Criteris per saber si la meva vida té sentit 

(Oriol Xirinachs) 

• Quan puc mirar-me al mirall sense haver d'abaixar la mirada, malgrat tot allò que no és del tot net.
• Quan no visc la vida com una cursa d'obstacles, sinó que "en mis penas voy creciendo".
• Quan puc mirar els altres sense sentir enveja ni haver de dir "jo no sóc com aquest".
• Quan el goig de viure no és "ara sí, ara no", depenent dels altres o de les circumstàncies sinó de mi.
• Quan l'haver de confiar en els altres no m'humilia ni em rebaixa, sinó que em  dóna pau.
• Quan visc de llescar i compartir el bon pa, i no d'estar pidolant engrunes de gratitud, admiració, afecte...
• Quan al topar amb el límit no em rebel-lo, ni em sento fracassat, ni acuso, sinó que dic: "No en sé més!"
• Quan la meva vida no desvetlla lloances, ni enveges, ni rebaixa l'altre, sinó que engresca a viure millor.
• Quan no ballo al so de qui paga més o fa més soroll, sinó de la meva pròpia música.
• Quan no em faig preu i mesura de tot, sinó que em sé valuós per la causa més gran on inverteixo la vida.
• Quan no faig mans i mànegues per trobar la felicitat, sinó que la rebo com a regal de la vida.
• Quan em puc sentir creador del futur i no joguet del destí, de l'atzar, o del faraó de torn.
• Quan puc creure que la meva vida té sentit, perquè totes les vides en tenen.
• Quan en tot valoro i treballo per la qualitat i no per la quantitat; pel cor i no per la façana.
• Quan encerto que més sovint em diguin "gràcies!", que no "quan li dec?"
• Quan a la meva vida hi ha més respostes que iniciatives.
• Quan no sols treballem per fer cases, sinó per crear llars.
• Quan per ser jo no busco l'originalitat sinó l'autenticitat.
• Quan visc feliç tenint el que necessito i no angoixat pel sempre més que desitjo.
• Quan tinc més clar allà on vull anar, que d'allò del que vull fugir.
• Quan en les meves relacions hi ha més demanar perdó que justificacions.
• Quan davant qualsevol cosa pregunto "què és?" i no "per a què serveix?"
• Quan no em sento estafat perquè que em roben la vida, sinó content de donar-la.
• Quan no lluito ni m'esforço per sobresortir sinó per ser poble.