A càrrec de: Anaïs Madera (GREMHER/UB), Isabel Gómez Ara (CPC/ICA), Livia Motterle (URV, GENI/UB, GRACS/ICA, CPC/ICA), Sandra Anitua (CPC/ICA) i Manuel Delgado (OACU, UB)
Aquesta taula pretén discutir sobre la vigència de velles –però sempre renovades– formes de vida i pràctica religiosa de les classes populars i, de forma especial, de les seves dones. La voluntat és la de posar èmfasi en la manera com aquestes expressions d’espiritualitat popular femenina poc o gens institucionalitzades són maneres de comunicació amb allò sagrat que, malgrat compartir determinats dels seus codis, imatges i creences, escapen al control dels estaments eclesials.
Sovint són els col·lectius més subalterns (dones, membres de les classes treballadores, minories sexuals, col·lectius vulnerables o, fins i tot, marginals) els protagonistes d’aquestes formes del que s’ha anomenat religiositat popular, que troben en l’apropiació als seus propis termes de determinades pràctiques i creences catòliques, un recurs per fer front a les vicissituds de la seva quotidianitat, així com un espai alternatiu al de la religió oficial de què sovint es veuen exclosos o excloses.
Entre els col·lectius subalterns que han recorregut a aquestes formes d’espiritualitat popular destaquen les dones de classe humil, adherides al culte i a l’imaginari catòlic. Omnipresents i majoritàries a la pràctica ordinària i a la vida de les parròquies, mai no van tenir el mínim accés als llocs de poder d’una Església que menyspreava i desconfiava la seva manera d’apropiar-se de les imatges religioses i fer-les protagonistes d’advocacions rituals i festives de difícil homologació des de la litúrgia canònica.
La taula vol compartir els esbrinaments del projecte “Una diversitat desbordada. Nous reptes de la convivència religiosa a Catalunya en clau de gènere” (RELIG2023), recolzada per la Direcció General d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.
Entrada lliure
