El nostre estil de vida afavoreix que en iniciar i en acabar l’estiu els diversos mitjans de comunicació tractin un seguit de fenòmens i de símptomes vinculats a l’època estival i les vacances. Alguns dels temes són clàssics i altres força més nous i, fins i tot, determinats, tenen un caràcter més puntual. En qualsevol cas, els continguts que s’hi dediquen són nombrosos i això és un clar indicador d’un estiueig cada cop més complex i viscut amb una important diversitat. Cal valorar positivament aquests suports que sovint aporten dades, consells i orientacions per gaudir del merescut descans.
En l’apartat dels més tradicionals recordem les orientacions sobre els perills del sol o d’una dieta incorrecta; els consells de seguretat per a la llar i els desplaçaments; el recordatori dels esdeveniments esportius de màxim nivell per no perdre detall; com preparar un viatge a indrets llunyans o exòtics; com organitzar l’horari per a un bon aprofitament educatiu dels fills; una bona relació de llibres per fruir de la lectura; com planificar les jornades sense caure en la tirania de l’agenda o del rellotge; com preparar la rentreé dels infants, nens o adolescents a l’escola i, també, dels adults a la feina sense tenir un xoc massa fort... De manera més puntual s’ha parlat molt, per exemple, de sobre com afrontar i gestionar l’estiu en una època de crisi econòmica. I més recentment, l’anàlisi i les raons d’un major nombre de separacions matrimonials durant les vacances; l’esforç i les conseqüències que suposa als avis la parcel·la de responsabilitat i cura dels néts, també, durant les vacances; com desconnectar de la feina laboral i, en especial, de les xarxes i del mòbil, etc.
En aquest context cal estar amatent a un símptoma que podríem anomenar en ètica «plou sobre mullat». En efecte, en aquest període, fàcilment incrementem la lectura i visionat de notícies i, alhora, els mitjans augmenten el temps i l’espai dedicat a determinats afers —segurament per manca d’altres temes. Episodis greus de violència de tota mena, de corrupció, d’injustícia, etc., se sumem a l’ambient generalitzat durant el curs farcit d’escàndols, desesperança i desafecció. No crec que s’hagi arribat a tal punt d’individualisme per afirmar que això no tingui cap incidència sobre les persones i sobre les relacions socials, ni que la solució sigui aïllar-se radicalment del món durant aquest temps. Com afectarà en les vostres vides la constatació d’una continuada grisor moral?
Publicat a Catalunya cristiana, núm. 1827, de 28 de setembre de 2014, p.12.
