(Jaume Duch) Els àngels digueren als deixebles: "No estigueu aquí palplantats mirant els núvols del cel..." Ells amb la vista havien seguit desconcertats l'Ascensió del seu mestre cap amunt. Això és el que l'evangelista va escriure, a la seva manera, sobre el que va passar el dia que Jesús s'acomiada dels deixebles. És clar que no imaginem Jesús com un astronauta llançat a l'espai, estem celebrant la plena glorificació de Jesús a la dreta del Pare. La narració de Mateu té alguns trets del gènere apocalíptic. En realitat és una escena d'investidura: la salvació que Jesús ha fet possible ha de ser proclamada per un grup de persones que faran visible la seva acció, l'Església.
La festa d'avui ens ajuda a comprendre millor la Pasqua de Jesús, i la nova dignitat a la qual tindrem accés si sempre resem units a ell. L'Evangeli acaba avui amb encàrrec fet als amics, Jesús digué: "Aneu a convertir els pobles..." No és Jesús qui se'n va, són ells, els amics, que s'han de posar en moviment i baixar de la muntanya, per passar a evangelitzar, ells seran els qui faran visible la seva presència en el món dels homes.
Jesús els havia advertit que no els deixaria sols: "Jo seré amb vosaltres cada dia, fins a la fi el món." La taca específica dels cristians, inserits en l'Església, és la de ser signes reveladors de la presència amorosa de Déu en el món, i apropar tothom a la persona de Jesús. No es tracta només de ser bona persona i no fer disbarats, cal que els creients siguin, en la vida real, testimonis compromesos del Regne de Déu.
El text evangèlic fa notar un detall molt important, diu: "Alguns dubtaven." Aquest detall ens fa pensar si encara avui nosaltres ens trobem, també, en aquesta situació. És possible que el dubte vingui per camins diversos, com poden ser: la nostra limitació per poder mantenir viva tothora la fidelitat al Senyor; per ser acollidors dels germans que necessiten un cop de mà i defensar la seva dignitat. Podríem escriure aquí una llista llarga dels nostres errors i incongruències... També és possible que, gràcies a Déu, la nostra persona hagi ajudat algú a descobrir la persona i la llum del ressuscitat.
Per a Jesús, fidel al designi del Pare i en comunió amb l'Esperit Sant, va començar la nova creació fent que el món fos més habitable i la convivència humana més digna i fraterna. A nosaltres ens pertoca fer-ho realitat, amb l'ajuda de Jesús, que va obrir el camí de l'amor generós que dona resposta a les aspiracions més profundes i desitjades pel cor dels homes i de les dones. A vegades ensopeguem amb les figuracions del que ens agradaria que fos la nostra vida, i ens quedem aturats mirant les boires i els núvols de cel com aquells apòstols.
Som cridats avui a donar resposta de la nostra esperança, proclamant amb la nostra vida la confiança que hem posat en qui ens ha cridat a seguir-lo.
