Diverses entitats religioses i laiques de la ciutat estan implicades en la celebració d’aquesta efemèride. Una de les activitats destacades serà la XIX Biennal del Pessebre Català, organitzada per la Federació Catalana de Pessebristes, l’ Associació de Pessebristes de Barcelona, i Pessebristes de Ciutat Vella, que entre el 24 de novembre i el 14 de gener de 2024 preveu congregar una trentena de pessebres de les entitats pessebristes catalanes al Reial Centre Artístic (carrer dels Arcs, 5) i la Capella Reial de Santa Àgata (plaça del Rei, 1). A més, el pessebre de la Plaça Sant Jaume d’enguany, que s’inspira en la tendència a la quotidianitat i a la diversitat social que van començar a incorporar cap al 1700 els pessebres napolitans, fa un recorregut, a la part posterior, per la història de la tradició pessebrista.
El Comitè organitzador a Catalunya dels 800 anys del Pessebre està conformat per l’Ajuntament de Barcelona, l’ Arquebisbat de Barcelona, l’Associació de Pessebristes de Barcelona, l’Associació de Pessebristes de Ciutat Vella, la Catedral de Barcelona, l’ Ens de l’Associacionisme Cultural Català, la Federació Catalana de Pessebristes, la Federació de Pessebres Vivents, els Franciscans Caputxins de Catalunya i Balears, i la Universalis Foederatio Praesepistica (Federació Internacional de Pessebristes).
Trobareu totes les activitats de la celebració dels 800 anys del Pessebre a l’agenda Batecs. Consulteu-la AQUÍ!
La tradició pessebrista es remunta al 1223, a una cova de Greccio, a Itàlia, on, la nit de Nadal, ja establerta pel cristianisme, sant Francesc d’Assís va promoure una representació del naixement de Jesús. Al llarg de vuit segles, el pessebre ha anat adoptant una dimensió cultural que supera la mera representació i el situa a l’àmbit del patrimoni cultural immaterial. Així mateix, al llarg d’aquests vuit segles ha arribat a transcendir la seva vinculació religiosa, prenent presència a l’espai públic de moltes ciutats i municipis, en un context ja laic, que van més enllà de la seva faceta més privada. Per aquesta raó, en els pròxims mesos, a Barcelona i arreu del món es duran a terme activitats per a celebrar aquesta efemèride.
L’activitat “Pessebres a Barcelona: patrimoni cultural i religiós a l’espai públic” vol obrir un espai de reflexió al voltant de la qüestió del pessebre com una tradició fortament arrelada a la societat. El col·loqui es preguntarà pel paper d’una pràctica d’origen religiós en una societat laica, atenent a les seves possibles adaptacions a nous contextos, tot qüestionant-se sobre la seva presència a l’espai públic i quin ha de ser el paper de l’administració en la seva promoció. Aquesta taula serà moderada per Enric Benavent, antropòleg i investigador sobre pessebrisme; i on participaran fent ponències Avi Astor, sociòleg especialitzat en religió, cultura i identitat; Núria Garcia, membre de la Federació Catalana de Pessebristes; i Esteve Caramés, director de programes culturals de l’ Institut de Cultura de Barcelona (ICUB).
La taula rodona es completarà amb una visita guiada a l’exposició permanent de pessebres llatins de la seu del Parc Montjuïc del MUEC de la mà de Lluís Ramoneda, cap del Departament de Col·leccions del museu. Aquesta exposició recull prop de 10.000 figures de pessebre, convertint-la en una de les exposicions pessebristes més extenses de tota Catalunya. Gran part de la col·lecció va ser adquirida per Josep Maria Garrut i Romà, antic director del Museu d’Història de Barcelona, i compta amb peces d’artesans catalans com Pere Teixidor, Josep Maria Brull, Domènech Talarn o Ramon Amadeu.
