Vés al contingut
Data de l'esdeveniment
Nom del lloc
NaturaLlibres
Adreça (carrer i número)
Carrer Roda 4 - Casa Xurret
Municipi
Alins
Diòcesi on es realitza l'esdeveniment
Temàtica

Jacint Verdaguer a la Vall Ferrera: L’excursionista que estimava les plantes, a Alins

Xerrada + Excursió literària amb els experts verdaguerians Bernat Gasull, Xavier Roviró i Carme Rubio

Dissabte 10 d’agost a les 19:00h i diumenge 11 d’agost al matí

Per apuntar-se a la trobada, envia un correu electrònic a naturallibres@gmail.com o un WhatsApp al 626534710

 

Un gran arbre ajagut és lo Pirene
que mira ses brancades poderoses
esbadiar-se de València a Roses,
entreteixir-se amb serres i turons,
on penja, com ses flors immusteïbles,
les blanques caseries i vilatges…

 

Jacint Verdaguer va recórrer el Pirineu amb sotana i bota de muntanyenc. Excursions èpiques al llarg d’una serralada desconeguda aleshores amb l’excusa literària de buscar inspiració i documentació per escriure el poema (també èpic) Canigó. Amb aquest pretext, a l’estiu del 1882 arribà al Pallars. I amb aquest pretext, dissabte 10 d’agost a NaturaLlibres coneixerem amb detall el pas del mossèn trescaire per la Vall Ferrera, amb els experts verdaguerians Bernat GasullXavier Roviró i Carme Rubio.

«Tota la vall té, a cada banda, muntanyes de ferro, i per açò s’anomena Vall Ferrera…»

 

Dissabte 10 d’agost descobrirem com era el Verdaguer excursionista: tenaç i tossut, fort, quasi incansable, intuïtiu, a voltes intrèpid…

«La por de caure m’obligà a posar-me a la mà la feixuga maleta, i, arrossegant-la pel rost, o avançant-la de pas en pas, aní baixant la difícil muntanya. […] Tarters perillosos per ací, herba gerda per allà, i la fosca per totes bandes…»

 

Però, sobretot, el capellà fou un excursionista equipat amb una gran curiositat per la geografia, la botànica, la història, la llengua, les tradicions, rondalles i llegendes… que anava apuntant minuciosament en llibretes.

«Ainet és lo poble on he vist la fe més fonda, les costums més senzilles i patriarcals. Tothom besa la mà dels capellans, i en la primera missa, cada dia, un estudiant passa el rosari…»

 

Qualsevol herba o flor camperola que se li oferia a la vista, l’arreplegava i la posava entre els fulls del seu diari… i de la seva poesia. Preguntava sempre als vilantants el nom de les plantes, usos i propietats. Bàlec, lilacs, lliris, ginesta… que adquirien per a ell un simbolisme especial.

La hermosura, qué és? És un brinet d’herba
florida al matí,
y a la tarde seca,
y al vespre un pilot,
de pols y de cendra.

 

I així, interessat per tots els éssers vius que habiten els camins, entrà al Pallars Sobirà, a peu des de la Seu d’Urgell, tot passant pel pic de l’Orri i el Salòria, guiat per pastors locals a estones…

«Al ser un quart avall del cim de Salòria, nos giràrem estranyats, sentint-hi uns grans crits d’”alto”. Era un carrabiner que ens encalçava, amb il·lusió de que portàvem frau, i, a l’atrapar-nos s’enfadà de mala manera, al veure que era un capellà aquell que, de lluny, havia pres per un paquetaire.»

 

Des d’allà continuà cap al port de Cabús i cap a Tor…

«Lo camí que du a Norís és suau al principi i al peu del riu, mes lleu aviat lo deixa, enasprant-se en la serra, on se troben dues creus gravades en la roca viva per lo bisbe Voltas, que digué, al despedir-se des d’aquest cim d’eixos pobles Os i Tor: “Si puedo salir de aquí, ¡no quiero más toros ni osos!”»

 

Les creus esmentades pel religiós són difícils de veure, però hi són, i diumenge 11 d’agost al matí, Bernat Gasull ens les mostrarà, en una excursió per resseguir els passos de Jacint Verdaguer a la Vall Ferrera. Caminarem com feia ell: contemplant amb els seus ulls cada flor i cada arbre, comprovant com ha canviat des del seu temps el paisatge, escoltant històries i llegint poemes que són en sí mateixos lliçons de botànica i geografia.

 

És obra del Pirene gegant aqueixa terra,
dels cims la davallaren les aigües de gra a gra;
les pedres de la plana són ossos de la serra
d’a on, un pas per segle, com hoste que es desterra, 
lo pèlag reculà.

 

 

Preu d’inscripció: 10€
Inclou: Assistència a la xerrada + Excursió literària + Val de 2€ de descompte en la compra dels llibres verdaguerians seleccionats

Característiques tècniques de l’excursió literària: 4km aproximats / 500m acumulats
Material requisit: Roba i calçat còmode per caminar a la muntanya, bastons si en voleu portar, gorra per protegir-se del sol, aigua abundant i el menjar que cadascú consideri oportú.
Material recomanat: Els llibres de i sobre Verdaguer que trobareu a NaturaLlibres

 

 

*Val de descompte aplicable el dia de l’activitat.

Si algú es dóna de baixa en l’activitat, només es farà la devolució de l’import
si la plaça vacant queda coberta i s’avisa a l’organització amb un mínim de 24h.

 

 

BERNAT GASULL (Barcelona, 1971) és biòleg de formació i membre de la Unió Excursionista de Catalunya de Gràcia des de fa una colla d’anys. Fascinat per la muntanya, i per tot bri d’herba que hi creix i bestiola que s’hi belluga, li agrada d’enfilar cims i voltar món. De fet, quan volta món també acaba enfilant cims. Vet ací que un bon dia va engrescar-se amb l’aventura muntanyenca de Mossèn Cinto pels Pirineus. Ateses les dificultats actuals per emprendre un viatge en l’espai-temps per tal de contactar directament amb l’escriptor, personatge que enveja profundament, es va decantar més aviat per tasques detectivesques, i en redescobrí les passes a mesura que es deixava captivar pels mots del poeta. N’ha publicat al respecte articles i llibres. També ha participat en dos films documentaris sobre el capellà: Maleïda 1882 i Canigó 1883.

XAVIER ROVIRÓ (Vic, 1956) és historiador, folklorista i excursionista. Ha estat professor de l’Institut Jaume Callís de Vic i és el president del Grup de Recerca Folklòrica d’Osona. Estudiós de Mossèn Cinto Verdaguer, és autor de nombrosos articles i llibres de temes relacionats amb la cultura popular, s’ha dedicat especialment a les llegendes i les històries de bandolers, com ara Joan Sala i Ferrer, conegut com a «Serrallonga», o Perot Rocaguinarda. Els dos darrers llibres publicats són Històries de les Guilleries (2022) i 101 curiositats de la Plana de Vic, (2023) fet conjuntament amb Carme Rubio.

CARME RUBIO (Barcelona, 1950) forma part del grup de recerca Glossa (Grup de recerca en lingüística aplicada, didàctica i literatura) de la UVic-UCC. Ha estat catedràtica d’Ensenyament secundari i professora de la UVic, on ara és professora associada. Presideix l’associació Amics dels Museus d’Osona i està treballant, juntament amb Maica Bernal, en l’edició crítica de Brins d’espígol, de Jacint Verdaguer. S’ha dedicat a la literatura popular, la crítica teatral i la literatura infantil i juvenil, amb títols com Tant de gust de conèixer-lo, senyor Verdaguer. Els dos darrers llibres publicats són 101 curiositats de la Plana de Vic, (2023) escrit amb Xavier Roviró, i Contes molt animals i una mica humans (2019), amb Maria Carme Bernal.