Audiència General 25 de setembre 2024
Catequesi. L’Esperit i l’Esposa. L’Esperit Sant guia el poble de Déu a trobar Jesús la nostra esperança.
7. Jesús va ser conduït per l’Esperit cap al desert. L’Esperit Sant és el nostre aliat en la lluita contra l’esperit del mal
Estimats germans i germanes, bon dia!
Immediatament després del seu baptisme en el Jordà, Jesús "va ser conduït per l’Esperit al desert, per ser temptat pel dimoni" (Mt 4,1) – així ho diu l’Evangeli de Mateu. La iniciativa no és de Satanàs, sinó de Déu. En anar cap al desert, Jesús obeeix a una inspiració de l’Esperit Sant, no cau en el parany d’un enemic, no! Una vegada superada la prova, Ell – està escrit – va tornar a Galilea "amb la força de l’Esperit Sant" (Lc 4,14).
Jesús, en el desert, es va alliberar de Satanàs i ara es pot deslliurar de Satanàs. És el que els Evangelistes destaquen amb les nombroses històries d’alliberament de les persones obsessionades. Jesús diu als seus oponents: «Si jo faig fora els dimonis per virtut de l’Esperit de Déu, això vol dir que el regne de Déu ha arribat a vosaltres» (Mt 12,27).
Avui assistim a un estrany fenomen respecte al dimoni. A un cert nivell cultural, es creu que simplement no existeix. Seria un símbol de l’inconscient col·lectiu, o de l’alienació, en definitiva una metàfora. Però "la més gran astúcia del dimoni és fer creure que no existeix", com va escriure algú (Charles Baudelaire). És astut: ens fa creure que no existeix i així ho domina tot. És llest. No obstant això, el nostre món tecnològic i secularitzat està ple de mags, d’ocultisme, d’espiritisme, d’astròlegs, venedors de sort i d’amulets, i malauradament de sectes satàniques reals i autèntiques. Després d’haver estat expulsat de la porta, el dimoni ha tornat a entrar, es podria dir, per la finestra. Fet fora per la fe, torna a entrar amb la superstició. I si ets supersticiós, inconscientment estàs dialogant amb el diable. Amb el diable no s’hi pot dialogar.
La prova més forta de l’existència de Satanàs no es troba en els pecadors o en les persones posseïdes, sinó en els sants! “I per què, Pare?”. Sí, és veritat que el dimoni està present i actua en algunes formes extremes i “inhumanes” de maldat i de dolenteria que veiem al voltant nostre. Però d’aquesta manera és pràcticament impossible arribar, en casos particulars, a la certesa que en realitat és ell, atès que no podem precisar on acaba la seva acció i comença el nostre propi mal. Per això l’Església és molt prudent i rigorosa en la pràctica de l’exorcisme, a diferència del que passa, malauradament, en algunes pel·lícules!
És en la vida dels sants, allà mateix, que el dimoni es veu obligat a sortir al descobert, a posar-se “contra la llum”. Més o menys, tots els sants, tots els grans creients, testimonien la seva lluita amb aquesta obscura realitat, i no es pot suposar honestament que tots fossin enganyats o simples víctimes dels prejudicis de la seva època.
La batalla contra l’esperit del mal es guanya com Jesús la va guanyar en el desert: a cops de paraula de Déu. Veieu que Jesús no dialoga amb el dimoni, no ha dialogat mai amb el dimoni. O el fa fora, o el condemna, però mai dialoga. I en el desert respon no amb la seva paraula, sinó amb la paraula de Déu. Germans, germanes, no dialogueu mai amb el diable! Quan ve amb les temptacions: “però, això seria bonic, això altre seria bonic”, para! Eleva el teu cor al Senyor, prega a la Mare de Déu i fes-lo fora, com Jesús ens ha ensenyat a fer-lo fora. “ Sant Pere suggereix també una altra manera, que Jesús no necessitava però nosaltres sí, la vigilància: «Sigueu sobris, vigileu. El vostre enemic, el diable, com un lleó rugent ronda buscant algú a qui devorar» (1 Pt 5,8). I Sant Pau ens diu: «No doneu oportunitats al dimoni» (Ef 4,27).
Després que Crist, a la creu, hagi vençut per sempre el poder del «príncep d’aquest món» ( Jo 12,31), el dimoni – deia un Pare de l’Església – «està lligat, com un gos amb una cadena; no pot mossegar ningú, excepte aquells que, desfiant el perill, s’acosten a ell... Pot bordar, pot sol·licitar, però no pot mossegar, excepte els qui ho volen» [1]. Si ets un idiota i vas al diable i dius: “Ah, com estàs?”, ja has perdut. El diable? Lluny! Amb el diable no s’hi parla. Se’l fa fora. Lluny. I tots nosaltres, tots, tenim experiència de com s’acosta amb alguna temptació, sobre els deu manaments. Quan nosaltres sentim això, parem, lluny! No us apropeu al gos lligat amb una cadena.
La tecnologia moderna, per exemple, a més de molts recursos positius que s’han de valorar, ofereix també innombrables mitjans per “donar ocasió al diable”, i molts hi cauen. Pensem en la pornografia en línia, al darrere de la qual hi ha un mercat pròsper com tots sabem. És el diable que treballa, allà. Es tracta d’un fenomen molt estès, del qual els cristians, però se n’han de protegir amb cura i que han de rebutjar amb força. Perquè qualsevol telèfon mòbil té accés a aquesta brutalitat, a aquest llenguatge del dimoni: la pornografia en xarxa.
La consciència del diable en la història no ens ha de desanimar. El pensament final ha de ser, també en aquest cas, de confiança i de seguretat: “Estic amb el Senyor, vés-te’n”. Crist ha vençut el dimoni i ens ha donat l’Esperit Sant per fer nostra la seva victòria. La mateixa acció de l’enemic es pot convertir en benefici nostre, si amb l’ajut de Déu la fem servir per a la nostra purificació. Demanem per això a l’Esperit Sant, amb les paraules de l’himne Veni Creator:
«Aparta l’enemic de nosaltres
i dona’ns aviat la pau.
Amb tu com a guia
evitarem tots els mals».
Vigileu, que el dimoni és valent. Però nosaltres cristians, amb la gràcia de Déu, som més valents que ell. Gràcies.
Traducció: Josep M. Torrents
