El 2025 farà 100 anys de la fundació de la JOC per part del capellà belga Joseph Cardijn. Una iniciativa que porta en el seu ADN una llavor que conté ja molts elements del que serà el Concili Vaticà II i que retrobem en l’Església d’avui en forma d’esperit sinodal, un caminar junts que per sort de tots sempre ha trobat espais en la història de l’Església .
La JOC obre un camí espiritual que uneix fe i vida, no a partir d’estrictes normatives morals elaborades per no se sap quins savis, sinó a partir del discerniment comunitari, en petits grups, d’aquella realitat que es percep a prop i que ens inclou, que s’analitza a fons, que es mira amb ulls contemplatius des de l’Evangeli i que es vol transformar esperançadament amb l’aportació de cadascú, amb senzillesa. És la dinàmica del “veure, jutjar i actuar”.
La proposta de Cardijn, que de seguida va trobar ressò aporta elements molt interessants:
- En primer lloc, la consciència de la distància cada cop més gran entre l’Església i el món obrer, menestral i industrial, que percebia com la institució eclesial s’arrenglerava al costat dels grans poders econòmics i polítics, mentre que les dures condicions laborals i de vida del sector més vulnerable de la població eren ignorades. En aquest context, l’Església no tenia cap credibilitat entre els obrers i la vida cristiana s’assimilava a l’acceptació acrítica d’una societat injusta.
- En segon lloc, l’atenció a la baula més feble del món industrial: els aprenents, que s’incorporaven al món del treball de molt joves i eren l’escarràs de tothom. La frase “Un jove treballador val més que tot l’or del món” va esdevenir un intent reeixit de posar en valor la vida de cada aprenent, d’incrementar la seva autoestima, de fer-los adonar que eren els amos de la pròpia vida.
- En tercer lloc, creure fermament que la Bona Notícia de Jesús és significativa per als joves, que no només en poden comprendre i viure el sentit, sinó que són els qui millor la poden transmetre a d’altres joves. Sense paternalismes ni consignes. Amb el testimoni de la pròpia vida. Els va dotar d’autoritat. Laics i laiques en missió pastoral per fer arribar l’Evangeli a tots els racons de la fàbrica i del barri. I creure igualment que el moviment s'organitza a partir dels joves laics mateixos, acompanyats de consiliaris.
- I en quart lloc, els va dotar d’un bon mètode, a l’abast de tothom: la revisió de vida obrera. Allò que dèiem més amunt: veure, jutjar i actuar. Partir de l’entorn concret, de la vida a la fàbrica o al taller, a casa, al barri, amb els companys. Veure les causes que porten als fets, i les seves conseqüències i com afecten les persones. Contemplar l’entorn des de l’Evangeli i veure com podem contribuir a fer-hi créixer el Regne de Déu. Ser conscient d’això significa comprometre’s a actuar contra les causes que provoquen desigualtat i injustícia i a desenvolupar la solidaritat amb els qui més pateixen.
Les conseqüències d’això van ser altament positives: joves compromesos en tasques sindicals, a l’empresa i al sindicat, solidaritat mútua, participació en entitats i partits per dignificar la vida dels treballadors. I, en la tasca eclesial, millor comprensió i interiorització de la Paraula de Déu, formació cristiana, etc.
La JOC, en les seves branques masculina i femenina, es va estendre com una taca d’oli per Europa i va inspirar altres moviments que van arrelar més enllà de la vida obrera.
A Catalunya la JOC ha viscut etapes atzaroses, fruit de la història política i eclesial. Però ha marcat intensament la vida de joves de moltes generacions, arreu de tot el territori.
No cal dir que avui molts dels reptes de la JOC de fa cent anys continuen vigents: la distància respecte a l’Església s'ha fet més gran, l’accés dels joves al treball i a un treball digne s’ha allunyat, els joves són vistos sovint més que com a subjectes de dret, com a objectiu consumista, si no és que han de patir menyspreu pel seu origen si són immigrants. I predicar el compromís actiu és anar definitivament contracorrent, de fet veiem que la pastoral que guanya adeptes entre els joves s’adreça sobretot a les emocions.
Potser per tot això convé tornar a posar en valor la capacitat dels joves per viure l’Evangeli i per transformar el món. La celebració del centenari de la JOC és una bona ocasió per fer-ho.
La JOC convida tots els antics militants a col·laborar en aquesta celebració. Vine el proper dissabte, 26 d’octubre de 2024, a les 10 del matí a Sant Pau del Camp (carrer de Sant Pau, 99, Barcelona). Si aquell dia no pots venir, però tens ganes de col·laborar en la celebració del centenari, escriu a pastoral.obrera.cat@gmail.com.
