Avui dia sabem, científicament, que la realitat és holística, circular, integradora, que tots els elements que la constitueixen estan interrelacionats i són interdependents. Les dualitats es complementen sense perdre la seva especificitat: el cos i la ment, la ciència i la mística, l'espiritualitat i el compromís social, les religions teistes i les no-teistes, Orient i Occident… convergències les quals ens aboquen a una consciència més àmplia de la realitat.
En paraules d'Einstein: “Un ésser humà és part d'un tot al qual anomenem ‘univers’, una part limitada en el temps i l'espai. Aquest ésser humà es veu a si mateix -els seus pensaments i sensacions- separat de la resta; és una espècie d'il·lusió òptica de la seva consciència. Aquesta il·lusió és per a nosaltres com una presó que ens limita als nostres desitjos personals i a sentir afecte només per unes poques persones que ens són més pròximes. La nostra tasca ha de consistir a alliberar-nos d'aquesta presó ampliant els nostres cercles d'amor i compassió de manera que abastin a tots els éssers vius i a tota la naturalesa en la seva esplendor”.
Hem de ser capaços de transcendir aquesta noció errònia d'un jo autoexistent i independent de la resta, superar la visió estreta i limitada de l'egocentrisme. En aquest sentit, només cal tornar als orígens de les tradicions espirituals, abraçar el llegat de saviesa de les tradicions més antigues de la humanitat, que ens posen al nostre abast els principis filosòfics que requereix la comprensió i la vivència d'aquesta “nova” visió no-dual, holística i integradora.
