(Jaume Duch) Pocs dies després de la confessió de Pere, a Cesarea de Filip, on va reconèixer Jesús com el Messies, i de l'advertiment sobre la seva propera passió i mort, trobem Jesús avui amb tres deixebles dalt d'una muntanya on han pujat per pregar. S'endevina un ambient enrarit, per causa del dolorós futur que preveuen i que pesa ja en el cor de tots. La por és ben normal quan el temor és difús i amenaçador.
Pere, Jaume i Joan estan sorpresos pel canvi que preveuen i que està a punt de fer-se realitat en les seves vides. La Trans- figuració és la resposta de Déu Pare al possible desconcert dels deixebles de llavors i de tot temps. En un cert moment van veure Jesús transfigurat, convertit en una persona nova decidida a assumir fins al final les conseqüències de la vocació messiànica que havia acceptat. Els deixebles el contemplen il·luminat en la realitat de Déu i Senyor.
Així és com Jesús porta endavant, fins al seu acompliment, la història de la salvació que va començar en Abraham . La història de la redempció sempre és viatge, travessia interminable entre la crida i l'acompliment de les promeses. La fe es viu en el territori allargassat de la soledat i de la prova, de l'aïllament i de la provisionalitat. Tots els grans testimonis de Déu han après a creure abandonant les seves seguretats, han cregut més enllà de les seves previsions.
L'escena de la Transfiguració es recolza en dos punts. El primer és la veu que ve de dalt: "Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m'he complagut; escolteu-lo." El segon, la resposta il·lusionada de Pere, que puja des de baix: "Senyor, és bo estar aquí dalt amb vós."
El Pare parla, per tal que els homes entenguem que Jesús és el Fill i que cal escoltar-lo. Ens fa saber que, malgrat tot el que aviat passarà, Jesús és el sol que il·lumina aquest món i el món que vindrà després. La transfiguració és un breu esclat de llum per il·luminar els durs i grisos esdeveniments de la propera passió. És com si el Pare ens digués a tots: no tingueu por, en la seva glòria veureu l'anunci de la vostra glòria, tan sols en ell hi ha el camí, la veritat i la vida. Seguiu-lo i trobarem el camí, a prop d'ell trobareu la veritat, espereu-lo i aconseguireu la plenitud de la vida.
En segon lloc, les paraules de Pere, enlluernat com estava en aquells moments, dòcil a la inspiració rebuda, proclama content: "És bo restar amb vós aquí dalt." Aquest és justament el testimoni de l'Església, que, malgrat els seus enlluernaments terrenals i les seves vacil·lacions i possibles errors, té consciència segura de poder oferir el millor servei a la humanitat en proclamar: Jesucrist és la clau de la salvació humana.
