Imagino que aquest títol avui en dia és més que radical i sorprenent, perquè és completament contracultura, crec que tan sols donant una ullada ràpida a les notícies diàries en qualsevol dels canals i les xarxes, i en el nostre propi entorn, prenem consciència que és una afirmació, massa dràstica, massa difícil, massa utòpica i gairebé impossible.
Vivim en un món ferit i malalt, ja que com deia Hobbes “homo homini lupus est”, l’home és un llop per l'home. I és que l'odi i el menyspreu pel qual pensa o diu l’altre, des de la política a les ideologies o a l'activisme, aflora constantment i de forma més agressiva, malgrat l'esforç per una educació empàtica i emocional o políticament correcte.
I potser creiem que amb els avenços culturals i tecnològics, i les convencions internacionals, hem avançat molt, però la realitat humana és persistent, i lluny de gestionar les relacions buscant el consens i la pau, sembla que la via més ràpida és el menyspreu i l’odi a l'altre. I ens carreguem de raons i conviccions per defensar la nostra visió i anar contra l’altre. No, que no puguem denunciar el que no és correcte, sinó com ho fem.
L’odi i el menyspreu tan sols porta violència i dolor.
Per això aquest discurs tant contracorrent de Jesús, que trobem en l'Evangeli de Mateu: “Estimeu als vostres enemics, pregueu pels qui us persegueixen.”
Segurament no tenim el poder per canviar els grans conflictes del món, o sí? Però si tenim el poder de canviar com veiem i tractem a les persones, malgrat que no ens agradi com elles ens tracten a nosaltres.
I és precisament estimant als nostres enemics, no hi ha res més poderós que pregar pels qui ens volen mal, ja que la pregària canvia la visió que tenim de l'altre.
Òbviament, aquesta opció és tan sols pels valents que estan disposats a fer un canvi efectiu en el seu entorn.
