Entorn a l’exigència del nivell C2 de Català a les escoles d’iniciativa social

Al Consell Executiu del dimarts 14 de maig, el Govern en funcions aprovava el DECRET 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari, disposició que dos dies més tard es publicava al Diari Oficial de la Generalitat.

Segons que resa el seu preàmbul, l’objecte del Decret és desplegar tant el títol II de la LEC, sobre el règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, com les normes legals o amb rang de llei més recentment publicades respecte d’aquesta matèria: la Llei 8/2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari i el Decret llei 6/2022, de 30 de maig, que fixa els criteris aplicables a l'elaboració, l'aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius.

Diu la seva exposició de motius que des de l'òptica concreta del règim lingüístic, la norma “reforça la importància del català i de l'aranès pel que fa al seu aprenentatge i coneixement, tot partint de la premissa que la realitat diversa i heterogènia que caracteritza els centres educatius fa que pedagògicament resulti inviable i contraproduent l'aplicació de fórmules, percentatges o paràmetres numèrics que facin abstracció de la diversitat social i cultural de cada centre”, “garanteix, d'acord amb la normativa vigent i en el marc del que estableixin els projectes lingüístics, la presència del castellà en el sistema educatiu” i “aposta per la potenciació del plurilingüisme a les escoles en la mesura que intenta assegurar un bon nivell d'aprenentatge d'una tercera llengua” en un context en que “l'aprenentatge de les llengües oficials i la valoració de la diversitat lingüística s'han d'entendre com un factor clau d'inclusió i de cohesió social, alhora que de reconeixement mutu i de construcció d'identitats compartides”.

El Decret aborda, entre d’altres, dos dels aspectes que han generat debat i polèmica. El primer, quan estableix que el departament competent en matèria d'educació assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics que valida, una previsió que el Decret Llei 6/2022, convalidat pel Parlament i que està en vigor des del maig de 2022, ja contempla al seu article 4, per tal d’evitar, d’acord amb l’esmentat Decret Llei, que s’alteri el desenvolupament normal de l'activitat escolar i l'estabilitat i la seguretat jurídica tant del professorat com de l'alumnat, una activitat escolar que com és sabut ha estat objecte de diverses situacions conflictives i controvertides. El termini de validació d’aquests projectes és de 30 dies (el mateix que ja contempla el Decret Llei 6/2022), i s’afegeix la novetat de que el silenci administratiu tindrà sempre caràcter estimatori, un suggeriment que va fer la FECC en el tràmit d’al·legacions i que ha estat recollit a la norma.

L’altre qüestió és la relacionada amb el coneixement i ús de la llengua per part del personal docent i no docent, i més en concret, amb l’exigència per al personal docent de l’acreditació del coneixement del català i de l’aranès en un nivell de llengua equivalent al certificat de nivell superior de català i el corresponent o l'equivalent a l'aranès, a Aran, d'acord amb les competències lingüístiques del nivell C2 del Marc europeu comú de referencia (MECR).

A partir del contingut del decret, observem que es distingeixen dos col·lectius de docents, amb unes exigències diferents. Un és el del personal de nova incorporació, per al que li serà exigit aquest requisit a partir del curs 2025/2026. Per tant no serà fins el setembre de 2025 que aquesta condició haurà de complir-se.

L’altre col·lectiu és el del personal docent que ja està prestant serveis o que els prestarà abans de l’inici de l’esmentat curs 2025/2026. Per aquest, les exigències són distintes. D’entrada, el que diu la norma és que l’acreditació del coneixement superior (C2), es farà “si així ho determina el departament competent en matèria educativa” i per uns supòsits, que representen uns números clausus, és a dir, tancats, que són: a) els procediments de selecció de directors i de directores; b) els procediments de selecció d'inspectors i d'inspectores d'Educació; c) els procediments de convocatòria de provisió de llocs de treball dels serveis educatius i de la Inspecció d'Educació; d) l'adscripció a un lloc de treball docent en comissió de Serveis; e) qualsevol altre procediment que impliqui una promoció docent o un canvi de lloc de treball o cos funcionarial, provisional o definitiu, mitjançant qualsevol dels sistemes de provisió de llocs de treball.

Segons es pot entendre, aquestes previsions atorguen al Departament d’Educació determinar l’acreditació per a uns supòsits que afecten al funcionariat, no al personal que presta serveis a les nostres escoles, que són entitats privades sotmeses a una altra regulació laboral.

Finalment, per al personal no docent, s’exigeix una competència lingüística de les dues llengües oficials, mentre que l’acreditació del coneixement de llengua catalana d’aquest personal, en una redacció certament confusa, “s'ha d'exigir en (…) la contractació laboral”, a partir del curs 2025-2026, per a les noves incorporacions, “d'acord amb els articles 27 i 31 d'aquest Decret”. L’article 27 és el que determina l’exigència del nivell C2, la qual cosa faria inferir que també el PAS que es contracti de bell nou haurà de disposar d’aquesta titulació, tot i que realitzant una lectura comparativa de les normes no es desprèn amb claredat aquest requisit, i encara que l’expressió “contractació laboral” permet suposar que estarien excloses d’aquesta exigència les prestacions de serveis fetes a través d’empreses subcontractades.

Pensem que una exigència que és per als treballadors i treballadores de nova incorporació, cap marge de maniobra deixa a les escoles, perquè no és un personal que estigui ja prestant serveis, de manera que, en termes laborals, no es pot exercir cap tipus de competència sobre ell. L’Administració ha d’activar les mesures necessàries per a què els nous candidats a la docència puguin disposar d’aquesta titulació. Esperem i desitgem que ja s’estigui treballant al respecte. Altre qüestió és el personal no docent (administratiu, de manteniment, de serveis, de neteja...). Com hem dit abans, la possible exigència d’aquest nivell C2 és equívoca en la redacció de la norma. No se’ns fa senzill pensar com exigir acreditació d’un nivell de coneixement de llengua relacionat amb persones que duen a terme tasques i activitats lingüístiques complexes en l’àmbit laboral o acadèmic, tant en les comunicacions orals com en les escrites, i que necessiten acreditar un nivell molt alt de català. I, a més, considerant que la LEC, quan regula la competència lingüística del professorat, dels professionals d’atenció educativa i del personal d’administració i serveis, al seu article 13, diu en referencia a aquest últim que “El Departament (s’entén, el d’Educació) ha d’establir els mecanismes i les condicions que permetin assegurar el coneixement i el domini del català i del castellà del personal no docent de l’Administració educativa”. No veiem en aquest redactat una extensió al personal no docent dels centres privats, una qüestió que caldrà aclarir, perquè no parlem només dels requisits d’accés i exercici de les professions titulades (mestres, llicenciats...), sinó de la incorporació al món laboral de persones que no han d’exercir cap d’aquestes professions perquè no requereixen de cap titulació. És una situació certament complexa sobre la que caldrà romandre expectant als aclariments, concrecions i iniciatives que prenguin les autoritats públiques.

Resta encara recorregut en l’aplicació efectiva d’aquest Decret pel que fa a l’exigència de l’acreditació del nivell C2 per a les persones treballadores que vulguin incorporar-se a l’àmbit laboral de les escoles. Confiem que el Govern i les autoritats competents que hagin d’aplicar aquesta norma puguin mesurar amb rigor, proporcionalitat i equitat les actuacions que permetin un equilibri entre el coneixement i acreditació de les llengües oficials i el dret que tots els ciutadans i ciutadanes tenim d’accés, exercici i promoció a través de la feina.