Al llarg d'aquests mesos us hem anat acompanyant en un curs que ha estat ple d’esdeveniments., intensos, contraris, favorables... com és propi en un sector amb tant de dinamisme, i que ha acabat amb una situació que crida a l’esperança pel que fa a la nostra permanència i consolidació, en definitiva, al nostre futur.
Us oferim a continuació un resum amb els temes tractats a les diferents editorials publicades al llarg d’aquest any. L’hem agrupat en funció d’un criteri més genèric, que no te per què ser el més rigorós. Com que és un extracte, en podeu recuperar els “originals” i per això us indiquem les dates de publicació.
Esperem i confiem de continuar acompanyant-vos durant moltes edicions més. Gaudiau d’un bon i merescut temps de vacances, i fins la propera.
Resum de continguts
- Quòrum 23
- Pastoral
- Escoles d’èxit
- Formació/capacitació del professorat
- Sobre el cost de l’ensenyament, la situació financera
- La demografia
- El tractament a la diversitat
- El procés de preinscripció i matrícula
- Campanyes. Política. Eleccions
Quòrum 23
El 19 d’octubre, celebràvem el Congrés de l’Escola Cristiana de Catalunya, Quòrum. Envoltats de companys i companyes que exerciten la seva feina i la seva vocació a les escoles cristianes, ens trobàrem a l’escola de La Salle Bonanova.
L’editorial del 23.10 resumia l’esdeveniment. Destacàvem que va servir per a presentar les conclusions del debat estratègic fet durant un any i mig per 486 representants de la comunitat educativa de les escoles cristianes i com 816 professionals vam compartir un moment de trobada, de reflexió conjunta, d’aprendre d’experts i de visibilitzar els reptes per als propers anys.
Destacàvem la intervenció de la nostra secretària general, Meritxell Ruiz, remarcant que “no es pot entendre ni prescindir de la iniciativa social i cristiana en matèria d’educació” a i les de la inauguració a càrrec de laconsellera d’Educació, Anna Simó, va inaugurar el congrés exposant: “Crec fermament que l’humanisme d’arrel cristiana comparteix molts dels valors que volem. Soc del parer que heu de rebre tot l’ajut possible per fer la feina que teniu encarregada i poder atendre a tot l’alumnat”.
Les diverses intervencions dels experts convidats van aportat arguments i conclusions prou importants per a la seva reflexió, mentre que a la taula rodona, al voltant de ‘Les sis palanques de transformació educativa de l’escola cristiana de Catalunya’ moderada per Xavier Graset, Anna Jolonch va apostar per reduir la burocràcia com un dels reptes per centrar l’educació en allò que és l’essencial. Va afegir que el context canvia permanentment i que “cal reactualitzar.
A migdia, tots els participants van poder gaudir del dinar a càrrec del nostre patrocinador principal Endermar, i de la Fira d’expositors on participaven empreses relacionades amb l'àmbit educatiu que ens van donar a conèixer les novetats del sector.
La tarda va començar amb la pregària de Mònica Baurier, i a continuació, les paraules de Mns. Joan Planellas en què va remarcar com proposar la fe a l’escola: “L’anunci de la fe ni s’imposa ni es posposa, es proposa”
Més ponències van destacar que “cal adaptar els missatges i les formes al context i fer esforços en millorar la síntesi i simplicitat dels missatges, cosa que no vol dir que siguin superficials” i a a la taula rodona ‘Per què una escola cristiana al s.XXI?’ moderada per Glòria Barrete, en Joan-Carles Mèlich va insistir en què ningú pot permetre’s no conèixer la Bíblia si vol entendre la construcció de la nostra civilització i va insistir en la dimensió ètica de l’escola cristiana. Àlvar Sánchez SJ va remarcar que l’acció social de l’escola es posa davant nostre com un bàlsam que permet poder guarir i ser guarits.
Per altra banda, Claustre Besora va incidir en la necessitat de potenciar la pedagogia samaritana a l’escola cristiana perquè no es pot separar pedagogia i identitat; i Montserrat Dameson va voler destacar la seva experiència personal on l’escola cristiana va ser l’espai on començar a ser creient i on poder adquirir prou formació i coneixement per poder decidir.
L’Eva Aguiló i l’Eloi Aran van tancar les ponències de la tarda amb una dinàmica del perfil de sortida de l’alumne on van recollir les paraules que ens van anar deixant els ponents durant tot el congrés, “assertiu, resilient, empàtic, perseverant, autèntic, reflexiu, generador d’esperança...”
El Quòrum23 va concloure amb l’espectacle ‘Bona gent’ a càrrec de Quim Masferrer.
Tornem a agrair especialment la col·laboració dels nostres patrocinadors principals del congrés, Endermar i Creaescola, la resta de patrocinadors i a La Salle Bonanova i La Salle URL per acollir-nos a casa seva.
Pastoral
L’editorial del dia 20.11 convidava a fer un exercici de “literatura comparada” entre els dos documents conclusius de la reflexió estratègica - sobre el lideratge pedagògic i la identitat i missió respectivament – que van ser presentats el darrer Quòrum23. La convicció arrelada a l’Escola Cristiana és que la identitat (els carismes educatius) de les institucions i iniciatives socials d’arrel cristiana adscrites a la FECC han configurat i segueixen configurant una determinada proposta educativa atenta al nostre món i, per altra banda, la voluntat de donar resposta als reptes actuals de l’educació han revitalitzat i renovat les mateixes institucions i la seva manera de fer arribar l’Evangeli als nostres contemporanis. Aquest diàleg és el que ha estat expressat en diverses iniciatives de la FECC amb el nom de “Edu&Eva”(noms propis que responen als mots EDUcació i EVAngeli). Aquest és el sentit que explica la darrera vinyeta de la sèrie “Edu&Eva”, que podeu trobar contextualitzada en el butlletí Llambregades de pastoral educativa del mes de novembre.
La vinyeta planteja la relació entre “Aliances estratègiques” i “Sinodalitat”. El primer concepte el trobem en la formulació de la palanca tercera del document pedagògic: «Necessitat de d’estimular aliances estratègiques amb les entitats i els membres més rellevants i significatius de l’entorn. Les famílies com a agents actius essencials de la nostra proposta educativa». A peu de pàgina llegim la nota «Veieu els eixos 1 i 6 del Marc de reflexió estratègic en l’àmbit de la identitat i la missió». Què hi ha, per exemple, en l’eix u? Doncs això: «Un camí iniciat que continua... D’una certa autorreferencialitat a la Sinodalitat educativa: caminem junts!». Aprofundint en el redactat d’aquests dos punts copsem que, un i altre, ens menen a una “educació en sortida” (en referència a l’Encíclica Evangelii Guadium, núms. 20-23). Si bé el document pedagògic va desgranant diversos àmbits on cercar aquestes aliances estratègiques (Família, entorn conceptual i geogràfic, món empresarial i sòcio-cultural o, també, món político-administratiu i comunicatiu), el document de identitat i missió l’enriqueix aportant la lectura sinodal (etimològicament, “caminar junts”) que està realitzant l’Església. Cercar aliances estratègiques, doncs, no respon a un interès merament comercial o de supervivència institucional, sinó que enllaça amb el sentir i ser eclesial cercant la millor manera d’anar a l’encontre de la persona humana i fer-la créixer en tots els sentits. “Gloria Dei, vivens homo”, (La Glòria de Déu és la vida – plena - de l’home) que deia Sant Ireneu de Lió (s.II dC).
El dia 04.12 rememoràvem el temps d’Advent, el temps d’esperança. També d’estar disposats. Recordant l’evangeli d’ahir, deia Jesús als seus deixebles: “Estigueu atents; vetlleu, perquè no sabeu quan serà el temps”. L’evangeli ens parla del suggestiu tema de la vigília i de l’espera.
Diu el Sant Pare que “estar atents i vigilants són les premisses per no seguir «vagant fora dels camins del Senyor», perduts en els nostres pecats i les nostres infidelitats; estar atents i alerta, són les condicions per permetre a Déu irrompre en les nostres vides, per restituir-li significat i valor amb la seva presència plena de bondat i de tendresa”.
L’escola no és aliena a aquest escenari, i també es viu aquesta amalgama de significacions entorn les festes. Serà tasca útil i necessària poder acollir tot allò que els nens i nenes viuen a les seves famílies i en el seu particular entorn social i mediàtic i ajudar-los a situar i elaborar aquestes vivències i viure-les de manera positiva. La festa, el regal, un sentiment solidari, l’alegria... constitueixen conceptes que podem aprofundir i procurar obtenir un benefici educatiu personal.
Propers al Nadal, el 18.12 incidíem en com en el pessebre, Déu es fa història i s’encarna per a tothom. L’escola cristiana no és aliena al sistema educatiu de Catalunya, sinó que també en forma part i n’és solidària. Els bons resultats de l’informe PISA de l’escola d’iniciativa social han de ser entesos com “sal per la terra” i “llevat en la massa” per al conjunt del país (Mt 5,13; 13,33) més que no pas com un tret separador. Sense l’escola cristiana, certament, la realitat educativa catalana seria més insípida i li mancaria, potser, el llevat de la cura per la dimensió transcendent que fa aixecar la persona enfront els aixafaments anímics. Per altra banda, una escola cristiana que es desentén del seu context no respon al principi d’esperança que li hauria de ser propi ni, de ben segur, als seus inicis fundacionals.
En el pessebre, els més petits són els protagonistes. Malgrat alguns pessebres gegantins, que se solen justificar per la seva escala urbana, els pessebres solen ser petits, ens parlen d’un Déu que es fa petit i que s’identifica amb els petits (Mc 9,30-37). En un món marcat pel big data, com ho son les dades de l’informe PISA – i sabent que l’escola cristiana acull el mateix percentatge d’alumnat vulnerable que d’altres titularitats -, llegir-hi que l’alumnat més “econòmica i socialment empetitit”, vulnerable, treu bons resultats és una dada que dona autoritat (etimològicament, que fa créixer).
En el pessebre, hi ha tot allò que volem traginar pel futur. El pessebre, així com els pastorets i les altres manifestacions populars d’aquests dies, ens recorda que som narració comunitària, compartida i inculturada; que aquest tresor no es pot deixar malmetre perquè no deixa de ser la nostra “llengua espiritual materna” - la forma d’emparaular, sentir i viure – a partir de la qual podem entendre i acompanyar la diversitat d’expressions culturals que acollim també a l’escola. És veritat que “PISA no ho avalua tot”, i que per “avaluació final” ja tenim el judici escatològic de Mt 25,31-40; però en la lectura, les matemàtiques i les ciències hi podem trobar l’or, l’encens i la mirra per als savis del demà que puguin retre homenatge a l’infant Jesús.
El 18.03, entorn la Pasqua, ens fèiem ressò de (1Cor 15,14): «Si Crist no ha ressuscitat, la nostra predicació és buida, i buida és també la vostra fe»
Fer experiència de la Resurrecció és, potser, allò més cabdal i alhora original del ser i sentir d’una escola cristiana. Ens fèim ressò de l’escrit que la Claustre Besora, de l’equip de titularitat de les Escoles Gabrielistes, va proposar en el darrer número del butlletí “Llambregades de pastoral educativa” que ens pot ajudar a enfocar què pot ser això de “Ressuscitar a l’escola”:
«Acostumem, des de l’escola, a treballar el camí quaresmal amb el característic matís introspectiu, de mirada cap endins, de descoberta de la pròpia interioritat. Petits i no tan petits revisem actituds personals i en valorem la seva transformació. Ens hi ajuda que el temps litúrgic camina de la mà del temps escolar i ens permet dedicar-hi l’atenció que es mereix; des de la tutoria, des de la classe de Religió, des de les activitats pastorals, el temps de Quaresma ens permet proposar un camí a seguir tenint com a referent l’evangeli de Jesús (Jn 14,6).
Afirmàvem que a l’escola hem de parlar de ressuscitar a una vida nova sense embuts. L’etimologia de la paraula, verb que ve del llatí resuscitare, ens ajuda a fer-ho i es converteix, involuntàriament, en una guia d’avaluació per tal de saber si la feina feta assoleix els objectius proposats. Ciere (citare). Hem procurat que les activitats proposades hagin remogut, impulsat, provocat el canvi d’actitud en l’alumnat?. Sus: Hem proposat camins per a desvetllar la pròpia espiritualitat, de fer sortir el què hi ha a dins cap enfora? Suscitare. Hem estat capaços de posar en moviment algun procés? Resuscitare. Hem sabut transmetre que cada vegada que som capaços de transformar les nostres actituds la nostra vida es renova? I que la nostra novetat pot despertar el canvi en els altres?
Ressuscitar. Hem de contemplar la Pasqua com el temps del moviment, dels caminants que transiten vida nova. També a l’escola.»
Dèiem el 17.06 que és alumne qui, en el sentit etimològic de la paraula, necessita ser alimentat. A manca de cura personalis i comunitària, podem llegar com a menja als nostres alumnes el producte “fast learning” processat per la indústria del mercat educatiu que s’imposi en la moda, estereotips i tòpics (sempre igualadors i dissolutius) del moment, o bé podem mirar de facilitar l’accés al producte educatiu “natural i de proximitat” que, sent com som éssers connaturalment culturals, passa pel “slow learning” de l’atenció a l’alteritat d’objectes i persones concretes i properes; sovint també properes als nostres marges. Del cultiu atent de la pròpia cultura serà d’on podrà brollar en l’alumnat i en la comunitat educativa la llavor de l’atenció, ara sí, a una Alteritat (en majúscula) aparentment inesperada o percebuda, des dels prejudicis, com una “mala herba residual a extingir”.
Amb aquesta introducció presentàvem les novetats de la formació de llarg recorregut (al llarg de tres cursos escolars, però també amb possibilitat de fer-ho en sis... very slow learning!) que no pretén altra cosa que desvetllar l’apetència de la vivència de l’Evangeli a l’escola: el Certificat de Competència en Pastoral Educativa. Queda ja lluny aquell 22 de març de 2022 en que es presentava la renovació de la formació en l’àmbit de la pastoral educativa de la Fundació Escola Cristiana de Catalunya (FECC), amb el suport de l’Institut Superior de Ciències Religioses de Barcelona (ISCREB), a la Basílica de la Sagrada Família amb el nom de Competència en Pastoral Educativa. La proposta va iniciar el seu recorregut – en el seu peculiar “planell de metro” això sí! – el curs següent 2022/23 i, contra tot pronòstic, va omplir totes les places tant en la seva primera com segona edició el curs següent, 2023/24. Al llarg d’aquests dos darrers cursos han participat més de seixanta persones provinents de setze institucions educatives.
Presentàvem per al curs 2024/25 la tercera edició de la proposta formativa en pastoral educativa de la FECC i l’ISCREB amb les seves tres “línies de metro” en funcionament. Son vint propostes formatives, ja sigui en format en línia o bé presencial, agrupades en tres recorreguts introductoris a les dimensions bàsiques de la vivència cristiana: la leiturgia, el kerygma i la diakonia, és a dir, simplificant-ho, adreçades al cor, el cap i les mans. Alhora, cal destacar la perspectiva sinodal de la proposta formativa, que aplega docents de les institucions educatives de la FECC així com també ha cercat establir ponts de diàleg amb altres institucions eclesials o d’inspiració cristiana com ara la Fundació Pere Tarrés, la Delegació de Missions de l’Arquebisbat de Barcelona, la Fundació Vidal i Barraquer, l’Institut Borja de Bioètica o Cristianisme i Justícia entre d’altres.
Amb aquesta tercera edició de la Competència en Pastoral Educativa s’espera arribar ja a la vuitantena de participants, un fet inèdit que denota l’interès per a una formació que incideix positivament en la identitat de les escoles cristianes. Com s’apuntava a l’inici: hi ha alumnat quan hi ha gana i ganes d’alimentar. Seguirà havent-hi Competència en Pastoral Educativa mentre hi hagi apetència d’acompanyar l’alumnat amb Aquell qui és camí, veritat i vida a l’escola cristiana.
Es pot consultar la proposta actualitzada de la tercera edició a la seva pàgina web o a l’aplicació dinàmica genially creada a tal efecte.
Escoles d’èxit
El dia 02.10 declaràvem que amb les dades estadístiques a la ma, no és cert que els indicadors de fracàs escolar en el nostre sector siguin tan alarmants. Ans al contrari, les xifres ens diuen que som escoles amb resultats de competències bàsiques per sobre de la mitjana i que presentem indicadors d’abandonament escolar molt baixos.
Pel que fa a les competències bàsiques, recollint les puntuacions mitjanes globals de 4t d’ESO, observem que en Català, la mitjana de Catalunya està en 74,1, mentre que la dels centres privats en 77,2. En castellà, 75,2 i 78,3 . En Anglès, 68,4 versus 75,6 i en Matemàtiques, 61,1 front 66,5. Sempre la primera puntuació és la mitjana de Catalunya i la segona la dels centres privats. La conclusió és evident. Les nostres escoles estan per sobre de la mitjana de Catalunya. Font: Consell Superior d’Avaluació de Catalunya: http://csda.gencat.cat/web/.content/home/arees-actuacio/publicacions/quaderns-avaluacio/quaderns-avaluacio-53/quaderns-avaluacio-53.pdf
Analitzant les dades recollides pels sistemes de gestió acadèmica de l’escola cristiana, més d’un 92% de l’alumnat, en mitjana, acrediten l’ESO. Posant en relació aquest índex amb el percentatge d’alumnat que no assoleix les competències bàsiques, sobre les que l’OCDE recomana que se situï per sota del 15%, constatem que aquest percentatge d’alumnat en nivell baix de competències bàsiques als centres privats sempre és inferior que la mitjana de Catalunya i també, excepte en Matemàtiques, per sota del límit que demana l’OCDE. També indicant en primer lloc la mitjana de Catalunya i en segon lloc la dels centres privats, observem que en Matemàtiques és un 12,7% front el 7,4%. En Castellà, un 13,5% davant del 7,9%; Anglès, un 19,6% front un 9,7%. I Matemàtiques, un 23,5% davant d’un 15,1%.
Oferíem una darrera dada: Analitzant el percentatge d’alumnat que promociona a l’etapa de la ESO, s’evidencia que mentre que a l’escola pública no promociona el 5,4%, a l’escola privada concertada no ho fa el 2,5% (Font: Estadística del Departament d’Educació Ensenyaments de règim general. Departament d'Educació (gencat.cat).
El 30.10.23 vèiem com als informes publicats pel Consell Superior d’Avaluació, tant el de Primària com el de Secundària, podem llegir que les variables que afecten més els resultats són la repetició de curs i la complexitat del centre, tenint menys incidència la variable de sexe. També que pel que fa a la titularitat de centre, els alumnes situats en el nivell de no assoliment de la competència dels centres públics duplica el dels centres privats.
I com el Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu (CSASE) considera que el percentatge d’alumnes situat al nivell baix d’assoliment de cada competència hauria de ser inferior al 15%. Segons els resultats, el CSASE indica que aquest objectiu només s’assoleix l’any 2023 en la competència en llengua anglesa (13,8%) i en matemàtiques (12,5%). En llengua castellana (17,2%) i llengua catalana (17,5%) la diferència és superior a dos punts percentuals, i en medi natural pràcticament s’assoleix l’objectiu (15,5%). Però questes dades són amb caràcter general. Si observem els resultats, als centres privats els percentatges són, a 6è d’Educació Primària: en Llengua Catalana, el 10,7%; en Llengua Castellana, el 10,4%; en Anglès, el 7,0%; en Matemàtiques el 8,8% i en Medi Natural, el 10,2%. Tots per sota del llindar determinat. A 4t d’ESO, aquests percentatges són: en Llengua Catalana, el 8,1%; en Llengua Castellana. el 9,4%; en Anglès, el 6,9%; en Matemàtiques, el 15,3% i en l’Àrea Científica Tecnològica, el 8,4%. També tots inferiors a la limitació excepte en Matemàtiques, lleugeríssimament situats per sobre. Unes xifres, en sí mateixes, molt rellevants i il·lustratives de l’excel·lent servei que presten les nostres escoles.
Reafirmàvem que l’atenció a l’alumnat és la prioritat de la nostra tasca, on la feina i professionalitat del nostre col·lectiu resta més que palesa i insistíem en que cal disposar de mitjans més grans per guanyar una batalla que, a hores d’ara, ja demostrem que es pot conduir per un camí de fonamentada esperança.
I una de les moltes evidències d’aquest èxit escolar és que tres alumnes de l’escola cristiana obtenen les millors puntuacions a les demarcacions de Girona i de Tarragona a les PAU 2024, com recollíem el 25.06
El Rubén Montes, estudiant del col·legi Pare Manyanet de Reus, i la Carlota Masó i Martina Dalmau companyes i amigues de La Salle de Girona, on han cursat els batxillerats humanístic i social
Un any més ens hem de felicitar perquè els resultats a les PAU de l’alumnat de l’Escola Cristiana de Catalunya són molt satisfactoris. No tan sols pels que encapçalen les taules de puntuació, sinó també pel conjunt de resultats de tot l’alumnat, que és el que veritablement evidencia el bon fer de les escoles. La nostra enhorabona als estudiants, al professorat i a les escoles.
Formació/capacitació del professorat
Com un dels eixos fonamentals de la nostra actuació continuada, recordàvem el 19.02 que en un món en constant evolució, la formació permanent del professorat, dels càrrecs directius i dels responsables de la gestió escolar emergeix com un pilar fonamental per a la renovació i millora del sistema educatiu i, en definitiva, per l’impacte en l’aprenentatge dels alumnes i com aquesta necessitat de formació contínua és particularment rellevant en el context de les escoles amb una missió evangelitzadora. La integració d’elements com la pastoral educativa requereix professionals ben preparats i compromesos amb els valors cristians. Així, la formació permanent no només enforteix la dimensió acadèmica, sinó també la dimensió espiritual i humana dels membres de la comunitat escolar. Concloíem que la inversió en la formació dels professionals de l’educació és, en última instància, una inversió en el futur dels nostres alumnes i en la construcció d’una societat més justa i equitativa
Insistíem el 21.05 que la formació de directius, docents i personal d’administració i serveis (PAS) de les escoles cristianes és essencial per garantir la qualitat educativa i la transmissió dels valors cristians en l’entorn escolar. Anunciàvem la preparació d’una nova proposta formativa per acompanyar els i les docents en aquests àmbits, que us comunicarem ben aviat i la possibilitat de consultar l’oferta formativa per aquest estiu a la web de la FECC (Formació Estiu FECC).
Fèiem saber també que aquest curs hem celebrat els 25 anys de l’Escola de Directius (EdD) de la FECC. Aquesta formació va néixer de la necessitat de capacitar directius davant la complexitat de la funció directiva en un context social i educatiu canviant. La direcció d’un centre requereix una formació específica, diferent de la tasca docent.
L’EdD s’actualitza cada any, tenint en compte la realitat de l’escola i de la societat. A través de sessions de debat, anàlisi i estudi de casos i projectes, els i les participants s’endinsen en el món de la direcció, treballant temàtiques com el context social, familiar i escolar de les escoles cristianes del segle XXI, el lideratge pedagògic (reptes de l’escola del segle XXI, lideratge basat en evidències, escola inclusiva i orientadora,...), la gestió de l’escola (màrqueting, recursos humans, jurídica, laboral, econòmica, plans estratègics,...) i les actituds necessàries (tècniques de comunicació, resolució de conflictes,...) per liderar amb èxit. Això facilita un entorn escolar que promou el desenvolupament integral dels alumnes, tant acadèmicament com personalment, fomentant una educació centrada en l’assoliment acadèmic i en el creixement espiritual i ètic.
Durant aquestes 25 edicions, més de 600 directius de les nostres escoles han passat per aquesta formació. A més de la formació directiva, molts han creat llaços personals intensos d’ajuda professional i d’amistat que s’han mantingut durant dècades.
I pel que fa a l’oferta general, el 03.06 presentava la proposta formativa per al curs vinent. Aquesta està dissenyada per oferir suport integral als directius, al professorat i al personal d'administració i serveis (PAS) en diversos àmbits essencials. Inclou formacions centrades en l'acompanyament i orientació de l'alumnat, el creixement professional i personal, la gestió i organització de centres, la identitat i missió, la intervenció a l'aula i l'Escola de Directius (EDD26), identificant en cadascun d’aquests àmbits identifiquem prioritàriament a qui va dirigit i quina durada aproximada tindran les activitats formatives.
A més, es presentava com a novetat la possibilitat de cursar alguns dels mòduls de l'Escola de Directius. Aquesta opció està disponible tant per a aquells directius que vulguin actualitzar els seus coneixements i competències, com per a aquelles persones interessades en cursar l'EDD en el futur . Així, es podran cursar alguns d’aquests mòduls durant el curs 24-25 i convalidar-los durant el curs 25-26. Aquests mòduls es gestionaran com accions formatives independents per tal que puguin ser bonificades per la FUNDAE. Per a més informació podeu contactar amb eaguilo@fecc.cat.
I altra novetat: els monogràfics, que es treballaran de manera intensiva durant un matí o una tarda. Aquests monogràfics es presentaran tant les conclusions i les bones pràctiques que hagin treballat diferents grups d'experts formats per professionals de les escoles, de la Universitat i d’altres entitats o institucions del sector educatiu, amb l’objectiu d’aprofundir en l’activació de les palanques de transformació, com temes d’interès per la comunitat educativa que podran presentar diferents professionals.
L’oferta formativa es pot consultar a blogs.escolacristiana.org/formacio/llistat-de-cursos
També recordàvem que quan les escoles volen fer un pas endavant i necessiten, per exemple, dissenyar el pla estratègic, analitzar la gestió de les persones o implementar de manera pràctica les metodologies a l’aula, la FECC ofereix un servei d’assessorament que ajuda a les escoles a detectar les seves necessitats, tant formatives com de gestió, les acompanya en el procés de canvi i de millora.
Tant per a les formacions a mida com per als assessoraments, l’àrea pedagògica de la FECC coordina les accions que se’n deriven, i els equips directius de les escoles poden posar-se en contacte per sol·licitar la formació que considerin necessària o per exposar les necessitats del centre i valorar l’assessorament que se’n pugui derivar..
I el dia 17.05 ens fèiem ressò de com al Consell Executiu del dimarts 14 de maig, el Govern en funcions aprovava el DECRET 91/2024, de 14 de maig, del règim lingüístic del sistema educatiu no universitari, disposició que dos dies més tard es publicava al Diari Oficial de la Generalitat.
Un Decret que és de molt recent actualitat, en haver estat objecte de recurs i de judicialització. Explicàvem l’objecte del Decret, que és desplegar tant el títol II de la LEC, sobre el règim lingüístic del sistema educatiu de Catalunya, com les normes legals o amb rang de llei més recentment publicades respecte d’aquesta matèria: la Llei 8/2022 sobre l'ús i l'aprenentatge de les llengües oficials en l'ensenyament no universitari i el Decret llei 6/2022, de 30 de maig, que fixa els criteris aplicables a l'elaboració, l'aprovació, la validació i la revisió dels projectes lingüístics dels centres educatius.
El Decret aborda, entre d’altres, dos dels aspectes que han generat debat i polèmica. El primer, quan estableix que el departament competent en matèria d'educació assumeix la responsabilitat sobre la legalitat dels projectes lingüístics que valida, i l’altre la relacionada amb el coneixement i ús de la llengua per part del personal docent i no docent, i més en concret, amb l’exigència per al personal docent de l’acreditació del coneixement del català i de l’aranès en un nivell de llengua equivalent al certificat de nivell superior de català i el corresponent o l'equivalent a l'aranès, a Aran, d'acord amb les competències lingüístiques del nivell C2 del Marc europeu comú de referencia (MECR).
Segons el decret, es distingeixen dos col·lectius de docents, amb unes exigències diferents. Un és el del personal de nova incorporació, per al que li serà exigit aquest requisit a partir del curs 2025/2026. Per tant no serà fins el setembre de 2025 que aquesta condició haurà de complir-se.
L’altre col·lectiu és el del personal docent que ja està prestant serveis o que els prestarà abans de l’inici de l’esmentat curs 2025/2026. Segons es pot entendre, aquestes previsions atorguen al Departament d’Educació determinar l’acreditació per a uns supòsits que afecten al funcionariat, no al personal que presta serveis a les nostres escoles, que són entitats privades sotmeses a una altra regulació laboral.
Finalment, per al personal no docent, s’exigeix una competència lingüística de les dues llengües oficials, mentre que l’acreditació del coneixement de llengua catalana d’aquest personal, en una redacció certament confusa, “s'ha d'exigir en (…) la contractació laboral”, a partir del curs 2025-2026, per a les noves incorporacions, “d'acord amb els articles 27 i 31 d'aquest Decret”.
Resta encara recorregut en l’aplicació efectiva d’aquest Decret pel que fa a l’exigència de l’acreditació del nivell C2 per a les persones treballadores que vulguin incorporar-se a l’àmbit laboral de les escoles. Confiem que el Govern i les autoritats competents que hagin d’aplicar aquesta norma puguin mesurar amb rigor, proporcionalitat i equitat les actuacions que permetin un equilibri entre el coneixement i acreditació de les llengües oficials i el dret que tots els ciutadans i ciutadanes tenim d’accés, exercici i promoció a través de la feina.
Sobre el cost de l’ensenyament, la situació financera
Ja de bon principi, el 12.09 comentàvem, al fil de les diferents notificacions d’alguns serveis territorials sobre els conceptes que es consideraven gratuïts per a l’alumnat qualificat com “econòmicament vulnerable”, les incorreccions que es produeixen, amb el denominador comú d’un missatge confús, esbiaixat, en ocasions contra norma, i que ha creat dubtes i tensions entre les direccions de les escoles i les famílies afectades. En especial el missatge de que “tot és gratis”, quan la norma ja preveu que existeixen activitats o serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associats a l'escolarització (activitats complementàries, servei de menjador escolar, etc.), per al es quals l'Administració educativa ha d'establir els ajuts necessaris per garantir l'accés dels alumnes socialment desfavorits, en funció de les seves característiques socioeconòmiques (articles 6.3, 50.3 i 202 de la Llei d'educació). Igualment, l'Administració educativa està obligada a aportar recursos addicionals als centres públics i concertats en funció de les necessitats educatives específiques i la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre i en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona (art. 48 de la Llei d'Educació).
El debat sobre la gratuïtat ha pres volada arran de dos informes específics. El primer, el “VIII estudio de cuotas y precios de colegios concertados”, un informe elaborat per encàrrec de la “Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres del Alumnado” (CEAPA) i l’ ”Asociación de Colegios Privados e Independientes” (CICAE), institucions que defensen l’escola pública, única i laica (el cas de la CEAPA) i l’ensenyament privat de pagament (la CICAE). A l’estudi, que, en teoria, pren el pols a l’escola concertada a tot el territori de l’estat en relació a la percepció de quotes, li dedicàvem l’editorial del dia 09.10. Es reiterava la crítica a l’informe, perquè el treball, basat en l’anàlisi estadístic i la seva validació, on és essencial la inferència estadística que connecta la mostra de dades amb l’univers, manca d’un clar dèficit tècnic en la representativitat de la mostra. No compleix l’exigència del mínim de rigor, que requereix englobar totes les comunitats, una més gran quantitat de centres i una elecció aleatòria d’escoles de diferents dimensions, ubicacions i context sòcio-econòmic, criteris absents en el treball.
En contrast amb d’aquest informe, la FECC demanà a les institucions que formen part de la Junta Directiva de l’APSEC que enviessin amb caràcter d’urgència les dades de les quotes d’aquest curs. Es recolliren d’immediat les de 118 escoles, 64 més que les de l’estudi que comentem. Escoles que representen una diversitat de tipologies, de màxima complexitat i de municipis grans i petits per criteri de població... La mitjana ponderada de les quotes considerant el nombre d’alumat matriculat és de 145,67 € mensuals per alumne, amb la constatació de què quan més s’amplia la mostra, la quota tendeix a la baixa. Recordem que l’estudi de la Sindicatura de Greuges de l’estimació del cost de la plaça escolar (2020) conclou que el dèficit provocat per l’infrafinançament de l’Administració és de 160 € mensuals per alumne, excloses les activitats complementàries. Conclusió: la quota mitjana mensual de les nostres escoles es basa en la cobertura d’aquest dèficit. On resideix la il·legalitat?
Un segon informe obrí l’ocasió de tractar-lo a l’editorial del 29.04. És el d’EsadeEcPol, que situa les escoles d’iniciativa social de Catalunya en els grups on existeix un dèficit més important de finançament amb fons públics. El 50% d’aquestes escoles és al tercil més baix de finançament i un 20% en el segon tercil, lluny del País Basc, que presenta un 6% i un 11% respectivament o de Madrid, que té el 28% en ambdós casos. A les seves conclusions demana la millora del finançament per a les escoles, començant per les d’una complexitat social més elevada i focalitzada en l'alumnat socialment desfavorit per a garantir la seva escolarització en condicions d’igualtat d’oportunitats, per desprès anar-la estenent progressivament al conjunt de l'alumnat i dels centres, segons les disponibilitats pressupostàries i associada a una estratègia de reducció de la segregació escolar.
Va rebre, però, fortes crítiques. Com ara, que en el concepte de “despeses no concertades”, els components especificats a l’informe són, en la seva major part, components del concert educatiu (vg. LOE, art. 117). Dit d’altra manera, el cobrament que fan les escoles per aquest concepte representa, en el cas més restringit, el 56 – 58% i en el més extens entre el 71,3% i el 74,5%, no per contribuir a la diferenciació o al lucre, con feia esment l’informe, sinó per suportar un constatable infrafinançament.
L’informe va matisat o directament rectificats altres elements, desprès de les actuacions que fèrem les institucions representatives de les titularitats de les escoles d’iniciativa socia, coma ra els erros de qualificar els cobraments que fan aquestes escoles com a ‘quotes il·legals’ o el transvasament a l’escola concertada de 850.000 alumnes de l’escola pública i de les seves quotes, han estat públicament corregides per EsadeEcPol. També la darrera nota publicada per aquesta institució afirma que “el informe no está en ningún caso en contra de la educación concertada. Todo lo contrario, lo que el informe muestra es que existe un problema de fondo de infrafinanciación en la escuela concertada que explicaría buena parte del problema de las cuotas en el sector”. Però això no apareixerà als titulars…
La demografia
La disminució d’alumnat, evidenciada en el sistema i amb repercussió directa en algunes escoles, va ser objecte d’un estudi del Centro de Políticas Económicas EsadeEcPol “Las escuelas se están quedando sin niños: una oportunidad para transformar el sistema educativo”, i tinguérem ocasió de comentar-lo a l’editorial del 18.09.
L’estudi reflecteix com entre el 2013 (el màxim històric) i el 2023, a l’Estat s’han perdut 450.000 nens menors de 16 anys, alumnes potencials de les etapes obligatòries i de l'educació infantil. El 2037 el sistema educatiu haurà perdut 1 milió d'estudiants, disminució amb una incidència diferent per etapes educatives i per territori. Les caigudes fortes d’alumnat en els propers quinze anys es concentraran en els ensenyaments obligatoris i en l’educació infantil.
El treball confirma que la caiguda demogràfica és un fenomen imparable que va començar fa més d'un lustre i té encara una dècada per davant, i els autors refereixen que les autoritats educatives s'enfronten a un marc de decisió complex que les obligarà a reestructurar, ja sigui ara o més endavant, el mapa escolar, amb solucions que passen per redirigir recursos i pensar a llarg termini, assumint activament la reestructuració de la xarxa, de manera controlada, equilibrada i amb mecanismes de compensació suficients per a les escoles i línies allà on s'han tornat massa petites. Una sèrie d’observacions i conclusions que ens fan reflexionar, pensant en què una actuació política respectuosa amb les opcions de pluralisme i respecte i emmarcada en la manera de com està estructurada l’oferta en el nostre sistema educatiu ha de comportar què les possibles reformes es facin de manera ordenada, i que es comuniquin i pactin amb els actors, entre ells, les titularitats dels centres, que permeti generar estabilitat, confiança i probablement recursos en el sistema. La possible revisió del mapa escolar no pot ser una eina que perjudiqui només una part d’aquest sistema. De manera sensata, tota oferta ha de continuar tenint presència.
El tractament a la diversitat
A l’editorial del dia 13.11 revelàvem les xifres del curs passat, indicadores de uqe l’escola concertada estava acollint un 116,7% d’alumnat NESE B, per sobre dels pronòstics ‘normatius’ que concretaven l’obligació d’escolarització d’aquests alumnes al sector. I sense oblidar que la Memòria del Decret de Programació i Admissió preveia que el mòdul de 988,10 euros seria d’aplicació universal al segon cicle d’Educació Infantil i als nivells obligatoris. La realitat, ja sabeu, és que el curs passat s’aplicà a I3 i a 1r d’ESO.
Les darreres dades disponibles de l’estadística del Departament d’Educació en aquell moment, del curs 2021/2022, indiquen que l’escolarització d’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu assoleix els percentatges del 14,6% als centres públics i el 14,1% als centres privats concertats. L’escola concertada i l’escola pública acullen un percentatge pràcticament similar d’aquests alumnes.
Comentàvem el dia 27.11 que malgrat els criteris positivitzats a l’ordenament que contemplen la necessitat d'adequar l'activitat educativa per atendre la diversitat de l'alumnat i l'assoliment d'una igualtat d'oportunitats i d'accessibilitat i reafirmen que l'administració ha d'assegurar els recursos públics per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts, així com que per a les activitats o als serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associades a l'escolarització (activitats complementàries, servei de menjador escolar, etc.), l'administració ha d'establir els ajuts necessaris per garantir l'accés dels alumnes socialment desfavorits, la realitat irrefutable és que els recursos ni s’atribueixen ni es distribueixen de forma equitativa entre els centres educatius. El règim actual de concerts és molt millorable; en particular, els mòduls econòmics que no cobreixen íntegrament el cost real de l'ensenyament donant lloc a una situació clarament injusta i discriminatòria. Però és que, a més, som davant d’una gran bretxa pel que fa als recursos humans i materials pel que fa a l’atenció a la diversitat i la lluita contra la segregació, on l’escola privada concertada pateix una perjudicial i danyosa desigualtat de tracte, encara que, com ja hem pogut comprovar, els seus resultats front la discriminació siguin més que exemplars
I el 26.02 ja dèiem que entrant en el quart any d’aplicació del Decret 11/2021, en alguns territoris aquesta ‘distribució equilibrada’ d’alumnat comporta en realitat una reserva per a l’alumnat NESE B que elimina totalment la reserva per a l’alumnat que no és d’aquest perfil. La desproporció arriba a extrems de fer inviable la matriculació d’alumnat de centres adscrits o d’anul·lar qualsevol possibilitat d’elecció de centre a famílies que n’estiguin interessades. Aquesta situació s’agreuja quan en la darrera enquesta enviada a les escoles, es constata que a l’inici de l’actual curs escolar més de 1400 places reservades per a l’alumnat NESE B van restar sense ocupar i 546 alumnes que havien demanat plaça en alguna de les nostres escoles no va poder ocupar-la pel bloqueig que van suposar aquelles reserves finalment no utilitzades, una situació ja observada en cursos anteriors. Ens consta que en alguns llocs on la reserva d’alumnat NESE anul·la qualsevol altre possibilitat d’opció, l’Administració territorial ha estat receptiva i ha rectificat aquesta evident desproporció i aquest trencament de l’equilibri entre els diferents factors.
El 4.03, parlant de la jornada commemorativa del cinquè aniversari del Pacte contra la Segregació Escolar, amb l’assistència de representants de tots els signataris de l’acord, dèiem que després de les intervencions de les autoritats assistents (Hble. Consellera d’Ensenyament, Il·lma. Síndica de Greuges i Directora General d’Atenció a la Família i comunitat educativa), representants del nostre sector van tenir oportunitat de participar en les diferents taules rodones organitzades per deixar constància de la magnífica feina que realitza el nostre sector en la lluita contra la segregació escolar malgrat les penúries de recursos que es destinen, així com de plantejar els reptes de futur. Palesaren com les escoles de la Fundació escolaritzen de manera molt significativa aquest col·lectiu d’alumnat i com és constatable l’èxit escolar que acompanya el seu procés educatiu sense diferenciar-lo de la resta d’alumnat, amb els recursos de què disposem com a col·lectiu.
I l’11.03 ens fèiem ressò del treball fet pel Grup Impulsor de Mesures de Millores Educatives, “Mesures per millorar l'educació a Catalunya”, que presenta sis línies d’acció que es concreten en 52 actuacions i 154 mesures. Es definiexen diferents línies estratègiques: la inclusió i l’equitat de l’alumnat, l’acció docent, el benestar de la comunitat educativa, la formació, l’organització de centres i l’organització del sistema educatiu. Remarca la necessitat de promoure un pacte nacional per a la inclusió i l'equitat. Recorda que l'educació inclusiva és un dret, que forma part indissociable del model educatiu català i que el recurs fonamental per a fer-la possible a qualsevol centre i qualsevol aula és el docent. Matisa que l'escola necessita recursos i mesures addicionals i intensives, però el punt de partida sempre han de ser les mesures universals. Dissortadament, aquestes actuacions han restat anul·lades per la manca de pressupost.
El procés de preinscripció i matrícula
El 15.01, ja anunciant el procés de preinscripció, remarcàvem que les nostres titularitats i direccions, amb tot l'equip de professionals de l'escola, comparteixen la capacitat d'oferir una experiència d'excel·lent contingut qualitatiu, de permanent atenció al nostre alumnat, en un espai que genera un ambient de confiança i d'integritat, en el qual les famílies entenen que gestionem el servei de l'educació dels seus fills i de les seves filles amb honestedat, capacitació, responsabilitat, dignitat, proximitat...
Som escoles de la iniciativa social; que ofereixen més hores d’activitat docent; que treballa en la conciliació familiar; expertes en gestió de reptes; implantades a tot el país; amb projectes singulars i diversos; que acull més de 50 nacionalitats i un 14% d’alumnat amb vulnerabilitat; amb resultats de competències bàsiques per sobre de la mitjana; amb abandonament escolar molt baix; amb una plantilla estable i compromesa; amb servei personalitzat a famílies i alumnat. Idees que resten explicitades i ampliades a la web de l’Escola de la Gent (https://www.escoladelagent.cat/)
El 22.01 constatàvem la diferència entre el finançament públic i la despesa real comptabilitzada per alumne i any. Per arribar a la cobertura de la seva despesa real un alumne de centre públic deixa de rebre de l’Administració 125,34 euros a EINF/EPRI i 175,86 euros a ESO. Al seu torn, i també per arribar a cobrir la seva despesa real, un alumne de centre privat concertat deixa de rebre de l’Administració 1.540,64 euros a EINF/EPRI i 1.834,41 euros a ESO.
I tot i la millora en el finançament, en especial l’increment del 40% del mòdul de despeses de funcionament l’any 2023 (lluny encara del 300% necessari), aquesta millora ha restat absorbida per la política financera del Departament, completament esbiaixada cap al sector públic, de manera que pot sostenir-se aquest dèficit per alumne i any a l’escola concertada de 1.540,64 euros a EINF/EPRI i 1.834,41 euros a ESO.
Subratllàvem la necessitat d’explicar, d’alliçonar, de mostrar amb transparència la nostra situació, acompanyada de dades objectives, cada cop més factibles d’obtenir i analitzar. Si alguna cosa hem pogut palesar és, d’una banda, que no podem donar per assentades moltes coses. D’altra, la reacció d’incredulitat o sorpresa quan s’explica la realitat. La nostra feina és ensenyar, també a aquells que demostren desconeixement del què som, del què fem i de com som tractats. Una feina que ha de ser continuada i insistent, amb l’esperança de que fructificarà.
El 29.01 abordàvem la programació dels llocs escolars recordant que ha de garantir la possibilitat d'escollir el centre docent, d’acord amb els criteris previstos a la llei, que mai podrà imposar una adscripció o destinació forçosa, sinó la redistribució ordenada sobre sol·licituds preexistents que mostren les prioritats dels pares, i reiterant que la programació ha de respondre al que disposen els textos bàsics del nostre ordenament, tenint sempre com a objectiu satisfer la real demanda previsible, sense alterar-la apriorísticament de manera artificiosa i amb interessos espuris i, menys encara, d’acord amb la voluntat del poder polític de torn.
I insistíem en la rellevant i útil participació activa del sector en les comissions de garanties, tant per part dels representants de la titularitat com dels pares i mares i del professorat (aquest darrer, a través dels sindicats més representatius del sector). No només per una aplicació de la norma, sinó perquè en aquests moments adquireix una especial rellevància la presència dels representants del nostre sector en aquests òrgans.
El 05.02, incidíem en la proximitat de la nova ‘revàlida’ del procés de preinscripció, que vindria acompanyat de dues realitats: la davallada demogràfica, amb unes perspectives demogràfiques que consoliden aquesta negativa situació i de la que hem pres consciència com a sistema, i el factor econòmic, constitutiu d’un obstacle que determina la decisió de determinades famílies.
Explicàvem que resultaria com a mínim imprudent afirmar que l’escola concertada ha deixat de ser una opció, i la temeritat de les conductes que exerceixen pressió a l’Administració perquè “s’absorbeixin” escoles concertades. Tot sumat, perquè és una profunda manca de respecte als centenars de milers de pares i mares que consideren que l’escola concertada és el lloc on els seus fills i filles rebran l’educació, a les desenes de milers de professionals que cada dia acompanyen l’alumnat en el seu procés educatiu, i als centenars d’entitats titulars que creuen que la seva opció de servei al país s’encarna en l’activitat educativa d’acord amb un ideari i un projecte propis, com, finalment els resultats finals han ratificat.
A l’editorial del 15.04 publicàvem una primera informació sobre els resultats de la preinscripció a les nostres escoles, acompanyada de la referent a la reserva i ocupació de l’alumnat NESE B, als cursos d’entrada en el sistema. Les respostes rebudes representaren les d’un 80,1% de les escoles associades a la FECC. I dèiem que a I3, les escoles de les que tenim dades sortien amb una oferta inicial de 8.274 places ordinàries, mentre que les sol·licituds han estat 8.233, cobrint-se el 99,5% d’aquesta oferta. Al 1r d’ESO, l’oferta d’aquestes places fou de 2.825, i les sol·licituds, 3.072, un 108,7% de l’oferta que ja valoràvem com uns resultats generals positius.
Sobre les reserves d’alumnat NESE, observàvem que a I3 els de tipus “A” que han cursat sol·licitud ha representat l’ocupació del 37,9% de les reserves, mentre que el de tipus “B”, el 56,3% . A 1r d’ESO, respectivament, el 67,7% i el 43,3%. Ja aleshores anunciàvem que aquestes xifres en general denoten una sobrereserva, repetint-se la situació del curs 2023/2024, quan restaren sense cobrir-se 1.403 places d’alumnat NESE als centres de la FECC (en una mostra del 51% de les nostres escoles), mentre que un 39% d’alumnes ordinaris que havien demanat inscripció i es trobaven a la llista d’espera i hagueren pogut ocupar alguna plaça que restà vacant per no ocupació NESE, es van quedar sense accedir a la nostra escola demanada en primera opció.
I el dia 01.07 ens fèiem ressò de la nota de premsa del Departament del 28 de juny, que recollia algunes dades estadístiques un cop finalitzat el procés ordinari de preinscripció i publicades les assignacions dels ensenyaments obligatoris del curs 2024/2025. Constatava que augmenten les sol·licituds que opten per a l’escola d’iniciativa social, tant a I3 com a 1r d’ESO, mentre que disminueixen les del sector públic. Així, per a I3 les primeres opcions per a un centre públic han estat 1.077 menys que el curs anterior, mentre que per a l’escola d’iniciativa social han augmentat en 1.041. Per a 1r d’ESO, 937 sol·licituds menys per a instituts públics i, per contra, 294 més per a escoles concertades, considerant que les preinscripcions a l’ESO al sector concertat sempre és inferior a la dels centres púbics, per la continuïtat de l’alumnat procedent de l’educació primària. En definitiva, les assignacions han seguit una tendència similar ja apuntada el curs passat d’increment en el nostre sector i de disminució als centres públics.
I pel que fa als alumnes NESE B, amb unes reserves menys que l’any passat a I3 i una mica més de .1000 a 1r d’ESO, es constata com entre les reserves d’aquest alumnat i les peticions fetes per les famílies per a cobrir-les, hi ha un excedent de 2.225 places a I3 i de 627 a ESO, en total, 2.852 places de reserva que a hores d’ara resten vacants.
La creu de la informació confirmava com l’oferta inicial es va anunciar amb un descens d’alumnat de 1.800 infants a I3 i de 1.100 a primer d’ESO respecte del curs passat. I com la repercussió en les unitats finalment en funcionament (i en el nostre cas, de les concertades), és que a I3, l’oferta final ha estat de 18 grups a l’escola pública i de 36 menys a l’escola concertada, mentre que a primer d’ESO s’ha ofert un grup més que a l’oferta inicial als centres públics i la mateixa oferta a l’escola concertada.
Recollíem també com la demanda feta per la CCAPAC al Departament d’Educació per a que modifiqui la reserva de places NESE no ocupades per tal que les famílies que estan en llista d’espera puguin accedir-hi ara a les escoles que han demanat i no hagin d’esperar al mes de setembre. L’Administració ha de complir amb els seus compromisos tal i com, de manera evident i notòria, les escoles d’iniciativa social estan complint amb els seus i que la societat sap valorar.
Campanyes. Política. Eleccions
El dia 22.04 reflectíem com la Consellera d’Educació, acompanyada de membres del seu equip a la Conselleria i també de representants del Departament als Serveis Territorials, està mantenint unes trobades col·lectives amb les direccions de les escoles d’iniciativa social, les nostres escoles. Segons explica la mateixa Consellera, aquestes reunions s’emmarquen dins de la programació que tenia prevista abans de l’avançament electoral, de manera que les ha anticipades amb la intenció d’aplegar-se amb el màxim possible de direccions, amb l’objectiu, diu ella, de prendre el pols i intercanviar qüestions que plantegin les mateixes escoles.
Els convocants sentiren de primera mà les inquietuds, les realitats i la voluntat de servei de les escoles. Preocupacions i concreteses que no són cap sorpresa per al Departament, ja que han estat traslladades pels representants del sector de manera reiterada tant a l’administració com a les forces polítiques, però que plantejades per les persones que directament les han de gestionar en el dia a dia són un testimoni molt viu i latent de realisme, de convicció, de lucidesa i de vigor. Hem tingut ocasió de traslladar la posició complicada en que ens situa l’infrafinançament de la plaça, valorant que el mòdul de despeses de funcionament s’hagi incrementat en un 40%, però recordant el llarg camí a fer fins a arribar al 300% d’increment necessari que determina la Sindicatura de Greuges. De com tenim unes plantilles que són de l’any 1995 però una complexitat a l’aula que és del 2024, accentuant la necessitat de professorat i personal tècnic per a l’escola d’iniciativa social. De que som escoles socialment compromeses, com ho demostra la quantitat de NESE que tenim, però que aquest compromís aviat no serà sostenible sense els recursos necessaris, anunciats i no realitzats. De com estem contribuint a un baix abandonament escolar i a la qualitat i equitat del sistema, però amb una tensió molt gran. De com hem vist molts recursos nous i professorat només per l’escola pública: 6.800 nous docents en aquest sector, però ara és el moment de proporcionar mans a l’escola d’iniciativa social. També l’ofec burocràtic, amb uns terminis de cobrament de les subvencions i els ajuts, que malgrat han millorat, son massa llargs i s’han d’escurçar. De com hem d’actuar en massa ocasions gestionant conflictes immerescuts davant les famílies produïts pels missatges contradictoris o directament fal·laços que es fan des de l’administració respecte del grau de cobertura econòmica de les subvencions a l’alumnat NESE. De com som testimonis de l’existència d’una reserva de places NESE molt superior a la necessitat real de l'alumnat a escolaritzar. Només a les nostres escoles de la FECC tenim 2.316 places reservades sense alumnes preinscrits, i com hem demanat que urgentment es modifiqui aquesta reserva a l'oferta final perquè els alumnes que hagin demanat preinscripció ordinària puguin accedir a l’escola triada pels seus pares i mares.
De com, en definitiva, la situació del sector ha de millorar-se i es pot fer amb voluntat política i determinació per a dur a terme les actuacions que en definitiva són de justícia i que donaran al sector l’equilibri i la sostenibilitat que el sistema necessita.
El 06.05, en acostar-se la jornada electoral del dia 12 de maig, recordàvem com les entitats representatives de les titularitats del sector organitzaren el 24 d’abril, i amb la presència de més de 300 representants de les direccions de les escoles, un debat electoral sobre educació en el que van participar les formacions Socialistes i Units per Avançar, Esquerra Republicana de Catalunya, Junts+, VOX, Comuns Sumar i Partit Popular. Van tenir ocasió de posicionar-se sobre el nostre manifest “Escola d’iniciativa social, Acords per al futur” i els seus quatre punts programàtics: 1. Gratuïtat de l’ensenyament per complir el pacte contra la segregació escolar; 2. Incrementar les plantilles: A. Incrementar les plantilles docents als centres d’iniciativa social en la mateixa proporció que els centres públics. B. Dotar els centres concertats d’alta i molt alta complexitat del personal que els pertoquen pel seu nivell de vulnerabilitat; 3. Garantir els recursos suficients per a una escola inclusiva: A. Que tot l’alumnat vulnerable rebi el finançament necessari per la seva escolarització. B. Dotar d’aules d’acollida i suports d’atenció a l’educació inclusiva de manera anàloga als centres públics i 4. Desenvolupar i donar suport al servei d’educació de Catalunya. Podeu recuperar la informació i el debat des del FECC Informa 941, de 29 d’abril.
Amb l’editorial us proporcionàvem les propostes electorals que, en matèria educativa, fan als seus programes electorals les formacions que actualment tenen representació parlamentària. Són, per ordre alfabètic, Ciutadans, Comuns/Sumar, Candidatura d’Unitat Popular, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular de Catalunya, Partit dels Socialistes de Catalunya, Puigdemont per Catalunya/Junts i Vox. Hem recopilat literalment aquest conjunt de compromisos i proposicions, que us presentem en un document annex a aquest FECC Informa. Al mateix document us facilitem els enllaços per tal de que hi accediu als programes electorals íntegres, a l’hora que us animàvem a consultar-les.
Dèiem com l’endemà el procés electoral segueix el seu curs. Diversos interrogants s’han d’anar desvetllant, sobretot, quines majories parlamentàries i quin govern es configurarà. Deia un líder polític que, últimament, les eleccions catalanes se celebren a dues voltes: la primera, la jornada electoral. La segona, a partir de l’endemà, quan s’inicien les negociacions per tal de tancar acords de governabilitat.
I recordàvem que l’escola d’iniciativa social, i l’escola cristiana, dins del Servei d’Educació de Catalunya, confiem en què les forces polítiques presents al Parlament, tant les que puguin formar govern com les que actuïn des de l’oposició, treballin per fer efectives les nostres demandes recollides als quatres punts programàtics del manifest “Escola d’iniciativa social, Acords per al futur”
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.