L’Església celebra el proper dilluns 6 de gener la solemnitat de l’Epifania del Senyor, la festa de la manifestació de Jesús a tots els pobles, de l’Adoració a Jesús per part dels Mags d’Orient que li presentaren el seu homenatge oferint-li or, encens i mirra, tres aspectes del misteri de la fe en Crist. L’or fa referència a la reialesa de Jesús; l’encens, a la seva condició de Fill de Déu, i la mirra, al misteri d’allò que s’esdevindrà en la seva Passió.
Els bisbes de Catalunya centren els seus escrits dominicals a parlar de la solemnitat de l’Epifania del Senyor, així com de perdonar per obtenir la pau i d’esperança i pau per al nou any.
L’arquebisbe de Tarragona, Joan Planellas, expressa que els mags, els savis vinguts de l’Orient, diuen que “han vist una estrella”. Afirma que “si l’han vista és perquè estaven observant l’univers i els seus signes”, que “la seva intel·ligència es basa a voler saber, a voler descobrir, a no tenir-ne mai prou” i que “si són savis és precisament perquè estan necessitats de coneixement”. Assegura que “saben discernir els elements naturals i no tenen cap dubte que aquella estrella indica el naixement del rei dels jueus”. Considera que “amb tantes i tantes experiències a l’esquena, aquells savis comprenen que només poden fer cas de l’estrella, aquella mateixa estrella que un dia els va fer salpar vers el desconegut”. Finalment, assenyala que “es troben amb un pessebre on veuen el Nen bressolat pels seus pares”, que “cap paraula no pot expressar la grandesa del misteri”, que “només poden prostrar-se fins a terra i adorar” i que “només poden fer ofrena de la seva recerca i entrellucar el senyal lluminós de l’estrella en l’humil figura d’aquell Nen”.
L’arquebisbe de Barcelona, cardenal Joan Josep Omella, recorda que “acabem d’iniciar un nou any que és un any jubilar en què volem que l’esperança sigui la protagonista”. Expressa que diumenge al vespre i l’endemà “moltes famílies gaudiran d’un esdeveniment entranyable: l’arribada dels Reis”. Afirma que “l’alegria de descobrir el que amaga un paquet ben embolicat no té preu”, però que “és fugissera” i que, en canvi, “els regals que venen de Déu no ens faran mai nosa i els guardarem sempre al cor com un tresor”, ja que “són regals que no depenen de la nostra economia, sinó que són fruit de l’Esperit Sant: l’amor, la bondat, la generositat, la pau, la paciència, l’amabilitat, la companyonia, la solidaritat…”. Es pregunta “què passaria si aquest any ens proposéssim ser tots «reis» generosos en regals immaterials per a tothom”.
Finalment, demana que ens posem en camí i “seguim l’estrella que ens portarà a Jesús, com van fer els Reis”.
El bisbe de Terrassa, Salvador Cristau, fixant-se en els regals que els mags ofereixen a Jesús, vol fer també ell la seva carta als reis com a bisbe. Recorda que l’or “és quelcom que té un gran valor, un producte digne dels reis” i expressa que el seu desig “és que aquest Rei es faci present en la vida de tots”. Recorda que “l’encens és el perfum que puja fins a Déu” i que “tradicionalment s’ha associat al que s’ofereix a Déu mateix: la pregària, l’acció de gràcies”… i afirma que el seu desig “en aquest dia és que l’Església sigui cada vegada més imatge de Jesucrist, que s’ofereix per la redempció de la humanitat”. Finalment, recorda que “la mirra fa referència a la condició humana, la humanitat que es dignifica en el servei i l’entrega” i que “està associada a la imatge de Jesús com a profeta, que viu i transmet la veritat i l’amor de Déu, i que el porta a ser condemnat i morir a la creu” i vol tenir presents “tots els que s’esforcen per ajudar a fer una societat més justa, comprometent-se des del servei generós per la vida i la dignitat de les persones”.
El bisbe de Vic, Romà Casanova, comunica que “el dia de l’Epifania el Sant Pare obrirà la Porta Santa de la basílica de Sant Pau Extramurs de Roma” i expressa que “és molt significatiu, dins el camí jubilar, que l’obertura de l’Any Sant en aquest temple romà, en què el titular és anomenat «apòstol dels gentils», es faci en aquesta solemnitat, en la qual prenen relleu aquells mags provinents de la gentilitat que es troben amb Crist”. Afirma que “aquest fet indica com en el cor de tothom hi ha un desig d’esperança”. Considera que “hi ha un senyal clar de l’autenticitat del trobament amb la veritat, l’amor i la bellesa: l’alegria” i que “en Jesús, en el seu rostre trobem tot el que el cor de l’home anhela, desitja, espera”. Finalment, recorda que l’evangeli ens relata que “l’alegria dels mags en veure allà l’estrella fou immensa” i que “Benet XVI comentava: «És l’alegria de l’home a qui la llum de Déu ha arribat al cor i que pot veure com la seva esperança es compleix; l’alegria de qui ha trobat i de qui ha estat trobat»”.
El bisbe de Tortosa, Sergi Gordo, escriu una carta als nens i nenes que es troben en una habitació d’hospital o que ho estan passant malament. Els diu que els Reis Mags han posat els seus ulls en ells perquè mai han vist una mirada tan preciosa com la seva, que han vingut des d’Orient per a trobar-se amb ells, que s’han enamorat del seu somriure, han vist les seves ganes de viure, de cantar i d’agrair els detalls que tots tenen amb ells. Els diu que són els xiquets i xiquetes dels ulls de Déu, perquè estan en tot moment en el cor de Jesús. Els diu també que Jesús vol ser el seu millor amic i, per això, compta amb ells per a fer aquest món molt més feliç, que Ell està amb ells, compartint el seu dolor i acompanyant-los en cada prova. Finalment, els diu que diumenge “és un dia molt especial”, que Jesús, els Reis Mags i ell volen celebrar-lo amb ells i que per això els escriu aquesta carta, per a recordar-los que tot això passarà, que aviat tornaran a estar bé i que l’any que ve els Reis Mags tornaran a visitar-los i veuran, en cada infant com ells, el somriure més preciós del món.
El bisbe de Lleida, Salvador Giménez, diu que el dia de Reis “és un dia en què el somriure brilla amb més intensitat i, recordant la nostra infantesa, sentim un gran desig de bondat”, que és un dia “per gaudir i agrair tants somriures i tants rostres feliços al nostre voltant”. Recorda el fet de la celebració d’aquest dia, tal com ho relata l’evangeli de sant Mateu, un text que, amb quatre paraules, “resumeix la importància d’aquesta celebració, d’aquesta festa tan popular i amb tant arrelament a la cultura occidental: sorpresa, cerca, adoració i regal”. Expressa que és “un dia de preguntes i sorpreses davant allò desconegut”, “una ocasió per a la recerca de la persona concreta, en aquest cas de Crist”, “un moment d’adoració i reconeixement davant el Nen en la seva petitesa i fragilitat”, “una situació que ens mou a oferir el millor de cadascú per omplir de sentit la vida dels altres”. Finalment, diu que “en aquest món infantil també hauríem de parlar d’una festa que no acaba amb les hores finals de la nit, quan s’han esvaït els somriures i les sorpreses, sinó que ens compromet la resta de l’any”.
El bisbe de Girona, fra Octavi Vilà, explica que “en el Martirologi Romà, la Solemnitat de l’Epifania del Senyor s’honora com la triple manifestació de Jesucrist, Déu i Senyor: a Betlem, Jesús infant va ser adorat pels mags; al Jordà, va ser batejat per Joan, ungit per l’Esperit Sant i anomenat Fill pel Pare; a Canà de Galilea, durant la festa de noces d’uns amics seus, el Senyor va transformar l’aigua en vi novell”. Afirma que “el caràcter de la universalitat, de la catolicitat, és una de les claus en la celebració de l’Epifania” i que “ha de ser una de les claus de l’acció de l’Església i, per inclusió, de la manera de viure la fe per a cadascun de nosaltres”. Acaba el seu escrit amb l’antífona per les segones vespres de l’Epifania: «Avui l’estel va guiar els mags al pessebre; avui a les noces, l’aigua fou convertida en vi; avui, Crist, per salvar-nos, volgué ser batejat per Joan en el Jordà» i afegeix: “I tot per tal de cridar-nos a tots a viure amb esperança”.
L’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, diu que la Jornada Mundial de la Pau 2025 té com a tema principal proposat pel papa Francesc, “Perdoneu les nostres ofenses, concediu-nos la vostra pau”, que “s’inspira directament en el Parenostre” i “posa en relleu la necessitat de reconciliació, de perdó i de pau en un món cada cop més dividit i ple de conflictes i enemistats” i que posa l’accent en dos aspectes centrals: el perdó com a camí cap a la pau i la pau com a do diví. Afirma que el papa Francesc “subratlla la necessitat d’escoltar el crit de la humanitat amenaçada per diverses injustícies” i “proposa tres accions concretes per restaurar la dignitat de les poblacions i promoure l’esperança”: la “condonació del deute extern”, el “respecte per la dignitat de la vida humana” i “una inversió en el desenvolupament sostenible, destinant un percentatge fix dels fons dedicats a armament per crear un fons mundial que elimini la fam i promogui activitats educatives en els països més pobres”. Finalment, recorda que “el Papa expressa el desig que el 2025 sigui un any en què creixi la pau, una pau real i duradora que neix d’un cor desarmat, disposat a perdonar i a treballar per un món més just i fratern”.
El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, fra Xabier Gómez, expressa que “a partir de l’intercanvi de regals que ha tingut lloc per Nadal, Crist ens revesteix de gràcia i glòria” i que “cada dia podem oferir a Déu l’or del nostre amor, l’encens de la nostra oració i la mirra de la cultura de les cures”. Afirma que “la vida és un do immens, la família el millor regal” i “la pau que el món no acaba de conèixer, un dret humà i universal”. Considera que “tenim motius per al goig: creiem en Nadal cada dia, el que prolonga i celebra l’Encarnació del Fill de Déu dia rere dia”. Finalment, diu que “aquest nou any volem promoure la «cultura de la vida» acollint les tres accions proposades pel papa Francesc en el seu Missatge amb motiu de la Jornada Mundial de la Pau, de l’1 de gener: pensar en una notable reducció, si no en una total condonació, del deute internacional; un compromís ferm per a promoure el respecte de la dignitat de la vida humana, i utilitzar “almenys un percentatge fix dels diners emprats en els armaments per a la constitució d’un Fons mundial que elimini definitivament la fam”.
El bisbe de Solsona, Francesc Conesa, recorda que en el missatge per a la Jornada Mundial de la Pau “el Papa ens convida a viure amb autenticitat el jubileu de l’esperança, que acabem d’inaugurar”. Expressa que això suposa “escoltar el clam de tantes persones que veuen amenaçada la seva dignitat, perquè viuen en situacions d’explotació o de tracte inhumà”. Afirma que “per això, una clau essencial és viure Déu com a Pare, cosa que implica reconèixer a cada ésser humà com el meu germà, que ha nascut lliure i amb la mateixa dignitat que jo” i afirma també que “viure units al Pare ens porta a la lògica de la solidaritat i la interdependència”. Considera que “l’esperança neix de l’experiència de la misericòrdia de Déu, que és infinita i il·limitada”. Finalment, demana que “l’any 2025 sigui un any en què creixi la pau” i que “busquem la pau veritable, que Déu atorga quan el nostre cor abandona els egoismes i rancúnies, per sortir a l’encontre dels altres, reconèixer-los com a germans, perdonar els deutes que els oprimeixen i sembrar esperança en el seu cor”.
Poden trobar les glosses senceres al web de la Conferència Episcopal Tarraconense i a la pàgina web de cada diòcesi: Barcelona, Girona, Lleida, Sant Feliu de Llobregat, Solsona, Tarragona, Terrassa, Tortosa, Urgell i Vic.
