A l’estiu de l’any 1300 Dalmau de Fortià era abat de la canònica de Santa Maria de Vilabertran. A l’abadia, hi vivien 12 canonges, a més d’una dotzena de persones de servei, entre els quals trobem un cuiner, un forner i un hortolà, i 25 treballadors del camp. Al refetor, però, només hi podien menjar els canonges i, excepcionalment, s’hi convidava algun dels pelegrins que, de camí a Jerusalem, Roma o Compostel·la, s’allotjaven a l’hospital de l’abadia.