Papa Francesc: “La missió de l’Església és ajudar els fidels i tots els qui busquen la veritat”

Audiència General 12 de juny 2024

Cicle de Catequesis. L’Esperit i l’Esposa. L’Esperit Sant guia el poble de Déu a trobar Jesús, la nostra esperança.

3. «Tota l’Escriptura està inspirada per Déu». Conèixer l’amor de Déu a partir de les paraules de Déu.

Estimats germans i germanes, bon dia! Benvinguts!

Continuem les catequesis sobre l’Esperit Sant que guia l’Església vers Crist, la nostra esperança. Ell és el guia. La darrera vegada vam contemplar l’obra de l’Esperit en la creació; avui el veiem en la revelació, de la qual la Sagrada Escriptura n’és un testimoni inspirat per Déu i autoritzat.

En la Segona Carta de Sant Pau a Timoteu es recull aquesta afirmació: «Tota l’Escriptura està inspirada per Déu» (3,16). I un altre fragment del Nou Testament diu: «Moguts per l’Esperit Sant aquells homes van parlar de part de Déu» (2 Pt 1,21). Aquesta és la doctrina de la inspiració divina de l’Escriptura, que proclamem com article de fe en el Credo, quan diem que l’Esperit Sant «va parlar mitjançant els profetes». La inspiració divina de la Bíblia.

L’Esperit Sant, que va inspirar les Escriptures, és també qui les explica i les fa perennement vives i actives. De inspirades, les fa inspiradores. «Les sagrades Escriptures inspirades per Déu – diu el Concili Vaticà II – i escrites una vegada per sempre, comuniquen immutablement la paraula de Déu mateix i fan ressonar en les paraules dels profetes i dels apòstols la veu de l’Esperit Sant» (n. 21). Així l’Esperit Sant continua, en l’Església, l’acció de Jesús Ressuscitat que, després de la Pasqua “va obrir la ment dels deixebles per entendre les Escriptures” (cf. Lc 24,45).

Pot passar, de fet, que un determinat fragment de l’Escriptura, que hem llegit tantes vegades sense una emoció especial, un dia el llegim en un clima de fe i de pregària, i aleshores aquell text s’il·lumina de manera imprevista, ens parla, projecta llum sobre un problema que estem vivint, deixa clara la voluntat de Déu per nosaltres en una situació determinada. A què és degut aquest canvi, si no a una il·luminació de l’Esperit Sant? Les paraules de l’Escriptura, sota l’acció de l’Esperit, es tornen lluminoses; i en aquests casos podem comprovar de primera mà com n’és de veritable l’afirmació de la Carta als Hebreus: «La paraula de Déu és viva, eficaç i més esmolada que una espasa de doble tall; […]» (4,12).

Germans i germanes, l’Església es nodreix de la lectura espiritual de la Sagrada Escriptura, és a dir de la lectura feta sota el guiatge de l’Esperit Sant que l’ha inspirada. En el seu centre, com un far que ho il·lumina tot, hi ha l’esdeveniment de la mort i resurrecció de Crist, que compleix el pla de salvació, realitza totes les figures i les profecies, revela tots els misteris amagats i ofereix la veritable clau de lectura de tota la Bíblia. La mort i resurrecció de Crist és el far que il·lumina tota la Bíblia, i il·lumina també la nostra vida. L’Apocalipsi descriu tot això amb la imatge de l’Anyell que trenca els segells del llibre “escrit per dins i per fora, però segellat amb set segells” (cf. 5,1-9), l’Escriptura de l’Antic Testament. L’Església, Esposa de Crist, és l’intèrpret autoritzat del text de l’Escriptura inspirat, l’Església és la mitjancera de la seva proclamació autèntica. Atès que l’Església està dotada de l’Esperit Sant – per això és intèrpret –, ella és «columna i suport de la veritat» (1 Tm 3,15). Per què? Perquè està inspirada, sostinguda per l’Esperit Sant. I la missió de l’Església és ajudar els fidels i tots els qui busquen la veritat a interpretar de manera correcta els textos bíblics.

Una manera de fer la lectura espiritual de la Paraula de Déu és el que s’anomena la lectio divina, una paraula que potser no sabem què significa. Consisteix a dedicar una estona al dia a la lectura personal i meditativa d’un fragment de l’Escriptura. I això és molt important: cada dia dediqueu un temps a escoltar, a meditar, llegint un fragment de l’Escriptura. I per això us recomano: porteu sempre un Evangeli de butxaca i porteu-lo en la bossa, a la butxaca… Així quan viatgeu o quan teniu una estona de temps lliure agafeu-lo i llegiu-lo… Això és molt important per a la vida. Agafeu un Evangeli de butxaca i durant el dia llegiu-lo una, dues vegades, quan sigui possible. Però la lectura espiritual per excel·lència de l’Escriptura és la comunitària que es fa en la Litúrgia, a la Missa. Allà veiem com un esdeveniment o un ensenyament, donat a l’Antic Testament, troba el seu ple compliment en l’Evangeli de Crist. I l’homilia, aquell comentari que fa el celebrant, ha d’ajudar a traslladar la Paraula de Déu del llibre a la vida. Però l’homilia per això ha de ser curta: una imatge, un pensament i un sentiment. L’homilia no ha de durar més de vuit minuts, perquè després amb el temps es perd l’atenció i la gent s’adorm, i tenen raó. Una homilia ha de ser així. I ho vull dir als sacerdots, que parlen molt, tantes vegades, i no s’entén de què parlen. Homilia curta: un pensament, un sentiment i un punt de partida per a l’acció, de com fer-ho. No més de vuit minuts. Perquè l’homilia ha d’ajudar a transferir la Paraula de Déu del llibre a la vida. I entre les moltes paraules de Déu que cada dia escoltem en la Missa o en la Litúrgia de les hores, n’hi ha empre una destinada especialment a nosaltres. Una cosa que toca el cor. Acollida en el cor, ella pot il·luminar el nostre dia, animar la nostra pregària. Es tracta de no deixar-la caure en el buit!

Acabem amb un pensament que ens pot ajudar a enamorar-nos de la Paraula de Déu. Com algunes peces musicals, la Sagrada Escriptura té també una nota de fons que l’acompanya des de l’inicia a la fi, i aquesta nota és l’amor de Déu. «Tota la Bíblia – observa Sant Agustí – no fa sinó narrar l’amor de Déu» [1]. I Sant Gregori Magne defineix l’Escriptura «una carta de Déu omnipotent a la seva criatura», com una carta de l’Espòs a l’esposa, i ens anima a «aprendre a conèixer el cor de Déu en les paraules de Déu» [2]. «Amb aquesta revelació – diu també el Vaticà II – Déu invisible, en el seu gran amor parla als homes com als amics i interactua amb ells per invitar-los i admetre’ls a la comunió amb Ell» ( Dei Verbum, 2).

Estimats germans i germanes, continueu llegint la Bíblia! Però no oblideu l’Evangeli de butxaca: porteu-lo a la bossa, a les butxaques i en algun moment del dia llegiu-ne un fragment. I això us farà molt propers a l’Esperit Sant que es troba en la Paraula de Déu. L’Esperit Sant, que ha inspirat les Escriptures i que ara us inspira a través de les Escriptures, ens ajudi a copsar aquest amor de Déu en les situacions concretes de la vida. Gràcies.

Traducció: Josep M. Torrents.