(Mercè Solé) Va ser un bon intent, reeixit, el que va aplegar uns quants joves de la darrera fornada i un grup força més gran de joves que fa moooooolts anys que se’n senten (o no), a la parròquia de Sant Llop a Sant Andreu de la Barca.
Bon intent perquè vam aconseguir connectar amb uns quants joves tot i que, és clar, la convocatòria partia dels adults, de les necessitats que nosaltres observem, que possiblement coincideixen força amb les que viuen els joves, però amb les formes i llenguatge que són nostres i no seves. Amb tot, penso que és millor una convocatòria “envellida” i autèntica que una convocatòria “rejovenida” però impostada. Volíem connectar i ho vam aconseguir.
La trobada, organitzada per l’equip de Pastoral Obrera de Sant Feliu va aplegar una vintena llarga de persones i va ser dirigida per Oriol Francesch i Llongueras, docent, sindicalista i ecologista, persona compromesa en molts àmbits. El tema de fons era l’acció transformadora. El vam triar perquè en una trobada anterior amb joves es manifestava la voluntat de canviar les coses, de no romandre indiferents a les grans qüestions polítiques i socials que a la pràctica impedeixen el ple desenvolupament dels joves.
Entre les aportacions d’uns i altres que es van fer en destacaria les següents:
- La feina entre els joves continua sent molt precària. Una de les joves assistents treballava fent neteges en una empresa que després de la pandèmia es va anar endinsant en la crisi, perquè molts dels seus clients han plegat. A la precarietat s’hi afegeix la incertesa. La neteja és una feina imprescindible... i gens valorada.
- Els espais de què la major part dels adults presents a la trobada hem disposat per parlar, per sentir-nos acollits, per discernir, ens han ajudat molt a ser constants en l’acció. El fruit de l’acció necessita temps per consolidar-se, madurar, transformar-se i transformar.
- La solidesa d’algunes institucions o entitats amb anys d’història contrasta amb l’espontaneïtat i frescor de les noves entitats i de l’acció dels joves. Totes dues es complementen i són necessàries. Com ho són també les idees i les emocions.
- El tema de l’habitatge és ja dramàtic i aconsegueix mobilitzar joves i adults en els sindicats de llogateres. S’aportaren les experiències de Viladecans, d’Olesa i de l’Hospitalet en temes d’habitatge i d’urbanisme.
- Per connectar amb joves no hi ha com partir de les necessitats concretes, encara que sovint la resposta no sol passar per les entitats on els adults vam créixer com a militants, sinó que passa per nous camins. Molts moviments socials tenen crisis de regeneració... però potser es regeneren en altres moviments.
- Al costat de les necessitats no podem oblidar els somnis dels joves. La utopia continua sent un motor de fons.
- El consum és una opció política de primer ordre, que pot ser determinant tant per l’emergència climàtica com per la garantia dels drets laborals.
- La bretxa digital entre joves i adults és significativa, perquè l’expansió de les xarxes socials ha fet explotar les relacions tal i com les coneixíem. Ens relacionem d’una altra manera i també el nostre llenguatge és diferent, cosa que dificulta les relacions intergeneracionals.
Concloíem que la vida és acció i que quan prenem qualsevol decisió, per petita que sigui, aquesta opció té conseqüències polítiques i comunitàries, per activa o per passiva. També que és molt important el sentit comunitari, col·lectiu, encara que no siguem una comunitat perfecta.
