Un dia un escriba va donar la raó a Jesús, i aquest el va alabar. Això va resultar una cosa tan estranya que val la pena que ens hi aturem una mica per veure de més a prop aquell fet tan poc habitual. Aquell home va dir: "Molt bé, mestre, teniu raó en dir que Déu és un de sol i que estimar-lo a ell i al pròxim val més que tots els sacrificis." Jesús, en adonar-se que aquell home havia fet una observació plena de sentit, li va respondre: "No estàs lluny del Regne de Deu."
Plena de sentit... En efecte, l'escriba parla des d'una temptació contra la que Jesús ens posa molt sovint en guàrdia: creure que hom està en pau amb Déu pel fet d'haver observat escrupolosament les pregàries i les cerimònies religioses. Jesús no ens ha dit mai que sigui dolent venerar Deu, resar-li i anar el diumenge a Missa. Pere l’observació de l'escriba, que havia estat tan càlidament lloada per Jesús, pot amagar una desviació repetida moltes vegades corn és concedir massa importància a la gesticulació exterior i no pas posar l'atenció suficient a les disposicions interiors. Aquest escriba havia de pensar en les demostracions religioses que moltes vegades no son més que una aparença d'amor i que arriben fins a dispensar d'estimar.
En la famosa paràbola del bon samarità sobre la caritat fraterna, és significatiu corn Jesús posa corn exemple de falta d'amor de persones molt religioses: un sacerdot i un levita. Ells llegien, potser molt pietosament, les Escriptures, però quan van veure l'home ferit en el cami, "van passar de llarg" (Lluc 10,31).
Abans del diàleg amb aquell escriba, Jesús els havia dit als fariseus: "Que bé Isaíes va profetitzar de vosaltres, hipòcrites! Així està escrit: aquest poble m’honora amb els llavis, però el seu cor està lluny de mi" (Marc 7,ó).
Malauradament, qui s’ha alliberat alguna vegada de resar unes oracions o d'anar a Missa sense haver comprovat abans l'estat del seu cor per respecte a una o altra persona? "I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-lo, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes" (Marc 11, 25-2ó). Potser hauríem de saber dir: "Comencem per estimar Déu i els germans i sentirem llavors la necessitat de participar en la celebració de l'Eucaristia, l’obligació ha de sortir de l'amor."
Jesús segurament va mirar a aquell escriba intel·ligent amb simpatia. La mateixa simpatia amb la qual mira tots els qui sovint renoven la decisió de no dissimular mai la seva falta d'amor amb gestos i amb paraules mentideres, o fins i tot massa superficials.
Per gosar atrevir-se a dir: "Déu meu, us estimo i estimo el meu pròxim", s'ha de vigilar la distància que hi ha entre els nostres llavis i el nostre cor.
