Tots Sants 2014. Cicle A
Barcelona, dissabte 1 de novembre
Què són les Benaurances?
Són el projecte de vida que presenta Jesús.
Un projecte que és vàlid no només pels cristians sinó per a totes les persones humanes.
Per què?
Perquè si el text es llegeix amb atenció i sense prejudicis, el primer que sorprèn és que Jesús no presenta un projecte de religiositat i devoció o de pràctiques religioses.
Jesús ens presenta un projecte de conducta ètica.
Projecte que es desenvolupa en la forma en què cadascú cal que afronti els grans problemes que a tots ens planteja la vida:
– la pobresa en el món
– la justícia
– les relacions humanes
– la netedat de cor
– la violència i la pau
– les injustícies que tots, tard o d’hora, ens veiem obligats a patir i a resoldre.
Si sempre ha sigut i serà important un projecte ètic clar i ferm, en els temps que corren encara ho és més.
Sens dubte és el més urgent.
Si aquest món global va tant i tant desmanegat sofrint les crisis que tots sabem, la causa fonamental està en la carència d’ètica.
El sistema econòmic i els que el gestionen ens han ficat en la crisi brutal que estem patint.
I per què ens hi ha ficat?
Per què?
Perquè aquest sistema i la seva gestió s’han elaborat (per dir-ho educadament):
– NO des de l’ètica, sinó des de la cobdícia desenfrenada dels més poderosos.
Un sistema totalment abusiu, pensat i gestionat per enriquir a uns quants bandarres a costa del sofriment i de la mort prematura de la immensa majoria.
I el mateix hem de dir
– de la violència i de les guerres
– de la intolerància
– de les agressions que cometen els uns contra els altres.
Una de les coses més urgents per a la humanitat sencera, ara mateix, és buscar i posar els mitjans necessaris per trobar uns criteris d’ètica mundial, en la que tots puguem coincidir.
Cal afegir que encara que les benaurances no siguin directament un projecte religiós, hem de tenir ben present que Jesús presenta no sols un projecte ètic sinó, també, un projecte de felicitat.
De què depèn la nostra felicitat?
Depèn del nostre ésser interior i de la nostra filosofia de la vida.
Podem, doncs, assegurar que la religiositat, ben integrada en la nostra pròpia humanitat, és una font inexhaurible no només
– de rectitud
– de generositat
– i de vida honesta
sinó també
– de gaudi
– de pau
– i de serenor.
Per on volem començar?
Això és el que feren i fan les bones persones, la gent de bé.
Per què no ho podem fer nosaltres?
