Sense uns límits marcats pels pares els nois/es no tenen referents. És necessari fins i tot si això impilica una oposició per part seva, que normalment és així.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.
Educar és una de les grans responsabilitat que correspon a la família i a l’escola. Però és una feina que no fan sols i que ens implica a tots.
Sóc llicenciat en psicologia i doctor en pedagogia amb una tesi doctoral sobre el sistema educatiu finlandès. Des del 1987 faig de professor i d’orientador psicopedagògic al Col·legi Claret de Barcelona, d’on també he estat director. També sóc membre del Consell Escolar de Catalunya. Amb Josep M. Cervera he publicat Davant l’adversitat, amor i llibertat. El meu darrer llibre és "Gracias, Finlandia. Qué podemos aprender del sistema educativo de más éxito". Reconegut pel govern de Finlàndia per la seva dilatada tasca de difusió del sistema educatiu finlandès, motiu pel qual el van premiar, al 2014, amb la condecoració de Cavaller de la Rosa Blanca de Finlàndia, atorgada pel propi president del país, i al 2015 va rebre el I Premi d’Educació Blanquerna.
