La societat industrial està arribant als seus propis límits devastadors. La major part dels conflictes de la nostra societat actual estan arrelats en els interessos d'una economia global. Una economia predominantment militar on els productors d'armes són els països que lideren el món; un cercle tancat que, perpètuament, genera odi, desigualtat, violència, injustícia, destrucció...
La força dominant en el nostre món és el consum. Mitjançant l'ús pervers de la publicitat i els mitjans de comunicació, les corporacions multinacionals exerceixen el seu poder per assegurar la continuïtat del sistema. Cada nit, arriben a les nostres llars imatges de violència, intercalades amb imatges publicitàries que ens entumeixen davant el sofriment i ens fan somiar en un món millor. Un món que cal adquirir i consumir. El motor que manté la roda del consumisme en perpetu moviment és el desig, la cobdícia, la insatisfacció. El consum és l'únic mitjà que ens ofereixen per poder calmar la nostra set, les nostres ànsies per aconseguir un instant de felicitat.
Aquesta societat depredadora, basada purament en els interessos econòmics a curt termini, ha generat tal alt grau de competitivitat i consum frenètic, que ens ha portat a una situació sense precedents al llarg de la història: tots som responsables, i alhora víctimes, de la destrucció del nostre propi planeta. Moltes espècies ja han desaparegut i tots podem sentir, avui més que mai, la fragilitat de la pròpia existència i la de tota la humanitat.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.