L’Evangeli i les altres lectures d'aquest diumenge parlen de l’experiència de la unió d'un home i d'una dona, unió volguda per Déu des del començament. Ja han passat bastants anys des que la llei del divorci va ser introduïda al nostre país. S'han apagat ja les primeres controvèrsies a l'entorn de la seva legalització, avui el divorci és una pràctica acceptada socialment.
És ara, potser, el moment en el qual la paraula de Jesús (Marc 10, 2-16) i l’experiència viscuda durant aquests anys ens permet reflexionar més serenament. Cal començar per defugir els clixés i els prejudicis que tan sovint condicionen les persones a l'hora de pensar. Jesús parlà certament del caràcter indissoluble del matrimoni, però no apareix gaire clar que aquesta indissolubilitat coincideixi amb la jurídica, és a dir, amb la impossibilitat de divorciar-se. Seria poc honest negar que el divorci ha estat una solució davant de situacions insostenibles que venien de lluny. La Ilei divorcista no ha de fer-nos oblidar, no obstant, que el divorci segueix essent un fet lamentable darrere del qual sempre és possible descobrir una equivocació, o una infidelitat.
Les persones que no comparteixen la visió de Jesús sobre el matrimoni estable i permanent han de reconèixer, no obstant, que l'amor vertader sempre inclou en ell mateix la voluntat de permanència i l’exigència de fidelitat. El que Jesús fa es expressar el profund anhel d'immortalitat que traspua l'amor que demana el progressiu descobriment de la persona estimada, i vol després d’un error o d'una letargia més o menys llarga la resurrecció de l'amor.
La paraula de Deu és exigent i és arriscada, revela el pla diví sobre el matrimoni: "Més forts que els lligams que ens uneixen als pares, seran els lligams que uneixen l'home i la dona per Iota la vida. El que Déu ha unit que no ho separi l'home." L'amor demana viure seriosament l'un per l'altre, i això potser no tothom ho entén correctament. El matrimoni cristià es una vocació, un projecte lliure, un ideal que només Deu el nostre Pare ha pogut somiar, i que potser només aquells que son senzills i honrats són capaços de realitzar.
M'agraden les paraules d'en Marti Amagat quan defineix en què consisteix l'amor vertader: "Estimar-se es combregar-se l’un a l'altre; agradar-se i enamorar-se en tot moment; procurar comprendre's i perdonar-se incansablement; dir-se de mil maneres que s'estimen i esforçar-se a mirar la vida en la mateixa direcció; compartir convenientment les tasques i voler sentir la pròpia alegria a mercè de l'alegria de l'altre." No cal dir que en un matrimoni així Déu hi es present. El cant entre lectures ens anima avui a seguir el camí de Jesus. "Feliços vosaltres, que heu cregut en el Senyor. Camineu pels seus camins, viviu del vostre treball i sereu feliços tots els dies de la vostra vida i veureu els fills com plançons d'olivera al voltant de la vostra taula..."
