciment que els joves, junt amb dones i immigrants, són dels col·lectius més castigats per la precarietat. I per tant convé conèixer bé les causes i conseqüències de tot plegat per incidir-hi. I és responsabilitat de tots nosaltres, joves i adults, crear les condicions perquè els joves puguin viure a fons la seva dignitat de Fills i Filles de Déu. Fer present el Regne de Déu és, sens dubte, una tasca evangelitzadora, tant si la fe s’explicita com si no, o, fins i tot, com si el Regne creix a partir de persones que no se senten cristianes.
I en segon lloc, per una raó no menys important: la nostra solidaritat i lluita amb els joves no passa només actuar a favor seu, en el c0mpromís militant, sinó per la nostra proximitat amb els joves tal i com són. Una proximitat que ajuda a tocar de peus a terra, que trenca prejudicis entre joves i adults, que porta a l’acompanyament mutu i que és capaç d’establir ponts que facilitin una connexió de qualitat i un suport a l’acció de moviments com la JOC o de parròquies dels nostres barris amb l’esperit del Concili Vaticà II.
Se’ns gira feina.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.