Eloi Aran –CR Enguany se celebra el centenari de les conferències de Maria Montessori a Brussel·les on esbossava la creació d’una escola de pares. Aprofitem aquesta efemèride per tractar un aspecte força desconegut de la pedagoga italiana per a les famílies: el treball de la dimensió espiritual de l’infant. En parlem amb Aleix Bonfill, professor de la Facultat de Filosofia La Salle (URL) i membre de l’equip del projecte educatiu d’inspiració Montessori 'Veniu i ho veureu' a Catalunya, que pròximament oferirà una formació des de l’Escola Cristiana de Catalunya.
Amb l’adjectiu “Montessori” ens trobem infinitat de productes, des de llibres sobre “cuina Montessori amb infants” fins a “llits Montessori”. Per què és creus que és tan desconeguda la vessant espiritual de Maria Montessori?
Crec que en general és desconeguda la figura de Maria Montessori; el que es difon més és aquesta “marca” o estil pedagògic més o menys basat en les seves intuïcions. Malauradament, però, sovint se n'exclou el nucli espiritual, que segurament era el més important per a Maria Montessori. I crec que això passa perquè, en ella, l’espiritual estava directament relacionat amb el religiós; concretament amb el catolicisme que professava. I això ja “no ven tant”.
Deia Montessori: “L’infant ha de poder penetrar també en la vida sobrenatural a la seva manera. Fins i tot davant de Déu, l’infant ha de ser infant!”. Intentem, sovint, com a adults, imposar als infants una manera de relacionar-se amb el transcendent que no li és propi?
Absolutament! Tendim a pensar que o bé són totalment incapaços de vida espiritual en sentit fort i personal, i aleshores els entretenim amb dibuixets, cançonetes o exercicis de respiració, o bé que són capaços d’assimilar explicacions catequètiques hiperracionals i pregàries pensades per a adults. Costa tenir consciència ajustada de la seva especificitat madurativa. Recordo aquí que Jesús demana als adults que es tornin com a infants si el volen seguir, i que això no vol dir pas infantilitzar-se.
Com a hereus de la proposta espiritual de Montessori hi trobem des de 'La catequesi del Bon Pastor' impulsada per Sofia Cavalletti, la proposta de 'Godly Play' formulada per Jerome Berryman o adaptacions institucionals com el 'Bagul Magis' de les escoles dels jesuïtes entre d’altres. Què tenen en comú totes les propostes espirituals de Montessori i per què han aconseguit ressò en l’àmbit educatiu?
Les dues primeres propostes que comentes van ser desenvolupades pensant més en un format d’”escola dominical” en esglésies que com a proposta per a l’educació formal. En conèixer-les, però, alguns educadors van adaptar els seus elements principals (ambient preparat, materials de qualitat, narració d’històries bíbliques en cercle, reflexió lliure, treball creatiu) a les possibilitats de l’escola. Té èxit perquè parteix de bases teòriques sòlides, és gratificant i incorpora l'aprenentatge provinent de la pràctica i l’observació.
A vegades ens trobem amb “misses infantils” molt adaptades quan, de fet, Montessori recomanava que “l'única característica específica d’aquesta missa (per a infants) és que caldria ser realitzada, a més a més de la màxima perfecció i escrúpols, més lentament del que és habitual”. Quin valor donava Montessori a la litúrgia com a eina mistagògica (educació en el misteri)?
La valorava en tant que, a través de la litúrgia, els infants, com els adults, poden endevinar l'invisible i relacionar-s'hi. De fet, disposava elements litúrgics de petites dimensions perquè els infants s'hi familiaritzessin i poguessin jugar-hi de manera guiada en espais que es van anomenar “atris”; també propiciava que l’infant tingués accés directe a les Sagrades Escriptures o conegués el missal.
Formes part de l’equip de formadors de la proposta 'Veniu i ho veureu', d’inspiració Montessori. Quines característiques particulars presenta aquest projecte?
Podríem dir que és un projecte de tercera generació que incorpora les troballes d'altres mètodes. És una proposta específicament catòlica que, a més d'històries bíbliques, incorpora històries de la tradició, pregària i doctrina de l'Església seguint l'esmentat estil montessorià. El fil que travessa 'Veniu i ho veureu' és el concepte “d’Aliança”, és a dir, de trobada i relació personal i comunitària amb Déu que ens salva. D’aquí que aparegui l’arc de Sant Martí, símbol de l’aliança de Déu amb Noé, al logotip de la proposta.
