(Eloi Aran) Rares vegades un edifici de nova planta vinculat a una institució eclesial rep el reconeixement social que ha obtingut el nou Centre per al Servei de Distribució d’Aliments (SDA) a Campclar, obra del despatx NUA arquitectures, rebent el primer premi de la Biennal Alejandro de la Sota- Mostra d’arquitectura de Tarragona i sent seleccionada per formar part del pavelló de Catalunya de la 15a Biennal d’Arquitectura de Venècia. Es tracta d'una petita edificació realitzada a finals de 2014, de 82m2 i un pressupost molt ajustat de 634€/m2, promogut per Càritas Diocesana i la Parròquia de Santa Tecla de Campclar (Tarragona), que mereix una doble atenció, tant per la part tècnica i compositiva com per la seva manera de respondre a la tasca social de la comunitat parroquial.
Respecte a la lectura arquitectònica cal destacar, primerament, el diàleg entre la nova edificació i el temple existent, en els que es dóna una certa continuïtat amb materials ceràmics en l'acabament de les façanes principals, mentre que la coberta i façanes longitudinals es resolen amb una xapa metàl·lica de color verd situada sobre una estructura de pòrtics metàl·lics, convinant així la doble lògica industrial-artesanal pròpia de les edificacions properes.
La planta s'organitza en tres franges: una zona de magatzem vinculada a l'accés rodat des del carrer, un àmbit de servei que actua com a filtre, i un espai de distribució vinculat a l'accés peatonal des de la plaça de l'església, que actua com a punt de reunió previ a l'inici del servei de distribució. La separació entre els tres espais es realitza a través de dues divisions situades a la franja de servei realitzades parcialment amb xapa deployé, fet que permet aconseguir la visió longitudinal de tota la profunditat del centre.
Pel que fa a la resposta social, l'equipament està gestionat per voluntaris de la comunitat parroquial i també s'ha comptat amb 120 voluntaris per finalitzar les tasques d'acabats en un sol matí (la obra es va fer en un temps rècord de tres mesos per poder accedir a una subvenció). Aquest vincle amb la comunitat significa la construcció no només per la seva forma i finalitat, sinó per la mateixa manera de procedir. És en aquestes accions que l'arquitectura, tot i tenir en aquest cas una finalitat social, esdevé també religiosa, en tant que va a l'arrel etimològica del terme i "re-lliga" les persones entorn d'una comunitat que celebra el motor evangèlic de la seva acció en l'edifici anàleg del costat (el temple).
