Papa Francesc: “​​​​​​​La llibertat de l'esperit s'expressa en el servei als altres”

Audiència General 5 de juny 2024

Cicle de Catequesi. L’Esperit i l’Esposa. L’Esperit Sant guia el poble de Déu a trobar Jesús, la nostra esperança.

2. “El vent bufa on vol”. On hi ha l’Esperit de Déu hi ha llibertat

Estimats germans i germanes, bon dia!

En la catequesi d’avui m’agradaria reflexionar amb vosaltres sobre el nom amb què s’anomena l’Esperit Sant en la Bíblia.

El primer que sabem d’una persona és el nom. És amb aquest nom que l’anomenem, que el distingim i que el recordem. La tercera persona de la Trinitat també té un nom: s’anomena Esperit Sant. Però “Esperit” és la versió llatinitzada. El nom de l’Esperit, amb què el van conèixer els primers destinataris de la revelació, amb què l’han invocat els profetes, els salmistes, Maria, Jesús i els Apòstols, és Ruach, que significa alè, vent, respiració.

En la Bíblia el nom és tan important que gairebé s’identifica amb la mateixa persona. Santificar el nom de Déu és santificar i honorar Déu mateix. Mai és un nom merament convencional: diu sempre alguna cosa de la persona, del seu origen, de la seva missió. Passa el mateix amb el nom Ruach. Conté la primera revelació fonamental sobre la persona i la funció de l’Esperit Sant.

Va ser precisament observant el vent i les seves manifestacions, que els escriptors bíblics van ser guiats per Déu per descobrir un “vent” d’una altra naturalesa. No és per casualitat que a la Pentecosta l’Esperit Sant baixés sobre els Apòstols acompanyat del “brogit d’un fort vent” (cf. At 2,2). Era com si l’Esperit Sant volgués posar la seva signatura en el que estava passant.

Què ens diu, doncs, de l’Esperit Sant, el seu nom Ruach? La imatge del vent serveix en primer lloc per expressar el poder de l’Esperit Sant. “Esperit i poder”, o “poder de l’Esperit” és un binomi recurrent en tota la Bíblia. El vent de fet és una força aclaparadora, una força indomable, capaç fins i tot de moure els oceans.

Fins i tot en aquest cas, però, per descobrir el sentit ple de les realitats de la Bíblia, cal que no ens aturem en l’Antic Testament, sinó que hem d’arribar a Jesús. Al costat del poder, Jesús destacarà una altra característica del vent, la de la seva llibertat. A Nicodem, que el visita de nit, Jesús diu solemnement: «El vent bufa on vol i n’escoltes la veu, però no saps d’on ve ni cap on va: també ho és tot el que ha nascut de l’Esperit» (Jn 3,8).

El vent és l’única cosa que absolutament no es pot aprofitar, no es pot “embotellar” o tancar en una capsa. Intentem “embotellar” o tancar en una capsa el vent: no és possible, és lliure. Pretendre tancar l’Esperit Sant en conceptes, definicions, tesis o tractats, com ho ha volgut fer de vegades el racionalisme modern, significa perdre’l, anul·lar-lo, reduir-lo a l’esperit purament humà, un esperit simple. Tanmateix hi ha una temptació semblant en l’àmbit eclesiàstic, i és la de voler tancar l’Esperit Sant en cànons, institucions, definicions. L’Esperit crea i anima les institucions, però Ell mateix no pot ser “institucionalitzat”, “cosificat”. El vent bufa “on vol”, així l’Esperit distribueix els seus dons “com vol” (1 Cor 12,11). 

Sant Pau farà de tot això la llei fonamental de l’acció cristiana: «On hi ha l’Esperit del Senyor, hi ha llibertat» (2 Cor 3,17), diu ell. Una persona lliure, un cristià lliure, és aquell que té l’Esperit del Senyor. Aquesta és una llibertat molt especial, molt diferent del que s’entén habitualment. No és llibertat fer el que es vol, sinó que llibertat és fer lliurement el que Déu vol! No la llibertat de fer el bé o el mal, sinó llibertat de fer el bé i fer-lo lliurement, és a dir per atracció, no per obligació. En altres paraules, llibertat dels fills, no dels esclaus.

Sant Pau és ben conscient de l’abús o malentès que es pot fer d’aquesta llibertat; als Gàlates, els escriu: «Vosaltres, germans, heu estat cridats a la llibertat. Que aquesta llibertat no es converteixi en un pretext per a la carn; per amor estigueu en canvi al servei els uns dels altres» (Gal 5,13). Aquesta és una llibertat que s’expressa en el que sembla el seu contrari, s’expressa en el servei, i en el servei hi ha la veritable llibertat.

Sabem bé quan aquesta llibertat esdevé un “pretext per a la carn”. Pau fa una llista sempre actual: «Fornicació, impuresa, disbauxa, idolatria, bruixeria, enemistats, discòrdia, gelosia, dissensions, divisions, faccions, enveja, embriaguesa, orgies i coses semblants» (Gal 5,19-21). Però també ho és la llibertat que permet als rics explotar els pobres, és una llibertat lletja, la que permet que els forts explotin els febles, i a tots explotar impunement l’ambient. I aquesta és una llibertat lletja, no és la llibertat de l’Esperit.

Germans i germanes, d’on traurem aquesta llibertat de l’Esperit, tan contrària a la llibertat de l’egoisme? La resposta està en les paraules que Jesús va dirigir un dia als seus oients: «Si el Fill us farà lliures, sereu realment lliures» (Jn 8,36). La llibertat que ens dona Jesús. Demanem a Jesús que faci de nosaltres, mitjançant el seu Sant Esperit, homes i  dones realment lliures. Lliures per servir, en l’amor i en l’alegria. Gràcies!

Traducció: Josep M. Torrents.