Manel Cardenya, de Cruïlla de Debat
Publicat l’11 d’octubre de 2008 a Església Plural
Era un goig veure dilluns al matí la Catedral de Barcelona, plena de gom a gom per assistir a la missa exequial en sufragi del bisbe Carrera. Tota mena de gent s’hi aplegava. El més impressionant era veure el testimoniatge de centenars de sacerdots procedents de tot Catalunya que amb la seva presència l’homenatjaven i expressaven així que compartien el seu mestratge. Mestratge que empalmava amb el de les grans figures de la nostra Església catalana: Torras i Bages, Vidal i Barraquer, Carles Cardó, Escarré,Torrella, Jubany, Deig, Camprodon i molts d’altres, personalitats totes elles que ha deixat una petjada espiritual inesborrable.
Ell sabia que només les persones poden fer la mediació entre els valors implícits en la doctrina cristiana i compilats d’una manera o altra en la Doctrina Social de l’Església, i el fer-ne realitat o almenys d’intentar dur-la a la pràctica. Això correspon al laic cristià el qual en totes les seves accions hauria d’inspirar-se en els continguts socials de la seva fe, militi on militi, ja que en cada cristià hi ha un mínim comú denominador que el caracteritza. Com que ho veia així no s’estava de promoure grups l’objectiu dels quals fos la motivació de les persones envers l’acció política i social: Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans; Equips de la Pastoral Política i de la Comunicació, federat a la Federació de Cristians de Catalunya...
El seu amor a la pàtria el feu participar en tota MENA d’iniciatives, totes elles vinculades també amb l’acció pastoral tant en temps de clandestinitat com en els de la democràcia: Revista Oriflama; Editorial Nova Terra, acollida de grups resistents a la parròquia de Sant Isidre a l’Hospitalet del Llobregat; la seva amistat amb polítics com Anton Cañellas i Jordi Pujol; la seva militància durant un temps a UDC i els seus esforços per unir-los en iniciatives conjuntes; la seva dedicació més recent a la revista Catalunya Cristiana i a Ràdio Estel... A tot arreu hi deixà aquesta petja del denominador cristià i el respecte a la llibertat de les persones i del diferents grups.
La manifestació multitudinària de gent, de prelats, de sacerdots, que es va congregar a la Catedral per acomiadar-lo ha de tenir conseqüències perquè és molt important que el seu testimoniatge sigui recollit i que la seva mort sigui un revulsiu que faci possible que tots plegats fem possible el somni del bisbe Joan.
