Arquebisbat de barcelonaLa ciutat de Mataró ha tornat a vibrar amb la festa de les Santes Juliana i Semproniana, les patrones de la ciutat. Un dels actes centrals d'aquesta festivitat és la missa concelebrada per totes les parròquies de Mataró, que enguany ha estat presidida pel bisbe auxiliar de Barcelona, David Abadías.
David Abadías va expressar la seva gratitud per la gran quantitat de persones presents a la Basílica de Santa Maria des de bon matí per participar en l’ofici major de les Santes de Mataró i en la Missa de Glòria de Manuel Blanch. El bisbe, va destacar la importància de mantenir les tradicions, perquè formen part de les nostres arrels i la nostra història, i, per tant, de la identitat d'una comunitat.
Abadías també va ressaltar la importància de la música composta per mossèn Manuel Blanch l’any 1848 i com aquesta contribueix a la bellesa i la celebració de la festa major. Va felicitar els presents per mantenir la riquesa i el tresor d’aquesta música, que ha tingut moments difícils, però ha perdurat gràcies a la dedicació de moltes persones. Durant la celebració, el Bisbe Auxiliar de Barcelona va reflexionar sobre els orígens cristians de Mataró, tot remuntant-se al segle IV d.C i a les primeres comunitats cristianes que van arribar a la vila per via marítima.
Exemple de les Santes Juliana i Semproniana
El bisbe va parlar sobre les figures de Santa Juliana i Santa Semproniana, que, inspirades per l’Evangeli, van transformar les seves vides al servei dels altres: "Avui, que continuem contemplant les nostres arrels, que continuem contemplant la nostra història i la nostra tradició amb un sa orgull, l’orgull de ser poble, l’orgull de ser comunitat cristiana, l’orgull de viure la nostra història i les nostres arrels i de compartir-les amb alegria i amb acolliment amb tots aquells que s’acosten aquests dies al vostre poble, a la vostra ciutat".
Vida i Martiri de les Santes Juliana i Semproniana
Segons el llibret de Sants i Santes número 176 «Juliana i Semproniana, una flama encesa», editat pel Centre de Pastoral Litúrgica i escrit per Josep Lligadas: Santa Juliana i Semproniana foren dues màrtirs cristianes nascudes a l’actual Mataró a finals del segle III. Les dues noies eren deixebles de Sant Cugat. L’any 304 van acompanyar-lo fins a l’actual ciutat de Sant Cugat, on va ser decapitat. La persecució de Dioclecià va ser realment, per a les comunitats cristianes de tot l’imperi, com un terrible incendi.
Seguint el model del qual expliquen les actes autèntiques d’altres màrtirs de l’època de Dioclecià, es narra que el qui era aleshores prefecte romà d’aquesta regió, Rufí, després d’haver fet decapitar Cugat, s’assabenta que dues noies deixebles seves li havien donat sepultura, cosa que les delatava com a cristianes. Les crida davant seu, i seguint la política habitual en aquests casos, primer intenta afalagar-les i convèncer-les de la inutilitat de la seva fe, i del molt que hi guanyarien si oferien sacrificis als déus. Com que elles no cedien, les va començar a amenaçar i després a torturar, fins que finalment ordenà la seva mort. Des d’aquells moments i fins ara, les santes màrtirs Juliana i Semproniana formen part inseparable de la vida i la història de Mataró.
Les Santes tornen a Mataró
L’any 1682 en la sessió del 23 de febrer, el Consell Municipal acorda sol·licitar al monestir de Sant Cugat del Vallès les relíquies de les dues santes, i reitera la petició un parell de mesos després, el 29 d’ abril. I aquell mateix any, se celebra per primer cop un acte de culte dedicat a elles de caràcter privat: segons consta al dietari de la comunitat de preveres de la parròquia de Santa Maria, dos devots paguen respectivament perquè el 26 de juliol al vespre se celebrin Completes de les santes Juliana i Semproniana, i el 27 al matí Matines de sant Cugat. I així, en els anys següents, diversos particulars van mantenint aquest culte no oficial. Fins que el 1722 la iniciativa esdevé col·lectiva.
L’any 1772, finalment, i comptant amb el suport del bisbe de Barcelona i el capità general de Catalunya, els mataronins aconsegueixen que el monestir de Sant Cugat els concedeixi part de les relíquies de les Santes que van ser traslladades a Santa Maria. L’arribada de les relíquies dispararà definitivament el culte de les Santes a Mataró. Amb el suport del clergat, de la corporació municipal i dels veïns de la ciutat, s’iniciarà ja immediatament la celebració anual oficial de la missa i la processó, la novena, el rés solemne de matines, vespres i completes, i tota mena d’altres actes de culte. I a partir d’aquests actes religiosos, aniran creixent també les celebracions populars de tota mena, de manera que les festes de les Santes no trigaran a substituir la festa major que fins aleshores se celebrava el 15 d’agost.
Les Santes, patrones de Mataró
El pas següent serà la declaració de les Santes com a patrones de Mataró. El fet tindrà lloc l’any 1852, després d’un peculiar referèndum celebrat durant el mes de març a cada un dels carrers de la ciutat, veïnats del terme i comunitats religioses, i en el qual només hi hagué dos vots en contra. I així, el 16 de desembre tingué lloc la proclamació del patronatge per part de Roma.
