MARTA MATHEU
InCanto
Intèrprets
Marta Matheu, soprano
Joan Espina i Joan Marsol, violins
Jordi Armengol, viola
Eva del Campo, clavicèmbal
Guillermo Turina, violoncel
Daniel Ramírez, oboè
Xavier Pastrana, direcció artística
Programa
Obres de J. Rossell, J. Casellas, J. Duran, F. Durante i D. Terradellas.
La soprano Marta Mathéu s’ha reivindicat des de fa anys com una de les veus més versàtils del panorama català. En la seva trajectòria com a solista ha defensat amb enorme solidesa repertoris de pràcticament tots els estils i gèneres, segellant sempre les seves actuacions amb un timbre i una musicalitat excepcionals. En aquests últims anys, Mathéu ha enregistrat amb Jordi Savall i també música de Mompou, ha estrenat una òpera de Francesc Cassú, ha debutat al Liceu… És, per tant, una artista completa. Tot i que no és la primera vegada que hi actua, aquest cop el FeMAP, en la seva producció pròpia de 2023, l’ha convidada a protagonitzar i posar la veu a un moment especial dins la història de la música sacra catalana, a través d’un viatge que començarà a la catedral de Tarragona i acabarà a Nàpols després de fer parada a la catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar, Canet de Mar i Toledo, entre d’altres. Serà un viatge convuls, ple de contradiccions i discussions, el pas del barroc al classicisme i la guerra per l’estil que hauria d’imperar els anys vinents.
01 Programa.pdf
Inauguració del Festival FEMAP
Prèviament a aquesta actuació hi haurà uns breus parlaments on HI intervindran:
- Ll’alcalde de la Seu d’Urgell, Il.lm. Sr Joan Barrera;
- El Cónsol Major de Sant Julià de Lòria, Hble Sr. Josep Mayoral;
- El director de l’Institut Català de les Empreses Culturals, Sr. Edgar Garcia;
- El vicari General del Bisbat d’Urgell, Mn. Josep M Mauri.
Visita guiada inclosa: La Seu d’Urgell medieval
Hora: 19.00h (Punt de trobada: Espai Ermengol)
Un recorregut pel centre històric que ens permetrà endinsar-nos en l’imaginari medieval i copsar l’estètica romànica, el món feudal, el poder de l’Església i el paper de la Seu d’Urgell com a referent de la identitat pirinenca.
