Segurament molts desitgem la pau, fins i tot podem dedicar tota la vida a fomentar-la, però hem de ser capaços d’observar més profundament i adonar-nos de l’emoció que hi ha darrere el nostre desig de voler aconseguir la pau. Llavors, potser descobrim que darrere aquest desig tan noble hi ha ira, odi o frustració. Si interiorment no sentim pau, no podem transmetre pau als altres.
Una vegada identificada la nostra ira, no la contemplarem com un aspecte aliè a nosaltres contra el qual hem de lluitar. En cas de ser així, estaríem exercint, una vegada més, la violència, en aquest cas, contra nosaltres mateixos. L'odi o la ràbia és una energia i, com a tal, no es pot destruir, només transformar. Hem de ser capaços d’abraçar la nostra ira amb afecte, amb amor, i no-violència. La ira o l'odi no són enèmics contra els quals cal lluitar o vèncer. Si aniquilem la ira estarem aniquilant també una part de nosaltres mateixos. Llavors, feríem del jo un camp de batalla. Si no podem ser compassius amb nosaltres, tampoc ho podrem ser amb els altres. El primer pas és, doncs, prendre consciència del que veritablement succeeix dins nostre. Només així aconseguim transformar l'odi en compassió.
Una vegada prenem consciència del que realment ens empeny a actuar, tenim la possibilitat de transformar les emocions que ens produeixen sofriment, com ara l'odi, en estats mentals molt més beneficiosos - tant per a nosaltres com per als altres- com ara l'amor i la compassió.
