(Jaume Duch) Avui, la Paraula de Déu ens interpel·la una vegada més i ens fa reconèixer que l'amor és el primer i més important de tots els manaments. No es tracta de l'amor amb el qual cadascú va fent la viu-viu..., sinó de l'amor que demana estimar Déu del tot, i estimar els homes com a germans. No ens fem trampa fent el sord. Això d'estimar generosament encara potser no ho hem aconseguit gaire bé.
Tots som testimonis que a la terra es perpetuen sense aturador les tensions i els conflictes, qui sap fins a quin punt hi estem també implicats d'alguna manera. En comptes de re- conèixer les persones com a germans nostres ens costa molt acceptar que els altres valen tant com nosaltres mateixos davant de Déu. Interessadament hem dividit els homes segons el nostre criteri entre els qui tenen raó i els qui no en tenen, entre els bons i els dolents.
Els fariseus van posar una prova a Jesús, volien veure si sabia respondre la pregunta més fonamental: quin és el primer i principal manament de la llei? Jesús respongué desbaratant la malèvola intenció dels qui amb la pretensió d'estimar Déu, dispensaven d'estimar el pròxim. Aquest és un engany en el qual podem haver caigut també nosaltres. Jesús amb la seva resposta ens fa descobrir que el manament més gran i el primer és l’amor a Déu i al proïsme. Aquest manament és que dona significació a tots els altres. D'aquí ve que les pràctiques pietoses, l'obediència a les lleis legals i les ofrenes rituals, si no van precedides pel manament de l'amor a Déu i als homes, tot queda privat de sentit i buit de valor. Jesús, aquest manament, no el va posar a l'encapçalament d'una llista, sinó que el va voler posar en el centre de les persones, en el seu cor.
Si fem nostra la proposta de Jesús segur que trobarem resposta a moltes preguntes que ens ronden sovint: com s'estima Déu? Com lliguen entre si els nostres sentiments i l'amor a Déu? Aprendrem així que la fe en Déu no cal cercar-la en "un estat especial d'ànim", sinó en el fet de centrar la vida en ell i estimar els altres.
La novetat de Jesús ens porta al convenciment que l'amor és la mesura de la fe, i que s'expressa d'igual manera en la pregària, en la praxi religiosa, en la lluita en favor d'una societat més justa, a fer una mica de neteja dins i fora de nosaltres, a interessar-nos pels immigrants, a manifestar respecte pels vells i malalts... La resposta de Jesús, als qui volien posar-lo en risc, va ser que: per arribar a l'essencial cal començar per mirar amb els ulls del cor la cara de la gent.
Gràcies a Jesús sabem que entre Déu i els homes no hi ha cap oposició. Així, els "místics" i els "homes d'acció" poden reconèixer que no són gent oposada, sinó que són germans que caminen en la mateixa direcció.
