(Jaume Duch) Jesús, essent home vertader, és manifestat, també, Déu vertader. Celebrem en aquesta festa, per tercera vegada, la "manifestació del Senyor" en un context de "cels oberts" i de "la presència de l'Esperit Sant", i de la "veu" que ve del cel i legitima el Fill.
En l'escena del baptisme, Jesús assumí la missió salvadora per la qual havia vingut al món. Ho va fer, però, d'una manera que ens resulta una mica estranya. Va actuar de manera quasi clandestina, Jesús no s’avé als esquemes dels homes quan es tracta de parlar de les "manifestacions del Totpoderós". Aquell dia, ell no va reclamar cap aclamació pública per part de la gent, i l'adhesió que més tard demanarà als seus no serà retòrica, ni a causa de les amenaces per dures que siguin. En Jesús, tot home és lliurement convidat a entrar en el món de Déu pel camí de la llibertat. Es així com l'Esperit de Déu ha esdevingut el nostre Esperit, i nosaltres, fills estimats del Pare.
Talment com el Servent de Jahvé, proclamat per Isaïes (Is. 42,1ss), Jesús serà solidari dels perdedors, dels febles, capaç d'animar i de donar confiança per sostenir l’esperança malalta, no sufocarà, ni aixafarà, ni humiliarà ningú: "La canya esquerdada no la trencarà, el ble que encara fumeja no l'apagarà.”
Amics, us recomano que tingueu en compte, també, la segona lectura d'avui. Sant Pau parla a Titus i resumeix magníficament la nostra vinculació a aquest Jesús tan proper i tan diferent
alhora: "Déu, amb la seva bondat, ens salvà amb un bany d'aigua regenerador i amb el poder renovador de l'Esperit Sant, que ell ha vessat a mans plenes sobre nosaltres per Jesucrist, el nostre salvador; així, justos per la seva gràcia, som hereus de la vida eterna, que des d'ara tenim dret a esperar."
Després de la manifestació al Jordà, Jesús va ser endut per l'Esperit Sant cap al desert. Allà va ser provat i va assumir el servei difícil de donar la mà i ajudar a posar-se drets tots els caiguts; a confortar l'oblidat i menystingut pel poder; a donar salut física i espiritual; a demostrar que el mal pot ésser vençut. Ens anima saber que al final, en el baptisme de la seva pròpia sang, va ser enlairat pel Pare i, amb ell, també nosaltres.
La festa que avui celebrem comporta una referència obligada al nostre baptisme. Un baptisme que demana ésser manifestat per mitjà d'una fe conscient i madura; per un compromís sincer com a resposta. El nostre baptisme és una realitat que ens converteix en protagonistes d'evangelització, i no pas mers participants en uns ritus convencionals. La nostra pertinença al Crist cal expressar-la de manera que esdevingui una praxi diària. No podem pas delegar al certificat que tenim inscrit en els llibres parroquials, com a única prova que hem estat batejats.
