(Oriol Xirinachs) Ai!, la gent senzilla, quines lliçons ens donen. Anant pel barri una feligresa senzilla m’ha aturat per consultar-me una cosa que la preocupava. Al costat del contenidors de la brossa hi va trobar una capelleta d’aquelles que tenen unes portes amb el Sagrat Cor. El té al menjador però no sap si ha de tenir-lo amb les portes obertes o tancades. I aquí ve el dubte. Al mati hi sol passar amb poca roba!. Li he recordat que Déu ens va crear nus i està curat d’espants, i que a més no mira les aparences: «No necessitava que ningú li expliqués què són els homes: ell sabia prou què hi ha en el cor de cadascú» (Jn 2,25).
Ens hauria de fer pensar que ell ens prefereix nus abans que no com aquells que: «Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les plaça» (Lc 12,38). I en tot cas, si anem vestits, que sigui, a més: «revestiu-vos de l’home nou, creat a imatge de Déu» (Ef 4,24).
Ella segurament no guanyaria premi com a model, però segur que serà comptada entre les que portarà el vestit dels sants: «Han rentat els seus vestits amb la sang de l’Anyell i els han quedat blancs» (Ap 7,14)
