(Jaume Duch) Hi ha diferents maneres de valorar el perquè i el com de l’opció cristiana i, en conseqüència, la responsabilitat de l’Església. Hi ha persones que pensen, quasi exclusivament, que el cristianisme és la millor sortida que hi ha per poder viure després de la mort. Altres diuen que a més d'esperar la salvació eterna, consideren que el cristianisme comporta en la vida present la necessària implicació de tots en la promoció del Regnat de Déu. Els primers només pensen en la salvació. Els segons volen ser fidels, a més, a la crida de Jesús per aconseguir que la justícia i la dignitat estiguin sempre en el món a l'abast de tothom.
Déu vol salvar radicalment l'home. Les imatges de la Bíblia expressen molt bé les obres del seu amor en nosaltres. Tant ara, com després de la mort, ell és i serà amb nosaltres. Jesús en la seva vida temporal refeia cada dia els gestos creadors de vida per mostrar que és l'home tot sencer el qui esta cridat a ser feliç. Es per això que Ell va passar entre homes i dones fent el bé. A totes les planes de l'Evangeli es pot constatar corn Jesús no va ser mai insensible ni indiferent davant els sofriments de la gent, ans el contrari.
Avui trobem Jesús a l'estranger. Ell va actuar també fora de les fronteres del poble d'Israel, va anar a la Decàpolis, terra de pagans: "Als qui no tenien idees per escoltar la Paraula de Déu, ni boca per proclamar la seva lloança." Allà va fer un signe extraordinari: va obrir les orelles a un sord, perquè pogués també parlar. Va ser la proposició de Bona Nova per als pagans. Aquest signe gloriós el repeteix l’Església en cada baptisme, quan pronuncia la mateixa paraula que va dir Jesús: effeta, que vol dir obre’t. La humanitat reclosa en si mateixa s'ha d'obrir i reprendre el diàleg amb el seu Déu. La ferida original ha estat curada.
El sordmut es el millor símbol de la falta de comunicació; eI qui estava tancat i silenciós com un mort, troba Jesús, que es paraula i vida. El miracle d'aquell dia és comparable a un nou naixement i a una resurrecció. Tornar a la vida va ser per aquell home fruit del contacte que va tenir amb Jesús. D'aquí ve que néixer a la vida plena no és el resultat d'un cop de sort, sinó fruit d'una crida de Déu.
L’Església, cos de Crist, viatja avui també per territori pagà. L'únic que ha canviat son els noms de Tir, Sidó, la Decàpolis... pel nom de les nostres ciutats i pobles. A tot arreu hi ha persones que no tenen oïdes disposades per escoltar la Bona Nova, ni veu per publicar les lloances de Déu, sols esperen el testimoni d'algú que càlidament els acosti a la persona de Jesús per tal que toqui les seves oïdes i desfermi la seva llengua. La fe sempre crida a la comunicació. És significativa la insistència de l'Evangeli a l'hora de destacar l'activitat sanadora de Jesús, que "feia escoltar els sords i parlar els muts" obrint les persones a la comunicació i a la confiança amb Déu i amb els germans.
