El cap de setmana passat vaig anar a missa a una parròquia on han implementat un espai celebratiu central a una planta tradicional. Resultat: tres ambons, dos altars, múltiples presbiteris, obstaculització d’accessos a causa de la construcció d'una tribuna, desertització del presbiteri original, inadequació de la il·luminació... un desgavell notable!. A l’hora de proclamar les lectures, la persona que havia de fer-les es va "equivocar" d'ambó i el capellà va remugar “és que anem a pinyó fix”. No, senyor capellà, qui va a pinyó fix és qui ha autoritzat aquest despropòsit espaial que confon als participants de la celebració eucarística.
Si s’opta per fer una redistribució de l’espai en un temple cal pensar i fer-ho bé, com van fer a l’Església de Sant Ignasi a París, o procedir a fer un remodelatge total com han fet a la, també parisina, parròquia de Sant Francesc d’Assís, on s’ha procurat un espai celebratiu de planta central tot creant alhora un eix entre el vestíbul d’accés i el transparent final on destaca la creu sobre el fons enjardinat (recurs molt emprat per l’arquitectura moderna i que té els seus orígens en el romanticisme nòrdic del qual ja us en vaig parlar aquí). Us adjunto planta i fotografia d’aquest darrer exemple.
Etapa educativa
