El dia 3 d’octubre es compliran deu anys de la mort del bisbe Joan Carrera (1930-2008), capellà i bisbe auxiliar de Barcelona molt estimat i valorat tant dins de l’Església com pel conjunt de la societat. Va exercir el ministeri en parròquies marcadament obreres i fou impulsor d’iniciatives per la defensa de la democràcia i dels drets de Catalunya.
El Memorial Bisbe Joan Carrera, una entitat creada el 2012 per difondre la seva memòria, ha organitzat diversos actes. Així, el dijous 27 de setembre a les 19 h, al Seminari Conciliar de Barcelona, es farà un acte d’homenatge presidit pel Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach i en què intervindran, entre d’altres, l’arquebisbe Joan Enric Vives, bisbe d’Urgell, copríncep d’Andorra.
El dissabte 29 de setembre, a les 11 h, tindrà lloc una pregària i ofrena de flors davant de la tomba del bisbe Joan al cementiri de Montjuïc.
El dimecres 3 d’octubre, a les 19 h, se celebrarà una missa a la catedral de Barcelona presidida pel Sr. Cardenal Lluís Martínez Sistach.
I el dissabte 6 d’octubre, a les 18 h, es tancaran els actes al monestir de Sant Jeroni de la Murtra, on hi ha el seu arxiu, amb la lectura de passatges del llibre Joan Carrera. Un bisbe del poble i l’actuació de la coral Badalonense.
Així mateix, el setmanari Catalunya Cristiana, en col·laboració amb el Memorial Bisbe Joan Carrera, publicarà en l’edició del diumenge 30 de setembre un suplement especial de setze pàgines en record del bisbe. Hi col·laboraran, entre d’altres, el periodista Antoni Bassas, el cardenal Lluís Martínez Sistach o la política Núria de Gispert.
Pinzellada biogràfica
Nascut a Cornellà de Llobregat el 12 de maig del 1930, Joan Carrera i Planas va cursar els estudis eclesiàstics al Seminari Conciliar de Barcelona. Fou ordenat prevere el dia 11 de juliol del 1954 al monestir de Montserrat, al qual sempre se sentí molt unit.
Exercí el ministeri en parròquies marcadament obreres, a L’Hospitalet de Llobregat, la Barceloneta i a Badalona. Va ser consiliari de moviments d’Acció Catòlica, especialment de la Joventut Obrera Catòlica (JOC) i vicari episcopal d’ambients obrers de l’arquebisbat de Barcelona (1967-1976).
Fou impulsor del Grup Cristià de Promoció i Defensa dels Drets Humans. Participà en la defensa de la democràcia i dels drets de Catalunya durant els anys 1960 – 1970 a través de la Comissió de Solidaritat, entitat d’ajuda a presos i represaliats (1968-1975). Es preocupà per la preparació d’opcions polítiques democràtiques i pel compromís polític dels cristians, intervingué en el naixement de Convergència Democràtica de Catalunya (1974) i formà part d’Unió Democràtica.
La seva dedicació pels més necessitats i pels immigrants el va fer molt estimat per moltes persones que el conegueren i amb el sota lideratge emprengueren projectes d’integració social com el d’una cooperativa d’habitatges al barri de Llefià de Badalona, d’una llar d’avis al barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet i també la creació de la Fundació d’Escoles Parroquials.
Fou ordenat bisbe el dia 22 de setembre de 1991 i desenvolupà els seu magisteri com a bisbe auxiliar de la diòcesi de Barcelona, on també va ser Vicari general i Coordinador de la Cúria.
Cal destacar també la seva vinculació en el camp literari en formar part de l’editorial Nova Terra, de la qual fou director literari. També participà en el camp dels mitjans de comunicació: durant vint-i-cinc anys va escriure la secció Ara mateix al setmanari Catalunya Cristiana i potencià la creació i el desenvolupament de Ràdio Estel. Publicà diversos llibres en què recollí el seu pensament com La canya esquerdada o El gust per la fe.
El dia 3 d’octubre de 2008 a l’edat de 78 va morir pocs dies després de patir un vessament cerebral mentre realitzava uns exercicis espirituals a un grup de seminaristes al Santuari de Miracle (Solsonès).
