L’Stabat Mater del compositor G. B. Pergolesi és sens dubte una de les obres sacres més conegudes del classicisme. És una obra que es representa molt sovint en totes les sales de concert, cicles i festivals.
Un fet sorprenent, però, és que aquesta fama no és pas nova sinó que poc després de la mort del compositor ja era així. De fet, el seu Stabat Mater fou l’obra més editada del segle XVIII. Com a exemple d’aquesta enorme difusió, a l’arxiu de la catedral de Tarragona trobem una còpia d’aquesta obra que data del tercer terç del segle de les llums. A l’arxiu de la catedral hi trobem una desena d’obres amb el text de l’Stabat Mater que daten també d’aquest segle. En crida l’atenció, però, una en concret: l’Stabat Mater de Pere Furió, compositor valencià que treballar a Antequera, Granada i Oviedo, entre altres llocs. La particularitat d’aquest Stabat Mater (incomplet, perquè en falta una part de violí) és que està escrit per 4 veus de dones. I diem “de dones” i no “femenines” perquè en aquesta partitura estan indicats els noms de les cantants que l’havien d’interpretar: "Dª Rosalía, Dª Francisca, Dª Raymunda, Dª Magdalena”.
Aquest programa proposa l’audició de l’obra de Pergolesi, juntament amb mostres de la de Furió i també el Miserere de J. Hasse, escrit també al segle XVIII i també per a cor de dones.
G. B. Pergolesi
Stabat Mater
Pere Furió
(reconstrucció de X. Pastrana)
Stabat Mater (selecció)
J. Hasse
Miserere
Maria Hinojosa, soprano
Marta Infante, contralt
Cor i orquestra (Farran Sylva James, concertino)
Xavier Pastrana, director
