Col·laborant diàriament en un despatx d’arquitectura “corporativa”, un eufemisme per no anomenar-la “comercial”, em sorprèn veure la imatge de la proposta del claustre reformat del seminari de Tarragona, molt semblant a les que veig pel despatx per botigues de la Nike, Guess o Karen Millen aplicades ara a un edifici religiós. No em sento còmode amb aquesta aplicació comercial de l’arquitectura en aquests espais perquè em dóna la sensació que estic davant d’un aparador de Louis Vuitton o en un centre comercial. També em sorprèn que el despatx que ha elaborat la proposta, ON-A Laboratorio de Arquitectura, participi en xerrades sobre arquitectura al Col·legi Major de Monterols, de l’Opus Dei, però, clar, és normal i evident que cada bisbe té les seves preferències i, en el cas de Tarragona, sembla que les preferències són per a professionals relacionats amb l’Opus Dei o l’Escola d’Arquitectura de la UIC. D’això ningú n’hauria de fer un escàndol, passa a les millors famílies i l’Escola d’Arquitectura de Navarra és considerada una de les millors d’Espanya.
Localització: Tarragona
Projecte: 2009
Execució: 2010
superfície: 7.000 m2
”Convertir l'edifici del Seminari de Tarragona en un espai que sigui un referent cultural per a la ciutat. Un centre d'estudi de prestigi on ciència, art, religió i història formen part de l'essència del projecte. Una voluntat clara d'obrir l'edifici a la ciutadania, de descobrir tots els seus espais i de mostrar al món un patrimoni cultural únic que ara està ocult. Dotar a l'edifici de la més moderna tecnologia per a tot tipus d'esdeveniments culturals però amb un gran respecte al històric recuperant-lo, conservant-lo i emfatitzant-lo. Espais singulars com la capella de Sant Pau, la Muralla Romana, el Paranimf o la Biblioteca històrica es mostren ara amb tot el seu esplendor dins d'una proposta contemporània, respectuosa però contundent.”
